Els Mossos destapen una presumpta estructura opaca del sindicat USOC
La policia investiga un entramat de frau en subvencions, administració deslleial i delicte contra els treballadors que va deixar el sindicat en mans d'una gestora
De manera continuada durant 30 o 40 anys, USOC, el tercer sindicat de Catalunya, amb uns 15.000 afiliats, va crear una presumpta estructura opaca i irregular que va acabar amb la fallida de l'organització i la dimissió en bloc de la comissió executiva, l'any 2013, i la constitució d'una junta gestora. EL PAÍS ha tingut accés al sumari del cas Astrea, que assenyala que l'anterior directiva del sindicat, encapçalada per Antònia Gil, suposadament va cometre frau amb els 3,2 milions d'euros que va rebre durant sis anys en subvencions per a formació. La policia sospita que bona part d'aquests diners es van utilitzar per pagar sous i obtenir beneficis a través de contractes de lloguer simulats.
L'informe dels Mossos assenyala com a “líder indiscutible” de la trama Antònia Gil, una dirigent sindical implicada en els moviments de treballadors des de la dècada de 1990. “Portava el sindicat amb una fermesa extrema, fins i tot havia arribat a fer amenaces verbals contra aquells que opinessin o actuessin en contra d’ella”, assenyala el sumari del cas, en què s’investiguen 40 persones.
La policia descriu de manera detallada diverses irregularitats que es van produir sota el seu mandat i que van ser denunciades per tres treballadors. En primer lloc, es va fer un expedient de regulació d'ocupació temporal que va afectar 13 persones. La direcció els va demanar que acudissin als seus llocs de treball i els van explicar que se'ls abonaria la diferència entre el que els pagava l’Estat i el que cobraven en actiu. Aquells que no van accedir, van ser amenaçats de ser acomiadats. Els mossos consideren que la xifra defraudada no arriba a delicte contra la Seguretat Social, però sí contra els treballadors.
Complements salarials
A més, amb l'objectiu d'aconseguir vots per seguir dirigint el sindicat, els mossos creuen que durant anys el sindicat va pagar complements salarials de manera irregular. En concret, la xifra puja a 486.000 euros. Aquests complements els cobraven “moltes persones amb la finalitat de garantir vots en futures reunions, consells i comitès”, segons afirma la policia catalana sobre la base de diverses intervencions telefòniques i després d'haver fet una anàlisi dels comptes. Els mossos consideren que s’ha comès un delicte d'administració deslleial.
L'excés econòmic dins de l'organització de representació dels treballadors era tan exagerat que l'entitat gestora que se’n va fer càrrec després, amb María Recuero al cap davant, va admetre que no seria fàcil posar-hi solució. “Una inèrcia de 30 o 40 anys no es pot solucionar en dos mesos”, va afirmar un empleat quan parlava amb Recuero sobre els complements irregulars.
Els Mossos també investiguen Recuero, que va formar part de l'equip d’Antònia Gil. Asseguren que és una de les persones que va cobrar diners de les subvencions destinades a l’Aula de Formació, “però no hi ha cap rastre de la seva activitat”. La policia catalana sospita que els cursos costaven menys del que suposava la subvenció. I amb aquests diners pagaven almenys cinc sous del sindicat, segons admet en diverses reunions la mateixa direcció d’USOC. La majoria dels diners provenien del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que depèn de la Generalitat, i del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Gil va definir l’Aula de Formació com “la gallina dels ous d'or”.
Sanció per una ajuda
Recuero, ja com a secretària general, es va negar a seguir amb aquesta manera de fer il·legal. “Si ens hi presentem caldria dedicar els diners pel que és i com que no ho és, i ho hem d’inventariar tot i, és clar, cal escriure-ho i em toca a mi, doncs no vull fer-ho”, explica en una de les converses intervingudes per la policia. El 2006 l’USOC va ser sancionada per ús indegut d'una subvenció i va haver de retornar 90.000 euros.
Els Mossos retreuen que aquesta manera “opaca” de gestionar els comptes del sindicat, que no permetia que els afiliats hi tinguessin accés, servia per “dificultar possibles investigacions que volguessin descobrir com, efectivament, derivaven imports econòmics cap a on calgués a cada moment”, sense que els importés “especialment” si les subvencions es destinaven a la formació dels afiliats.
“El més alarmant de tota aquesta caòtica situació és que la majoria dels afiliats d’aquest sindicat no deuen conèixer tota la trama orquestrada pels investigats”, assenyala la policia catalana, la qual cosa provoca “indefensió”. I conclou: “L'habilitat dels autors ha aconseguit que aquesta fallida econòmica del tercer sindicat més gran de Catalunya s’hagi ocultat públicament, fet que, al seu torn, ha permès que la comissió dels possibles delictes tingui continuïtat al llarg de molts anys”. La jutgessa ha declarat que la causa és complexa i ha aixecat el secret de sumari.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.