EpiPen, la injecció que es converteix en símbol dels abusos de les farmacèutiques
Els congressistes i el Govern dels EUA acusen Mylan d'avariciosa i egoista per aprofitar el seu monopoli per apujar un 400% el preu d'un producte per a al·lèrgics
La farmacèutica Mylan ven als Estats Units el producte perfecte. Es diu EpiPen. Els pares de nens al·lèrgics el tenen sempre a mà per a casos d'emergència. Els restaurants també guarden aquest autoinjector d'epinefrina a les farmacioles per respondre a crisis severes de clients. A més, caduca al cap d'un any, de manera que cal renovar-lo periòdicament. Costa molt poc produir-lo i els rivals no han estat capaços de replicar la seva tecnologia. Aquest còctel permet a l'empresa acumular una fortuna i imposar el preu que vulgui. I així, l'EpiPen exemplifica també els problemes que arrossega el sistema sanitari dels Estats Units.
El tractament en xocs anafilàctics acaba de col·locar-se al centre d'un enrenou polític als Estats Units després d'haver disparat els preus més d'un 400% en els últims cinc anys. La Casa Blanca acusa la companyia que dirigeix Heather Bresch de posar els seus interessos per davant de la salut dels més vulnerables. “Les farmacèutiques que es presenten com a salvadores de vides amb els seus medicaments danyen la seva reputació sent egoistes”, va lamentar el portaveu del president Barack Obama.
La candidata demòcrata a les presidencials, Hillary Clinton, també va aprofitar el cas per posar l'EpiPen com a exemple dels excessos de les grans corporacions. “És un escàndol”, va valorar, “aquest alça de preus no es pot justificar”. Diversos membres del Congrés dels EUA, en paral·lel, exigeixen a la companyia que desclassifiqui el cost real de la producció i comercialització del fàrmac. “Això és avarícia amb esteroides”, va denunciar l'independent Ron Paul.
L'EpiPen genera vendes anuals per valor de 2.000 milions de dòlars, dels quals uns 1.000 milions se'ls queda Mylan. És clarament el seu tractament estrella, ja que li genera la meitat del benefici operatiu. La farmacèutica es va fer amb l'EpiPen fa menys d'una dècada, quan va adquirir el negoci de genèrics de Merck per 6.700 milions. Llavors generava només 200 milions en vendes, una quantitat modesta quan es compara amb els 24.000 milions que tenia Merk de xifra de negoci el 2007.
Heather Bresch, filla del senador Joe Manchin, va veure ràpid el filó i va fer una intensa campanya al Congrés dels EUA perquè s'adoptés una legislació que portés l'EpiPen a les escoles i altres instal·lacions públiques. També va aconseguir que l'agència del medicament canviés les guies per a les receptes, la qual cosa de cop va disparar les vendes mentre desenvolupava una astuta campanya publicitària.
Això va fer que l'EpiPen es considerés tan indispensable com un desfibril·lador. Es calcula que als EUA hi ha 43 milions de persones en risc de patir al·lèrgies severes. Però els rivals de Mylan estan tenint grans dificultats per oferir una alternativa. Sanofi va haver de retirar del mercat l'Auvi-Q fa un any per problemes amb les dosis mentre l'Agència del Medicament va rebutjar el genèric rival de Teva i d'Adamis. A Europa, no obstant això, sí que hi ha dues alternatives.
600 dòlars per dues dosis
El mercat s'encarrega de fer la resta en una situació clara de monopoli. El preu de referència de l'EpiPen ronda els 360 dòlars (320 euros) per a dos injectors. D'aquí escala fins als 600 dòlars (540 euros) al mostrador de la farmàcia quan es paga sense assegurança, pels intermediaris pels quals passa fins a arribar al comerç. Com que no té rivals, no hi ha opció de negociar preus en un sistema dominat per l'opacitat.
La companyia Express Scripts, una de les grans intermediàries en el negoci farmacèutic, admet que hi ha un problema. Però també assenyala que Mylan s'està aprofitant de la seva posició monopolista. “Fins i tot si volguéssim abaixar el preu, no ho podríem fer, perquè no tenim més alternativa que comprar aquest producte”, assenyalen, “ells posen les condicions”, mentre que les intermediàries s'enduen un 5% del preu final de venda.
Heather Bresch ha intentat evitar el temporal garantint públicament que el preu “no serà un obstacle” per a les persones que el necessitin. Primer, va activar un programa per reduir el cost amb cupons de descompte del 30%. Uns dies després va anunciar la venda d'una versió genèrica a meitat de preu al mateix temps que va defensar que el preu elevat de l'EpiPen es justifica perquè la companyia ha dedicat centenars de milions de dòlars a millorar el producte.
Un problema del sistema
La qüestió, en qualsevol cas, és molt més complexa. Bresch ha arribat a comparar la situació del sector de la salut amb la que va portar a la implosió de la bombolla hipotecària. Els consumidors als EUA, bàsicament, estan pagant dues vegades pels medicaments. El sistema, de fet, incentiva l'augment de preus i això fa que s'elevin les primes de les assegurances en una espiral que es retroalimenta.
“El sistema no funciona”, va advertir l'executiva en plena revolta, instant el proper president i el Congrés a trobar una solució “perquè la situació no és sostenible”. Per això espera que l'escàndol de l'EpiPen sigui “un punt d'inflexió”. Les accions de Mylan, que va establir la seva seu fiscal a Holanda després de la comprar la divisió de genèrics d'Abbott Laboratories, van caure més d'un 10%.
Els analistes qualifiquen d'“extraordinària” la decisió d'introduir al mercat una alternativa genèrica com a resposta a la crisi. Assenyalen, a més, que part del problema és que els competidors no poden entrar ràpidament al mercat perquè el procés d'autorització dels medicaments genèrics fa anys que s'està completant. Això contribueix a preservar Mylan com a companyia dominant, de manera que pot exercir un monopoli efectiu mentre no tingui rival.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.