Brussel·les exigeix a Espanya un ajust de 10.000 milions fins al 2017

Europa vol un interlocutor a La Moncloa. La inestabilitat política a Madrid és només un més del reguitzell de problemes de la UE, però el calendari és molt exigent amb Espanya i requereix alguna cosa més que un Govern en funcions per bregar amb un curs complicat. Espanya estrenarà d'aquí a 10 dies les sancions pel dèficit, amb una multa benèvola i la congelació de 1.100 milions en fons. I això és gairebé el menys important: la política econòmica quedarà sota tutela de la UE per segona vegada en quatre anys. Brussel·les exigirà un ajust de 10.000 milions, reclama un pressupost auster i farà un dur examen trimestral. “Europa no es fica en el debat, en les negociacions per formar Govern; però les regles fiscals condicionaran el proper any”, avisen fonts europees.

Brexit, terrorisme, populisme, crisis bancàries i creixement sota mínims després de gairebé una dècada de Gran Recessió: Brussel·les hauria preferit una altra cosa per al proper curs polític, però no li queda més remei que estrenar amb Espanya —i Portugal— el procediment de sancions. “Les regles són les regles”, repeteixen les institucions amb indiscutible accent alemany. Berlín pressiona per enviar una senyal forta a la resta d'Europa: Espanya era fins fa poc l'alumne model i creix al 3%, però ha incomplert els seus compromisos fiscals i presenta el segon dèficit més gros de la UE. Les sancions són el mal menor. Brussel·les prendrà les regnes de la política econòmica, amb un nou rumb fiscal que requereix un pressupost auster a la tardor i exàmens trimestrals per controlar que, aquesta vegada sí, el Govern aprovi mesures efectives. Aquest és el problema: no hi ha Govern encara, mig any després del 20-D. I Espanya “necessita un Executiu capaç de presentar una correcció pressupostària convincent”, segons fonts europees.

La UE va concloure aquesta setmana que Espanya no va prendre, deliberadament, mesures per quadrar els comptes. I Brussel·les presentarà una proposta de sanció el 27 de juliol, després de rebre amb escepticisme les al·legacions espanyoles. Madrid pretén treure 2.500 milions de la lluita contra el frau i el menor pagament d'interessos, i anuncia com a mesura estrella un enduriment de l'impost de societats: 6.000 milions més. Però el ministre Luis de Guindos també va jurar i perjurar el 2015 que compliria els objectius de dèficit. La Comissió no se'n refia: massa promeses trencades. Brussel·les sap que la reforma de societats és una cortina de fum comptable. En vol més. I amb les regles a la mà té poder per exigir-ne més.

Les sancions seran simbòliques: una “multa benèvola”, segons fonts diplomàtiques, i la congelació de 1.100 milions en fons europeus, segons fonts comunitàries. Però l'essencial serà la fixació d'un nou rumb fiscal, amb un any extra i una nova retallada a la vista.

Brussel·les reclamarà un dèficit del 3,9% aquest any (una mica menys dur que l'anterior xifra) i del 2,5% el 2017 (idèntic a l'anterior). Aquesta suavització és només aparent: la Comissió exigirà un ajust estructural (sense comptar amb els efectes del cicle expansiu) de 10.000 milions, segons les fonts consultades; això són 2.000 milions més que fa tres mesos per la caiguda de la recaptació. Brussel·les pot fins i tot especificar les mesures d'ajust, però la Comissió es decanta per no explicitar les retallades per deixar una mica de marge al proper Executiu en el disseny dels comptes públics. El que sí queda clar és que Espanya no té marge per a noves aventures de rebaixes d'impostos com les promeses per Mariano Rajoy en campanya. Cada tres mesos hi haurà un informe amb les mesures efectives aprovades: el primer anàlisi arribarà l'octubre, amb el projecte de Pressupostos, i aquí hi ha d'haver ja retallades efectives. Suspendre aquests exàmens trimestrals pot implicar multes encara més grans, i un control més ferm.

Mesos complicats

Sense Govern de moment, vénen mesos complicats per Espanya a Europa, encara que el debat europeu brilli per la seva absència en les negociacions entre partits. Els riscos s'acumulen al continent: el contagi financer i polític del Brexit està sent contingut, però la correcció fiscal forçada al sud augmentarà els riscos polítics a Espanya i Portugal, fins i tot a França —amb eleccions el 2017— i Itàlia, amb una perillosa crisi bancària i una potencial crisi política en funció del resultat del referèndum constitucional a la tardor.

El Banco Central Europeu està en plena refrega amb Alemanya. La crisi de seguretat torna amb l'atemptat a Niça. El cop d'estat fallit a Turquia sembra dubtes sobre la crisi migratòria i les sancions a Rússia poden exposar divisions dels socis. Sense Executiu, Espanya no té veu. I difícilment pot influir en el que més l'afecta: el procediment d'infracció. Espanya compta amb una basa: el fort creixement no s'ha detingut malgrat la falta de Govern. Però, sense Executiu, amb un atur elevat i la persistent vulnerabilitat fiscal, Espanya s'exposa a un encreuament de virus que pot arribar a la tardor amb embolics a Itàlia, Portugal i les seqüeles del Brexit.