El fiscal negocia amb Jaume Matas una confessió de tots els seus delictes

Segons fonts de l'acusació, l'acord de conformitat ja s'ha aconseguit en “dues o tres” peces del cas Palma Arena, que investiga les irregularitats a l'entorn del velòdrom de Palma. En aquest cas, s'acusa Matas únicament de delictes de prevaricació administrativa, que no impliquen pena de presó sinó d'inhabilitació. En aquelles causes en què s'acusa l'expolític d'altres delictes, com la malversació, l'acord encara no s'ha tancat i la negociació continua.

De la negociació queda forçosament fora el cas Nóos, que ja ha estat jutjat a l'Audiència Provincial de Balears. En aquesta peça, la número 25 del Palma Arena, en la qual estan processats, a més de Matas, la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, el fiscal demana per a l'expresident balear una pena de cinc anys de presó davant dels 11 anys que demanava inicialment, atès que aprecia els atenuants de col·laboració amb la justícia i reparació de dany. En cas que finalment el condemnin per aquesta causa, cap pacte amb el fiscal en la resta de les peces lliuraria Matas de tornar a la presó. L'expolític ja va complir l'abril del 2015 una condemna de nou mesos de presó per tràfic d'influències.

El diari El Mundo informa aquest dimarts que el fiscal en cap d'Anticorrupció, Antonio Salines, havia donat el vistiplau per a un acord ja suposadament tancat entre la defensa de Matas i el ministeri públic. Fonts properes al cap d'Anticorrupció neguen que hagi donat cap autorització per a un pacte global amb Matas.

En els últims mesos, el jutge José Castro ha iniciat el processament de Matas en nou peces separades del cas Palma Arena. Entre les més importants que queden per jutjar figura la número 24, en la qual el jutge ha demanat processar Matas per un delicte de blanqueig de capitals en considerar provat que l'increment patrimonial de matrimoni Matas-Areal arran del sobrecost de les obres del Palma Arena els van portar a comprar el palauet, així com un pis a Madrid a nom d'un presumpte testaferro que van ser reformats, segons el jutge, amb diners en efectiu i sense factura.

Una altra de les peces importants és la número 27 de l'anomenat cas Over, en la qual també està imputada l'exconsellera Castillo i que investiga adjudicacions des de conselleries del Govern regional a una empresa que va organitzar la campanya electoral del PP.

Les negociacions amb l'expresident balear van començar fa més de dos anys, quan Matas es trobava empresonat a Segòvia per complir una condemna de nou mesos de presó per tràfic d'influències per una peça del cas Palma Arena. Aquí es van iniciar els contactes entre el fiscal Pedro Horrach i la defensa de l'expresident, que després de diverses reunions no van arribar a bon port perquè Anticorrupció sempre ha posat com a condició inamovible l'exigència de l'ingrés a la presó, a més de la confessió i la devolució dels diners.

El següent intent d'acord es va produir al setembre de l'any passat, quan l'exministre havia de declarar pel cas Son Espases, que investiga l'intent de manipular l'adjudicació de les obres per construir l'hospital de referència de la comunitat, que es va concedir per 635 milions d'euros a l'empresa Dragados en detriment d'OHL. Aquell dia, Matas estava disposat a explicar la seva actuació en el procés, però hores abans de materialitzar-se la declaració es va fer enrere. És en aquesta causa on ho té més difícil, perquè pesa sobre ell la confessió de qui va ser consellera de Sanitat del seu Govern, Aina Castillo, que va afirmar davant del jutge Castro que el llavors president havia ordenat que el concurs el guanyés una de les empreses de Villar Mir, amb l'oferta més cara i en detriment d'altres amb més avantatges.

L'últim assalt conegut fins ara es va produir durant el judici pel cas Nóos, en què la Fiscalia demanava onze anys de presó per a Matas. Uns dies abans d'arrencar el procés i avançant la seva posició, l'exministre va posar a disposició de la justícia la meitat del seu palauet de Palma per fer front a la responsabilitat civil i assegurar-se una rebaixa en la petició de la Fiscalia, que llavors era d'onze anys de presó. Durant la vista, l'expresident va fer una confessió parcial dels delictes afirmant que va contractar a dit Iñaki Urdangarin, però descarregant bona part de la responsabilitat administrativa de les decisions en el seu subordinat, el director general José Luis Ballester. Anticorrupció va passar a sol·licitar cinc anys de presó davant dels onze inicials.