Les ‘Mascotes’ s’apoderen de l’animació

Chris Meledandri és molt lluny de ser com John Lasseter, amb una forma de vestir que tendeix a la formalitat avorrida d’una jaqueta blava i no a les florides camises hawaianes que proposa el cap visible dels estudis Pixar. Tampoc té la intensitat per als negocis que traspua a simple vista Jeffrey Katzenberg, soci fundador de DreamWorks Animation. No obstant això, aquest executiu de 57 anys (Nova York, 1959) i aspecte simpàtic que de petit preferia les pel·lícules de Federico Fellini, Woody Allen o Stanley Kubrick a Blancaneu, Bambi o 101 dàlmates és el Walt Disney del nou mil·lenni. El nou rei de l’animació gràcies al seu estudi, Illumination, amb el qual en menys de vuit anys ha aconseguit èxits com Gru, el meu dolent preferit (2010) i els omnipresents Mínions (2015). Ara el seu últim llargmetratge, Mascotes, que demà arriba a Espanya, ha marcat una fita en la taquilla nord-americana com la millor estrena de la història per a una pel·lícula d’animació original, centrada en la vida dels animals domèstics portes endins. El secret del seu èxit? “Un toc d’irreverència a l’hora d’explicar històries fora del comú amb un grup d’insurgents, d’artistes internacionals, en un procés de producció ràpid en el qual preval la comunicació i el talent”, resumeix a EL PAÍS aquest executiu que no ha rebut mai una educació formal en cinema o en animació, però que va treballar a l’ombra de Peter Chernin, un dels grans referents de la indústria, quan era al capdavant dels estudis Fox. El seu secret inclou més elements. Illumination és un estudi internacional amb seu a França, país que, com reconeix Meledandri, li va oferir bons avantatges fiscals a més d’una “àmplia comunitat d’artistes d’animació per ordinador en un moment en què hi havia una gran competència als EUA”. De fet, Illumination podria haver estat Iluminación, atesos els llaços entre Meledandri i l’animador Sergio Pablos, autor de la idea original en què es va basar Gru, el meu dolent preferit. “Va ser la meva epifania: la idea d’un espanyol, amb un director nord-americà i un altre de francès (Chris Renaud i Pierre Coffin, respectivament) i un estudi internacional amb el qual resoldre històries no necessàriament a força de diàleg, com resolem les coses als EUA, sinó amb el llenguatge visual com a mitjà”, recorda de la gènesi de l’estudi. Una idea que no va trasplantar a Espanya, perquè, com subratlla ara, en aquell moment no hi havia la capacitat per fer-la possible al nostre país.

Si cal jutjar per l’èxit de les pel·lícules d’Illumination en taquilla (Mascotes ja ha recaptat prop de 360 milions d’euros a tot el món), al públic li agrada aquesta aposta estètica més propera a les comèdies de Buster Keaton o The Three Stooges que a l’univers Disney. I a Hollywood besen el sòl que trepitja Meledandri, capaç de generar dues franquícies taquilleres (Mascotes ha anunciat una segona part per al 2018) en menys d’una dècada. Per aquest motiu el seu nom ara es troba al capdavant no només d’Illumination, sinó de l’aventura animada en la qual s’han ficat els estudis Universal després de la compra de DreamWorks Animation per 3.700 milions d’euros. “El meu títol encara no està definit, perquè, tot i que sabia que es produiria la compra, no en vaig ser l’arquitecte”, explica sobre el seu nou lloc de treball, probablement similar a la posició que va ocupar Lasseter quan Pixar va passar a operar sota el vaixell almirall de Disney. “A Lasseter i Katzenberg els dec el lloc que ocupo. Ells es van encarregar de revitalitzar l’animació, de reenganxar-hi l’audiència i ser pioners en aquest nou mitjà”, explica rendint-se davant els seus predecessors animats.

Una altra de les raons del seu èxit és el preu. En una indústria que parla en dòlars, Meledandri produeix èxits a meitat de preu. Mentre que una producció de DreamWorks ronda els 135 milions d’euros i les de Pixar arriben a una mitjana de 180 milions d’euros de pressupost, Mascotes ha costat uns 67 milions d’euros, la pel·lícula més cara d’Illumination fins ara. “Entre els nostres rivals és habitual veure com canvien de director i comencen de nou amb la pel·lícula, un procés que dura tres i quatre anys”, apunta com a raó del malbaratament una persona que produeix en la meitat de temps. “Perquè quan tens èxit és molt temptador buscar la manera de repetir-lo, mentre que el que has de buscar és l’art, el talent que t’hi ha portat”, parla del procés de producció que domina en aquest estudi francès que dirigeix des de la seva altra base, a Los Angeles. Un procés que aquest any estrenarà un segon llargmetratge, Sing; el 2017 arribarà la tercera part de Gru i per al 2018 estan anunciades una nova versió animada de The Grinch i Mascotes 2. “Va ser massa divertit treballar en aquesta pel·lícula, en què tots vam aportar tantes anècdotes sobre les nostres mascotes que no hi havia lloc per a totes”, resumeix divertit, apuntant al germen d’aquesta seqüela.