El Beat de la Seu d’Urgell torna al segle X

Onze segles de vida donen per a moltes històries. Algunes de bones, altres no tant. Com el robatori que va ser objecte el setembre del 1996, quan dos encaputxats el van sostreure després de reduir amb aerosol una vigilant i trencar amb una maça la vitrina on s’exposava. Per sort, va ser recuperat al cap de pocs mesos, el gener del 1997 per la Guàrdia Civil. Però estava mutilat. Els lladres havien arrencat, tallat amb un cúter, un dels seus 239 folis (el número 15) per mostrar-lo al possible comprador com a prova que el tenien en el seu poder. La pàgina no s’ha recuperat. Parlem del Beat de Liébana de la Seu d’Urgell una de les 27 còpies —a Catalunya se’n conserva una altra a Girona— que es coneixen d’aquest còdex de pergamí del segle X escrit en lletra visigòtica rodona i il·lustrat amb 79 miniatures, uns dibuixos esquemàtics i coloristes que són els que li donen el seu valor.

Aquesta en concret es conserva a l’Arxiu Diocesà d’Urgell. El llibre, en el qual es comenta l’Apocalipsi de Sant Joan, va ser el best-seller més gran de l’alta edat mitjana i el seu preu és altíssim. Quan es va robar es va dir que rondava els 18 milions d’euros.

Se n’exposa una còpia

Quan es va recuperar —a la clínica d’un psiquiatre de la ciutat de València— el llibre no va tornar a exposar-se i va passar a conservar-se amb pany i clau en un lloc que no ha transcendit. En el seu lloc s’exhibeix una còpia facsímil que molts creuen que és l’original.

El 2014 el Beat va ser traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) amb gran secret i tota la discreció per fer-li una revisió mèdica i intervenir per primera vegada des que va ser robat i recuperat. Les tasques es van perllongar durant tot el 2015 i ara, des de fa uns mesos, el valuós llibre torna a ser a la capital de l’Alt Urgell, just quan es compleixen, el proper mes de setembre, els 20 anys del seu robatori. “No presentava una gran problemàtica, però hem de saber com estan les grans obres del nostre patrimoni i realitzar-ne una valoració, amb serenitat, del seu estat”, explica Àngels Solè, directora del centre de la Generalitat que assegura que si no s’han explicat fins ara les tasques —s’acaba de publicar un article sobre la intervenció a la revista del centre Rescat— ha estat per un tema de seguretat “per la qualitat i el gran valor artístic de la peça”.

Després de traslladar el llibre al centre de Valldoreix, van començar les tasques coordinades per Carme Balliu. Es va realitzar una anàlisi fotogràfica, emprant tot tipus de llums: difusa, rasant, fluorescència ultraviolada i infrarojos, i fisicoquímica, amb la idea d’identificar els problemes i veure diferents negres i reintegracions anteriors tant en el suport com en l’enquadernació. “Es van observar deformacions pel canvi d’humitat i la seva manipulació al llarg dels segles; algun trencament i plecs i problemes derivats d’intervencions anteriors”. Entre ells l’ús de cinta autoadhesiva en algun dels folis com en el 150 per unir-lo al volum. “Res greu però que si es deixen poden ser irreversibles. Hem col·locat paper barrera en algun cas i s’han fet petites reintegracions amb paper japonès imperceptible que permet manipular les pàgines, una espècie de microcirurgia”, prossegueix Solé que ressalta que han pogut treballar amb calma, “tal com mereix una obra d’aquesta envergadura i la seva antiguitat, més de 1.000 anys per la gran sensibilitat que té el bisbat de la Seu amb el seu patrimoni”.

Quant a com s’ha tractat la pàgina mutilada i desapareguda, Solé que ressalta “que estava dignament tallada” deixa clar que, atenent a criteris de restauració, en cap moment es va plantejar la seva reintegració. “El robatori i el full arrencat formen part de la història del Beat”, ressalta. El que sí que han preparat ha estat una caixa especial per conservar-lo. “És magnífica i compleix tots els protocols del segle XXI”, afirma la directora.

No és la primera vegada que el centre de restauració de la Generalitat intervé en una de les peces d’aquest bisbat. Hi han passat objectes tan valuosos com la capa pluvial de Sant Ermengol, patró de la diòcesi conegut per la seva tasca en la construcció de ponts, molt venerat per la societat de llavors, la del segle X. Es tracta d’una peça molt especial d’origen àrab de seda i lli decorada amb uns paons tornassolats. També s’ha restaurat una butlla pontifícia de l’any 1001 en la qual el papa Silvestre II confirma les possessions de la diòcesi d’Urgell, considerada un dels documents fundacionals d’Andorra.

25.000 persones a l’any

“És el bisbat més gran de Catalunya, amb molts béns artístics i moltes parròquies, algunes amb poca població”, assegura Clara Arbués, delegada de patrimoni del bisbat. Aquesta diòcesi té des del 1957 un museu situat a l’antiga casa del deganat en el qual es recullen les peces del tresor de la catedral i les principals peces d’aquesta diòcesi. El seu director és mossèn Josep Maria Mauri Prior.

L’any passat el van visitar 25.000 persones i des d’en fa dos es treballa en el projecte per ampliar-lo i modernitzar-lo. “Les museografies moren i aquesta és dels anys vuitanta i cal millorar-la perquè ha caducat”, explica Arbués. No existeix encara un projecte definitiu, ni es disposa del finançament per dur-lo a terme. Això sí. Ja s’ha adquirit Ca l’Armenter, un edifici medieval situat al costat del museu conegut com el del papa Luna per pertànyer a la família aragonesa dels Luna i així poder ampliar les instal·lacions. “Al museu nou la peça estrella serà el Beat i les peces més rellevants es destacaran, però també la mateixa catedral i la seva evolució històrica, que no s’ha explicat bé fins ara. La idea és crear un museu de l’art del segle XXI”, conclou Arbués.