La Clota, petit gran feu d’En Comú Podem

Al nord de Barcelona, encaixonat entre el Carmel i el passeig de la Vall d’Hebron, s'aixequen les casetes del petit barri de la Clota. La zona, una mena de poble congelat en el temps, és un dels nuclis residencials més antics d'Horta-Guinardó –es va erigir el segle XVI al voltant de cinc grans masies– i està poblada avui majoritàriament per fills de la immigració andalusa dels anys cinquanta. En Comú Podem va obtenir aquí el percentatge més alt de vot en les darreres eleccions: un 44%. Un lloc on tradicionalment el PSC s'havia imposat amb facilitat i que, com en tants barris de Barcelona, ha virat cap a la formació de Xavier Domènech. Aquí el sorpasso es dóna per fet.

A les 11.00 el Ramón, que va arribar de Jaén fa 47 anys, beu una copa d'anís al bar Maig, al costat del col·legi electoral. Ja ha anat a votar amb la seva dona i per segona vegada s'ha decantat per En Comú Podem. “Tota la vida he estat del PSOE, però ja no me'n fio. Aquest país necessita canvis i estic segur que no vindran amb Pedro Sánchez”, assenyala mentre el cambrer xinès l'observa des de l'altre costat de la barra amb cara de no entendre res.

A aquesta hora ja s'ha format una petita cua davant de les urnes del col·legi Taxonera. El Modesto, un colombià que va arribar a Espanya fa 17 anys i que fins fa poc va ser militant del PSOE, surt a fumar un cigarro. Avui li ha tocat presidir una de les taules electorals i té la impressió que es repetiran els resultats dels anteriors comicis. En l'anàlisi improvisada hi ha part d'observació –la mida de les muntanyes de paperetes– “En aquest barri, tota la gent que conec vota esquerra. Molts ens hem desil·lusionat amb el PSOE i volem que es produeixi un canvi real”.

Precisament, la lluita entre En Comú Podem i ERC en campanya per enarborar la bandera d'aquesta transformació –uns a través de les promeses de reforma de l'Estat i els altres enumerant les bondats de la independència– i quedar-se, de pas, amb els vots de la CUP tampoc semblava que hagi de variar respecte a les passades eleccions. La formació independentista va quedar en segon lloc i va obtenir el 16,6% dels vots del barri, una xifra que a Josep Burrull, l'apoderat del partit a la zona ja li semblava alta. “Aquí serà difícil esgarrapar vots a Podem. Pot ser que els en traiem alguns a CiU, però pocs”, assenyala. Al costat seu, Laia Castella, la seva homòloga d'En Comú Podem, de 21 anys, confirma la tesi. “Crec que ERC ho tindrà complicat, especialment amb la gent gran que no va néixer aquí”.

La Clota s'ha convertit amb els anys en un secret de carrers diminuts que s'obren pas entre les antigues masies i les cases d'autoconstrucció que van sobreviure a l'anterior reforma urbanística. No hi ha equipaments i molts veïns van al Carmel per fer les compres bàsiques. El Remigio ve ara d'aquí arrossegant els peus lentament amb la gàbia del seu ocell a la mà. No ha votat mai a la vida i, per descomptat, no pensa molestar-se a hores d'ara, explica. Ningú de la seva família té previst fer-ho. Dels 409 veïns cridats a les urnes a les passades eleccions només n'hi van anar 271, un 66,3% de participació.

La mandra d'unes noves eleccions i el pont podrien rebaixar la xifra encara més. Així que, per si de cas, el José María, veí de tota la vida del barri, s'encarrega amb èxit a les 12.30 de mobilitzar la seva família per telèfon: “Germà, cal votar per treure aquests lladres del Govern”. I el germà apareix 10 minuts després amb el seu fill i la seva dona. Tots dos tenen feines temporals en un magatzem de roba i estan farts que la promesa d'ocupació del Govern s'hagi traduït en feina cada vegada més precària. “Aquest és un barri obrer i la crisi ens ha afectat molt. Estem farts del PP i el PSOE”, assenyala mentre un veí surt del col·legi demanant a qui vulgui escoltar-lo el vot pel de “la cua de cavall”.