Itàlia, el nou malalt econòmic d’Europa

Itàlia concentra la major part dels dubtes respecte a la recuperació europea i s'ha convertit en el centre de les preocupacions, perquè una recaiguda del país podria tenir conseqüències letals per al conjunt de la Unió. Es tracta del tercer país més important de la zona euro, però la seva economia s'ha estancat després de mesos de petita millora i les dades publicades per l'Eurostat són pitjors del que s'esperava. El país transalpí afronta problemes seriosos d'endeutament públic i de morositat bancària, al que cal sumar la possibilitat d'una nova crisi política a la tardor, quan se celebrarà un referèndum que podria acabar amb la renúncia del primer ministre, Matteo Renzi, que ha promès que dimitirà si la seva reforma de la Constitució no obté el suport de les urnes.

“Els riscos més grans a curt termini [per a la zona euro] són a Itàlia. La combinació d'una crisi bancària i política pot representar una amenaça seriosa a la feble recuperació europea”, adverteix una anàlisi d'Oxford Economics.

Entre els mesos d'abril i juny, l'economia italiana ha registrat un creixement zero que fins i tot ha superat els pitjors pronòstics, que apuntaven a un mínim 0,15% d'avanç (davant del 0,3% esperat pel Govern). La raó principal de l'estancament rau en la indústria, que va retrocedir un 0,4% al juny respecte al maig i un 1%  en comparació amb l'any anterior.

El creixement ha estat d'un modest 0,7% respecte a l'any passat, xifra que contrasta amb el 3,2% d'Espanya. A Itàlia, és preocupant veure com la demanda nacional es contreu i només les exportacions són el principal motiu pel qual les xifres no són encara pitjora. Amb aquest panorama, el Govern italià ja es planteja rebaixar les perspectives de creixement tant per aquest any com per al 2017, segons avancen els mitjans locals. El diari econòmic Il Sole 24 Ore publica que el creixement del país serà del 0,6% per a final d'any, és a dir, la meitat del previst pel Govern l'exercici anterior.

Ho ha reconegut el viceministre d'Economia, Enrico Morando: "No hi ha dubte que, basant-nos en aquestes dades, sembla difícil aconseguir l'objectiu de creixement que havíem fixat per al 2016, de l'1,2%". No obstant això, Morando justifica que la situació de l'economia italiana depèn en gran part "del context internacional, que és cada vegada més incert".

A la falta de creixement s'hi sumen els problemes del sistema bancari, que podrien provocar a Itàlia una tempesta perfecta. El Fons Monetari Internacional va posar el mes passat el focus sobre la banca italiana, perquè les entitats transalpines acaparen crèdits morosos per valor de 360.000 milions (el 22% del PIB del país), que suposa un terç de tots els de la zona euro. "El contagi regional i global pot ser significatiu donat el pes sistèmic d'Itàlia", advertia l'FMI.

L'endeutament públic és el tercer dels grans aspectes que més preocupen a Brussel·les sobre Itàlia, el país més endeutat d'Europa després de Grècia —més del 132% del PIB—. Aquesta xifra tendirà a empitjorar si no arriba el creixement.

L'estancament de l'economia italiana ha suposat "una gerra d'aigua freda sobre el Gvern de Renzi, que confiava a trobar nous recursos per assignar a pensions i a inversions i que esperava bones xifres per poder convèncer l'Unió Europea d'atorgar una major flexibilitat en els comptes públics", afirma el diari Repubblica.

La deriva del país dependrà, en gran mesura, del seu primer ministre, Matteo Renzi. Els experts ja donen per fet que faran falta noves reformes estructurals. "En un context econòmic internacional que s'ha complicat, Itàlia confirma les seves dificultats a llarg termini. No hi ha alternativa a una política econòmica amb reformes estructurals i la recuperació de la competitivitat, perjudicada després d'anys de timidesa", explica Andrea Goldstein, director general de la consultora Nomisma.

L'analista Nicola Saldutti opina que "és evident que serà necessària una iniciativa comuna" i alerta que, amb aquest escenari, s'obre una qüestió política, perquè els partits de l'oposició acusen  Renzi de no aconseguir la recuperació del país. Tot podria esclatar si Renzi dimitís a la tardor i es desencadenés una crisi política que acabi amb el poc habitual període d'estabilitat que viu el país des de fa més de dos anys.