La milla d’or catalana

Després d’una tempesta d’estiu, a les ciutats del Baix Maresme sorgeix una olor característica de la costa, a eucaliptus i a pi mullat, que primer devia enlluernar els romans que van establir aquí les seves viles; després els indians que tornaven d’Amèrica; i ara als executius, siguin catalans, xinesos o russos, que treballen a Barcelona però que volen viure sense les presses i el soroll de la capital. Són ells els qui fan que Alella, Tiana o Teià siguin algunes de les sis poblacions de la comarca del Maresme que apareixen en la llista de ciutats amb la renda més alta d’Espanya, que ha elaborat l’Agència Tributària.

Els tres municipis formen un triangle en la segona línia de la costa, des dels anys vuitanta, i s’hi van anar creant urbanitzacions amb segones residències que després es van convertir en primeres. Els polítics, les empreses immobiliàries i els veïns de la zona ho atribueixen a tres factors: bons serveis, el mar a dos quilòmetres i Barcelona a 20 minuts. L’alcalde d’Alella, Andreu Francisco (ERC), encara que admet que "va ser ciutat dormitori durant molts anys", es mostra convençut d’haver aconseguit "que la gent que viu al poble participi del dia a dia, i s’integri. La renda no és un factor excloent", assegura.

Alella és al número 12 del rànquing, té 9.651 habitants, segons l’INE, i de mitjana una renda bruta per declarant d’IRPF de 43.633 euros per any. Teià, amb 6.141 habitants, és la 15a ciutat amb més renda, amb 41.088 euros. I a Tiana hi viuen 8.314 persones, és la número 21 de la llista i té una renda de 38.536 euros per any. Aquestes dades contrasten amb una altra població propera a Barcelona però que està en les posicions de la cua, com Santa Coloma de Gramanet (20.987 euros a l’any), o amb una altra del Maresme, Pineda de Mar (21.575 euros a l’any) que no comparteix amb les seves veïnes les rendes altes.

Encara que hi ha molts diners, al costat hi ha una realitat una mica diferent, en un territori on la taxa d’atur pot arribar al 10%. "Com a tot arreu, hi ha desigualtats, i també hi ha gent que ha de viure amb una pensió baixa", comenta Emilia Aguilar, veïna d’Alella de 48 anys. Aguilar assegura que aquesta llista sobre les rendes altes no reflecteix la realitat de la vida quotidiana al poble: "Jo no conec ningú així, i al meu negoci [una òptica] no vénen".

Moltes d’aquestes famílies amb un nivell econòmic alt són estrangers que treballen en multinacionals a l’àrea metropolitana, i que viuen als pobles de la costa. "Hi ha immobiliàries que treballen específicament amb estrangers, com Engels & Voelkers o Lucas Fox", explica Marta Ribes, de l’Oficina de Turisme d’Alella. "Ve gent de Rússia, d’Holanda, i també ve molta gent de turisme, aquests sobretot nacionals", assegura, i recorda que estan creixent els habitatges d’ús turístic, així com les visites als cellers de vi, ja que un dels elements característics d’aquesta zona del Maresme, a més de les cases modernistes i les rendes altes, són les vinyes que abunden en el paisatge.