El PSC reclama la ‘via canadenca’ si fracassa la reforma constitucional

El PSC va renunciar a la consulta legal i acordada en les últimes eleccions catalanes, però la ponència que es debatrà al proper congrés considera que no quedarà més remei que explorar aquesta fórmula si la reforma constitucional que proposen els socialistes no fos votada pels catalans. L'exemple a seguir seria la via canadenca, en referència a la llei de claredat redactada l'any 2000 després del segon referèndum del Quebec que va rebutjar la independència. Aquesta llei estableix les condicions en les quals el Govern del Canadà podria entrar a negociar la secessió d'alguna de les seves províncies.

Les contínues cites electorals han ajornat el congrés ordinari del PSC, que s’havia d'haver celebrat el desembre del 2015 i que finalment tindrà lloc els propers 5 i 6 de novembre. El partit va difondre aquest dijous la ponència política que es debatrà en el conclave i que recull la proposta d'explorar la via canadenca si la reforma constitucional no fos votada pels catalans.

“En cas de fracàs, en cas que la ciutadania decidís rebutjar el pacte assolit pels seus representants, llavors sí, els socialistes catalans proposaríem al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (per exemple, una llei de claredat com la canadenca) que establissin les condicions per, si fos necessari, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió”, diu textualment la ponència.

La proposta del PSC no és nova i ha estat verbalitzada pel primer secretari del partit, Miquel Iceta, i per l'exministra Carme Chacón en els últims mesos, però sí que és la primera vegada que es recull en un document del partit.

El PSOE manté posicions molt diferents i sempre s'ha mostrat contrari a qualsevol consulta secessionista, fins al punt que en el fallit pacte subscrit amb Ciutadans per facilitar la investidura de Pedro Sánchez es recollia “oposar-se a tot intent de convocar un referèndum amb l'objectiu d'impulsar l'autodeterminació de qualsevol territori d'Espanya”.

Els socialistes catalans raonen en la ponència que seria “començar pel final” plantejar d'entrada un referèndum sobre la independència i matisen: “Si una consulta d'aquestes característiques fos viable d'entrada, voldria dir que estem davant un nou marc de diàleg restablert entre Catalunya i Espanya, davant un nou clima d'entesa”.

Si fos possible la consulta legal i acordada prèvia a un debat profund sobre els efectes positius i negatius de la secessió, el PSC creu que “ben probablement” guanyaria el no, la qual cosa impediria negociar un “pacte bilateral ambiciós” per millorar l'autogovern català. Per aquest motiu, consideren que el que s’ha de sotmetre a referèndum dels catalans i el conjunt d'espanyols és la renovació del pacte constitucional del 1978, no la secessió.

Catalunya es troba en un “atzucac”, diu la ponència del PSC i això exigeix un “canvi dràstic de condicions internes i externes”. Per això, el PSC reclama “el reconeixement clar i net de la nació catalana per part del conjunt de la societat espanyola”, així com que es garanteixin “els recursos financers deguts”, a partir d'un model de finançament que inclogui la “coresponsabilitat fiscal real” i basat en els “criteris de solidaritat, ordinalitat i gestió compartida”.

La reforma constitucional que reclama el PSC hauria de suposar també “el ple reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, dels seus drets històrics i de la singularitat del seu autogovern”. La ponència planteja una relació amb l’Estat que, partint d'un marc federal, es basi en el “reconeixement sense embuts de la seva realitat plurinacional”, a més d'un marc competencial que comporti el ple autogovern “en el marc d'unes interdependències hispanes i europees que no resultin un llast, sinó un trampolí que projectin la nació catalana cap al futur i la primera línia europea”.

La protecció de la unitat i la llengua catalanes, la participació de Catalunya “en el primer pla de les responsabilitats polítiques espanyoles i europees”, així com un marc que permeti l’“associació voluntària de comunitats” amb la vista posada en l’Euroregió del Mediterrani, o la coordinació de polítiques en favor del català són altres de les reclamacions que recull la ponència del PSC que es debatrà al congrés.