Les víctimes de l’accident de metro tanquen les seves ferides 10 anys després

L’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) tanca les seves ferides una dècada després de l'accident més greu d'Espanya, on 43 viatgers van perdre la vida aquell 3 de juliol del 2006 a la línia 1 de Metrovalencia. Avui, 10 anys després de la tragèdia, s'ha reobert la investigació judicial i la parlamentària, i el nou Govern valencià ha demanat perdó als familiars.

Abans de l'homenatge de cada any –cap a les 13.00 hores es fa una ofrena floral en memòria de les víctimes al jardí que hi ha damunt del revolt on va descarrilar el tren–, el president de la Generalitat, Ximo Puig, la vicepresidenta Mónica Oltra, la consellera María José Salvador i l'alcalde accidental de València, Joan Calabuig, han descobert el rètol amb el nom original de l'estació de Jesús acompanyats de la presidenta de l'associació de víctimes, Rosa Garrote.

La portaveu ha agraït que els nous gestors complissin la seva paraula i finalment s'hagi celebrat una comissió d'investigació "a la qual els compareixents no vagin amb les respostes escrites per endavant com va passar deu anys enrere", ha denunciat Garrote.

La presidenta ha censurat l'actitud de el PP –cap dirigent ha assistit a l'acte d'aniversari–: "El PP s'ha entossudit a acusar tothom d'utilitzar l'accident. A nosaltres ens acusen d'estar polititzats, i a la resta de partits, d'intentar treure rèdit de la defensa de la nostra causa".

"La veritat", ha declarat Garrote, "és que l'accident es podria haver evitat, i hi ha responsables de no haver adoptat les mesures de seguretat adequades a la línia i de la mala gestió després del sinistre". I s'ha referit a la llavors gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, i als membres del Govern valencià que presidia Francisco Camps, al qual Garrote ha retret "el menyspreu continuat a les víctimes".

El president valencià Ximo Puig ha recordat avui a la boca del metro per on van ser evacuats fa 10 anys desenes de ferits que la Generalitat devia una "reparació" a les víctimes "perquè elles sempre van ser dignes; els que no, van ser el Govern de Camps".

Puig i Oltra han destacat "la tenacitat i el coratge" dels familiars perquè no s'oblidés el que va passar. "La Generalitat els va fallar aquell dia i 43 persones que van pujar a un servei públic no van arribar mai a casa. Cap polític és el responsable directe d'aquesta situació, però sí de la gestió posterior del sinistre", ha subratllat.

Història d'un accident

L’estació de Jesús va ser escenari d'una de les tragèdies més importants de la història valenciana recent, l'accident de metro en què van morir 43 viatgers i 47 més van sortir-ne ferits, i avui, en el desè aniversari del sinistre, recupera el seu nom.

ampliar foto

La presidenta de l’AVM3J, Rosa Garrote, diposita unes flors al lloc on va descarrilar el metro. JOSÉ JORDÁN

L’anterior Govern valencià, del PP, la va rebatejar el 2010 estació de Joaquín Sorolla. La Generalitat va justificar llavors la nova denominació per la proximitat a l'estació de l’AVE a la capital, però l'associació de víctimes va interpretar el gest com un intent de sepultar els fets en l’oblit. El 2012, després de la censura generalitzada pel canvi de nom, va passar a retolar-se Joaquín Sorolla-Jesús.

Aquell 3 de juliol del 2006, cinc dies abans que el papa Benet XVI aterrés a València per clausurar la Trobada Mundial de les Famílies, un comboi de la línia 1, la més obsoleta de la xarxa metropolitana, va descarrilar al revolt que hi ha abans de l'estació de Jesús. Eren les 13.03 hores i a les andanes esperant que arribés hi havia unes 150 persones.

El tren va descarrilar uns metres abans de l'andana de Jesús, i molts dels viatgers van sortir projectats per les finestres, un dels elements més qüestionats pels familiars de les víctimes, que sospiten que si el segellat hagués estat millor no s'haurien produït tantes morts. El maquinista va resultar ferit de gravetat i va morir poc després.

La investigació va determinar que el comboi circulava a 80 km/h (el doble del permès) i una primera conclusió va apuntar el conductor com a únic responsable de la tragèdia, possiblement a causa d'un esvaïment.

El jutjat d’instrucció número 21 de València va sobreseure el cas un any o dos després perquè va determinar que l'excés de velocitat va ser la causa del descarrilament i el conductor del comboi havia mort. El PP, al Govern valencià, no va assumir mai responsabilitats polítiques; de fet, ningú de la Generalitat va dimitir malgrat la gravetat de l'accident i la falta d'inversions en aquesta línia.

Van haver de passar set anys perquè el jutjat, obligat per l'Audiència, reobrís el cas i practiqués noves diligències, que han desembocat en noves investigacions (abans imputacions) d’ex-alts càrrecs públics de l'època pel risc que prescriguin els possibles delictes.

Francisco Camps, president de la Generalitat quan va passar l'accident, no els va rebre mai, i el seu successor, Alberto Fabra, tot i que va fer el gest, no va contribuir a dissipar els dubtes i els interrogants que els familiars de les víctimes van tenir durant anys.

Cada dia 3 l’AVM3J s'ha concentrat –durant molts anys amb discreta afluència i poc ressò social– a la plaça de la Mare de Déu de València per recordar els seus familiars i exigir justícia. Estan convençuts que l'accident s'hauria evitat si la Generalitat hagués invertit en la línia.

La comissió d'investigació a les Corts Valencianes, que es va tancar en un temps rècord l'agost de 2006, s'ha reobert, i d’aquí uns dies aprovarà les seves conclusions. PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem, que han acompanyat avui els familiars en el desè aniversari, conclouen ara, després d'escoltar tots els testimonis, que la línia 1 de Metrovalencia no era segura, i assenyalen com a responsables polítics Camps i l'exconseller Juan Cotino, entre d’altres.