Espanya anuncia una pujada de l’impost de societats per aturar el dèficit i rebaixar les sancions

Rajoy va prometre abaixar els impostos en campanya. 16 dies després de les eleccions del 26-J, el Govern espanyol ha anunciat aquest dimarts la primera pujada d'impostos de la pròxima legislatura per complir amb Brussel·les. Madrid es compromet a un bon sotrac a l'impost de societats, de fins a 6.000 milions d'euros anuals: el Govern presentarà dimecres a Brussel·les les al·legacions per evitar les sancions per incompliment del dèficit amb aquesta mesura com a ham per intentar que la Comissió Europea rebaixi la multa final fins a zero euros.

Es tracta d'una pujada del tipus a compte de l'impost de societats a partir d'un llindar —és a dir, no a totes les empreses— que haurà d'aprovar el pròxim Govern. Juntament amb aquest anunci, l'Executiu calcula que s'estalviarà 1.500 milions per interessos més baixos del deute. I obtindrà 1.000 milions addicionals per la millora de la lluita contra el frau. "Espanya reduirà el dèficit al 3% del PIB l'any vinent", ha afirmat el ministre Luis de Guindos.

L'Executiu en funcions avança així el pagament de les retencions a compte de l'impost de societats que efectuen les empreses, però si aquest truc comptable es manté en el temps sí que suposaria una pujada d'impostos. D'aquesta manera, el Govern recuperarà els pagaments fraccionats que les empreses pagaven fins l'any passat, tal com va avançar EL PAÍS fa un mes. Es tractava de mesures temporals adoptades el 2012, en el pitjor moment de la crisi, que es van anar prorrogant fins al 2015. Aquestes mesures obliguen les grans empreses a avançar una part de la liquidació de l'impost de societats calculat sobre el resultat comptable i no sobre la base imposable subjecta a l'impost. És a dir, no tenia en compte els crèdits fiscals ni altres deduccions sobre la base. Aquesta mesura, juntament amb la rebaixa de tipus de l'impost del 28% al 25%, suposa una minva de la recaptació de l'impost que paguen les grans empreses d'uns 2.500 milions durant els cinc primers mesos de l'any.

Juntament amb aquestes mesures, segons les fonts consultades, Madrid ofereix a Brussel·les avançar l'ordre de tancament comptable dels ministeris el juliol en lloc de novembre, perquè qualsevol despesa que no sigui imprescindible no es pugui executar.

Guindos espera que amb aquestes mesures i un creixement al voltant del 3% del PIB Espanya estigui molt a prop de rebaixar el dèficit públic al 3% del PIB l'any que ve. I ha explicat que està "convençut" que la multa "serà zero o nul·la". Espanya reclama, a més, celeritat a la Comissió Europea perquè tanqui el procediment sancionador i li concedeixi un any extra per complir el dèficit. I anuncia que demà presentarà les al·legacions contra la sanció: "Espanya ha fet el gir més intens i profund de l'eurozona en els últims quatre anys: era el principal risc econòmic i financer i ara no només és el gran país que més creix, sinó que el sistema financer no genera dubtes".

Espanya ha fet una reforma laboral, una reforma de pensions i ha reestructurat els bancs, al·lega el Govern espanyol. Alhora, ha reduït el dèficit públic a raó de 10.000 milions a l'any amb molt poc creixement al llarg de la legislatura. Amb una inflació negativa que no entrava dins dels pronòstics del BCE, i amb un esforç estructural molt superior al que calcula la Comissió, segons el ministre espanyol. "Seria una paradoxa que al que ha tingut el gir més intens i que més està creixent se li imposés una multa", conclou el ministre. I tot i així, Brussel·les es decanta per les sancions, que es decidiran d'aquí a pocs dies.