Benvinguts a l’antropocè: “Ja hem canviat el cicle natural de la Terra”

Si vau néixer abans del 1950, potser ara us sentireu una mica més grans: heu viscut en dues èpoques geològiques diferents. La Terra ha entrat en una nova pàgina del calendari geològic, l'antropocè. I una de les proves que el món ha canviat per sempre es pot trobar a la ria de Bilbao, en una franja de set metres de sediments acumulats per la industrialització. El grup de científics encarregats de prendre aquesta decisió acaba de votar que ja hem superat l'holocè. L'empremta de l'activitat humana quedarà per sempre gravada a tot el planeta com una línia ben identificable en els estrats que es veuran d'aquí a milers o milions d'anys en coves i penya-segats, una referència permanent per als científics del futur.

Un grup designat d’especialistes ha decidit que l’antropocè és una nova època geològica que comença el 1950 amb els residus radioactius dels assajos amb bombes atòmiques

"Ja hem canviat la Terra: l'antropocè és el moment en què els humans aconseguim canviar el cicle vital del planeta, quan els humans traiem el planeta de la seva variabilitat natural", explica Alejandro Cearreta, l'únic científic espanyol que formava part de l'equip d'alt nivell que tenia com a missió determinar si de debò ja vivim en un moment geològic diferent, en una capa de crema ben definida en el milfulls dels estrats terrestres.

Aquest grup de 35 especialistes, després de set anys de feina, va fer diverses votacions fins a decidir que l'antropocè ja és una nova època geològica dins del període quaternari (el juràssic, per exemple, és un altre període geològic dividit en diferents èpoques). També van votar que la marca que determina aquest canvi són els residus radioactius del plutoni, després dels nombrosos assajos amb bombes atòmiques realitzats a mitjan segle XX. I per això la data que han triat com a línia d'entrada a l'antropocè és el 1950. "Encara que el 1952 seria més concret, perquè és quan tots els isòtops radioactius provocats per aquestes bombes es van assentar a tot el planeta", matisa Cearreta, professor de la Universitat del País Basc.

Per entrar en un moment geològic diferent, explica el geòleg basc, hi ha d'haver un senyal inequívoc "global i sincrònic" del canvi planetari. Per això, encara que inicialment es va proposar 1800 com a data d'inici de l'antropocè, amb la revolució industrial, s'ha descartat perquè la seva empremta no arriba a tot arreu igual i al mateix temps a tot el globus.

Però el més important per determinar un canvi geològic no és que els humans hàgim deixat empremta. Aquesta marca humana ja es nota des de fa milers d'anys. La clau és que es tracta d'un canvi de cicle en el comportament del planeta sencer, provocat pels humans i els seus plàstics, les seves emissions de gasos, les deixalles de les seves indústries, l'alteració d'ecosistemes, la desaparició massiva de biodiversitat, l'acidificació dels mars... "Molts d'aquests canvis són geològicament de llarga durada, i alguns són irreversibles", assegura la resolució del grup. No és un judici polític, com se li ha retret a aquest grup: "És un fet científic, s'està acumulant un registre geològic. L'evidència de l'antropocè durarà per sempre", admet Cearreta.

I això és al marge que sigui un concepte científic amb repercussions polítiques, com també passa amb el canvi climàtic, explica aquest científic, que sí que opina que l'arribada de l'antropocè és una prova "del nostre fracàs com a societat". "És bo o és dolent que s'extingissin els dinosaures? No entrem a jutjar-ho, però ara s'ha produït un canvi clar en el sistema Terra", assegura aquest científic, que reconeix que van viure una pressió extraordinària per al seu camp durant la votació, al Congrés Internacional de Geologia, que es va fer a Sud-àfrica: "Ens desborda una mica, no estem acostumats a generar aquest interès".

És bo o dolent que s’extingissin els dinosaures? No entrem a jutjar-ho, però ara s’ha produït un canvi clar en el sistema Terra", assegura Cearreta

En qualsevol cas, la decisió del grup d'especialistes encara no apareixerà als llibres de text, ja que encara l'han de ratificar formalment en els propers anys diversos organismes. Cearreta fa broma reconeixent que les decisions en el seu camp es prenen a ritmes geològics: fins al 2009 no es va delimitar formalment el quaternari, que va arrencar fa dos milions i mig d'anys. I encara falta identificar el que anomenen el clau daurat, un lloc, un senyal a la Terra que serveixi d'enclavament de referència per assenyalar el començament d'aquest nou capítol de la geologia per a tothom.

Cearreta proposa una franja de set metres que es pot veure clarament a la platja de Tunelboca, a la ria de Bilbao, on s'han anat acumulant sediments durant un segle d'escòria abocada pels alts forns. "L'onatge i els corrents marins els han anat transportant i acumulant des dels anys quaranta del segle XX com una platja cementada al peu dels penya-segats de Getxo", indica el geòleg, que reconeix que hi haurà disputes polítiques en l'elecció d'aquest referent mundial de l'entrada de la humanitat en una nova era. Serà d'aquí a uns anys; per als geòlegs no hi ha pressa: "Som lents per actuar, la nostra unitat de temps és el milió d'anys".