_
_
_
_

Mas pren el control del congrés de CDC per limitar la refundació

La proposta de bases fundacionals es defineix com un partit "sobiranista" que aposta per un Estat propi

Dani Cordero
Artur Mas al Consell  Nacional de CDC, diumenge.
Artur Mas al Consell Nacional de CDC, diumenge.M. Minocri

Els militants i simpatitzants de Convergència només tindran divendres que ve unes hores per decidir el nou nom de la formació. La seva direcció, presidida per Artur Mas, no revelarà els seus suggeriments fins a l'inici del congrés de refundació del partit, que durarà tot el cap de setmana. La cúpula ha dissenyat un debat de les dues ponències fundacionals a través de diverses propostes tancades i en què seran difícils les transaccions que són habituals als congressos de partits polítics. El manifest fundacional de la nova formació marca com a objectiu “aconseguir convertir Catalunya en un Estat de la Unió Europea i amb el propòsit de dirigir el futur Estat amb vocació de centralitat política”.

Com era previsible, la nova Convergència s'assimila a Esquerra Republicana pel que fa a l'objectiu independentista encara que es defineix només com a sobiranista. S'autodefineix com “un partit polític demòcrata, catalanista, sobiranista, europeista i humanista”, que requereix representar “la centralitat social” i que anhela governar Catalunya “des de la centralitat política” i amb “esperit social, liberal i humanista”.

El document assenyala que Convergència ha “format un col·lectiu que ha estat imprescindible per fer una Catalunya millor” en les últimes quatre dècades i exposa una evolució social en la qual “el catalanisme polític ha passat de l'autonomisme al sobiranisme de forma majoritària”. Així, subratlla, el seu model de Catalunya “és una nació catalana amb Estat propi. Un Estat independent, amb la mateixa sobirania que les nacions de la Unió Europea”. No hi ha cap referència a Espanya a les sis pàgines del document lliurat ahir.

En l'àmbit lingüístic, el nou partit advoca per defensar i promoure el català “com a llengua pròpia, útil i atractiva”, però també defensa el mateix per al castellà “com a patrimoni comú de bona part de la població catalana i com a patrimoni compartit amb la resta de pobles hispanoparlants”. Respecte al finançament, un dels elements que ha condicionat en els últims anys l'evolució de Convergència, pels seus suposats casos de corrupció, el document assenyala que provindrà de les aportacions públiques vinculades als resultats electorals i les aportacions d'associats i donacions de particulars. “Totes elles han de ser sotmeses a la màxima transparència i control”, diu el text.

25 euros per participar

La direcció del partit va començar ahir a repartir entre els seus consellers nacionals els dos textos que es treballaran el cap de setmana vinent i que traçaran les grans línies de la nova Convergència. Durant els propers dies seguirà el repartiment entre aquells militants i simpatitzants que es registrin com a “associats” i estiguin disposats a pagar els 25 euros que costa participar en el conclave.

Es tracta de textos poc habituals per a actes d'aquest tipus, especialment la “proposta de bases organitzatives”. Aquesta última ponència es presenta com un document pendent d'editar, ja que és una mena d'enquesta que beu de les propostes nascudes del Torn Obert —un procés de participació que va crear CDC per preparar el Congrés— per estructurar la formació. El document definitiu sorgirà de les respostes que donin els enquestats, encara que podrà ser modificat per la nova direcció, que es triarà el 23 de juliol.

Encara que els associats també podran realitzar aportacions durant les reunions, la possibilitat que tirin endavant és limitat, ja que s'ha eliminat el tràmit de les transaccions d'esmenes per escrit. “Serà un debat de conceptes, no d'esmenes”, va explicar ahir Clara Tarrida, directora del procés congressual, qui va negar que la direcció de la formació dirigeixi les ponències.

Un dels exemples de la fórmula d'enquesta es produeix respecte a la limitació de mandats. Es pregunta si és necessària i es planteja fixar aquest llindar en 8 o en 12 anys (per si es vota ) en el cas dels càrrecs del partit, mentre que en el cas dels institucionals es pregunta si s'és partidari que aquest límit sigui en totes les institucions o si s'obre una excepció en els càrrecs municipals.

Una de les qüestions que se sotmetrà a votació és sobre la necessitat de crear una figura dins del partit encarregada de buscar talent entre els associats i els simpatitzants del partit. A més es proposa una estructura de partit basada en cinc nivells: assemblea nacional, consell nacional, comitè nacional,direcció executiva i presidència. En una de les preguntes es dóna per feta la creació d'un “think tank”, encara que no hi ha cap referència a si es tracta de Catdem o a alguna altra.

El secretisme amb el qual la direcció del partit ha redactat i presentat les ponències —menys d'una setmana abans de l'inici del congrés— contrasta amb la seva crida, reiterada ahir, a una massiva participació al congrés.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Dani Cordero
Es integrante de la redacción de EL PAÍS en Barcelona, donde ha desempeñado diferentes roles durante más de diez años. Licenciado en Periodismo por la Universidad Ramon Llull, ha cursado el programa de desarrollo directivo del IESE y ha pasado por las redacciones de 'Ara', 'Público', 'El Mundo' y 'Expansión'. 

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_