Les escoles amb més del 50% d’alumnes estrangers es dupliquen des del 2006

La bretxa de desigualtats en la composició social de les escoles s'enquista a Catalunya amb la segregació escolar de l'alumnat per la nacionalitat. Un informe del Síndic de Greuges constata que "avui hi ha més escoles guetitzades", és a dir, més escoles que semblen guetos per l'alta concentració d'alumnes immigrants en un mateix centre. De fet, un centenar d'escoles catalanes, gairebé el doble que el 2006, tenen més d'un 50% d'alumnat estranger. Segons l'estudi del defensor del poble català, que ja va publicar una investigació que alertava d'aquest fenomen el 2008, el 48% dels alumnes estrangers de Catalunya haurien de canviar-se d’escola per aconseguir una distribució igualitària entre els centres.

Lluny de millorar, la segregació escolar s'ha consolidat a Catalunya els últims 10 anys. "No hi ha hagut avenços significatius per reduir els desequilibris socials a les escoles. Ha estat una dècada perduda", ha denunciat el Síndic, Rafael Ribó, aquest divendres després de lliurar la primera part de l'informe al Parlament. Aquesta primera fase se centra a analitzar com influeix la gestió del procés d'admissió de l'alumnat en la segregació escolar. La segona part de l'estudi, que es publicarà d'aquí a uns mesos, abordarà el fenomen des de les condicions d'escolarització.

Tot i que falten dades desagregades sobre el nivell d'estudis o l'estat socioeconòmic dels pares dels alumnes, el Síndic ha pres la nacionalitat dels escolars per mesurar els desequilibris en la composició social dels centres escolars. I ha vist que les coses han canviat poc o gens els últims vuit anys. L'índex de dissimilitud, que mesura el nivell de segregació escolar quantificant la proporció d'alumnes estrangers que haurien de canviar-se de centre per aconseguir una distribució igualitària, és pràcticament el mateix el del 2006 que el del 2014. En el curs 2006-2007 un 49% dels alumnes estrangers de primària i un 40% dels de secundària s'havien de canviar d’escola per mantenir un repartiment igualitari entre els centres del seu entorn. En el curs 2013-2014, aquestes xifres només es van rebaixar un punt percentual cadascuna.

L'informe ha detectat importants desigualtats territorials. Dels ajuntaments amb més de 10.000 habitants, Terrassa és el municipi que té més segregació escolar en educació primària de Catalunya: malgrat que només té un 14,2% d'estudiants nascuts fora d'Espanya, el 60% dels alumnes estrangers haurien de canviar-se de centre per mantenir una distribució equitativa de l'alumnat. Sant Vicenç dels Horts és el seu homòleg en educació secundària: té un 5,5% d'alumnes estrangers a l’ESO, però l'índex de dissimilitud és del 48%. A l'altra punta de la cua hi ha Alcanar, que té els nivells de segregació escolar en educació primària més baixos de Catalunya (només el 4% dels alumnes estrangers haurien de canviar-se de centre). A secundària, Castellbisbal és el municipi que registra l'índex de dissimilitud més baix.

El defensor del poble català ha desmuntat el mite que la segregació escolar de l'alumnat estranger pot estar relacionada amb el pes migratori en els municipis. "Dels 20 municipis amb un pes migratori més elevat, només un (Salt) és entre els 20 ajuntaments amb més segregació escolar", indica l'informe. Segons Ribó, aquestes diferències entre els municipis tenen a veure amb "una confluència de diversos factors relacionats amb les seves condicions socials, educatives i polítiques particulars com la composició social, les característiques del mapa escolar, els nivells de segregació residencial i la vertebració interna", entre d’altres. La intensitat amb què s'han desenvolupat polítiques actives d'escolarització equilibrades també expliquen la diferència entre uns ajuntaments i uns altres.

Ribó també ha recalcat especialment l'augment de centres amb una elevada concentració d'alumnes estrangers: pel que fa a anys anteriors, en primària gairebé s'ha duplicat el nombre d'escoles amb més d'un 50% d'alumnes estrangers, i ha passat de 68 el 2006 a 101 el 2014. En secundària s'han mantingut. Una vintena d'escoles de primària tenien el 2014 més del 70% d'estudiants no natius. "Hi ha més escoles guetitzades i menys instituts", resol el Síndic. Entre els municipis de més de 10.000 habitants, només un (Salt) té una proporció d'estudiants estrangers al seu territori de més del 50%. No obstant això, hi ha 28 escoles de primària en aquestes localitats que tenen una concentració d'alumnes estrangers que supera el 50%.

Ribó ha criticat durament la passivitat del Departament d’Ensenyament a l'hora d'aplicar polítiques actives per reduir aquests desequilibris. Segons l'informe, ha prevalgut la selecció personal de les famílies per sobre de l'equitat i la igualtat d'oportunitats. "Falta una política decidida d’Ensenyament en l'última dècada per combatre la segregació escolar de la gestió del procés d'admissió. No és possible combatre la segregació de forma efectiva amb mesures a mig gas", apunta l'informe. Ribó ha considerat que l'actitud del Departament és "poc activa i convincent" i ha criticat que se centra a reduir la segregació escolar consolidant projectes educatius en centres socialment desfavorits però no intervé en la gestió de l'admissió "perquè és una part que produeix més rebuig de la població".

Pel Síndic cal actuar simultàniament en dues línies d'actuació: la gestió equilibrada de les admissions i unes condicions d'escolarització més igualitàries. "No proposem que es canviï els alumnes dels centres en què ja estan, sinó que aquests canvis es facin des de l'accés. I només s'avançarà si s'aconsegueix un pacte polític entre tots els grups polítics, un acord bàsic per combatre la segregació escolar", ha manifestat Ribó.