El 26-J examina Puigdemont i el pla sobiranista

Cap de la mitja dotzena de fulls de ruta independentistes que s’han traçat els últims anys tenia marcat en vermell la data d’avui, però la repetició de les eleccions generals tindrà sobre la política catalana un impacte majúscul en un moment en què el Govern de Carles Puigdemont no té garantida ni tan sols la seva supervivència més enllà de setembre. Si els partits independentistes segueixen amb la seva tendència a la baixa, no tindran cap més remei que buscar una aliança estratègica amb Catalunya Sí que es Pot per mantenir viva, com a mínim, l’esperança del referèndum.

Convergència i el Govern català se la juguen per partida doble. A la formació d’Artur Mas només li val un resultat que li permeti mantenir, com a mínim, els vuit escons que va aconseguir al desembre i el grup propi al Congrés. Si no ho aconsegueix, la tempesta interna està garantida en un moment en què el partit es prepara per a un congrés de refundació replet d’incerteses. No és clar ni qui dirigirà el partit ni tan sols com es dirà el nou partit del centre dreta nacionalista. Un bon resultat permetria que els actuals dirigents mantinguessin les regnes. En canvi, un mal resultat acabarà afectant el mateix Puigdemont. Artur Mas no ha dubtat a dir durant la campanya que el president quedarà “afeblit” si CDC punxa. I si alguna cosa no pot permetre’s Puigdemont, admeten fonts internes del partit, és sotmetre’s a la qüestió de confiança de setembre sense estar en plena forma.

El sorpasso d’ERC. Els republicans creuen que el seu avantatge per sobre de Convergència està consolidat i, una vegada garantit el seu lideratge sobre el moviment independentista, s’han fixat per avui vèncer En Comú Podem. No ho tindran fàcil segons les enquestes, però en qualsevol cas la campanya ha permès el líder d’ERC, Oriol Junqueras, seguir consolidant-se com a líder de l’independentisme davant la possibilitat d’un avançament electoral a Catalunya. Per si de cas, va tancar la campanya demanant als independentistes que concentrin el vot en ERC perquè és un partit “més net” que uns altres, en clara referència als casos de corrupció dels seus socis convergents.

El repte del colauisme. En Comú Podem s’ha fixat ser la punta de llança que permeti superar els socialistes en el conjunt d’Espanya. Per a això han d’augmentar els 14 punts d’avantatge i els quatre escons que li van treure al PSC. En Comú Podem creu que com més pes tinguin els seus diputats dins de Podem, més complicat ho tindrà Pablo Iglesias per deixar de costat el referèndum català en una eventual negociació per formar govern.

El PSC busca remuntar. Els socialistes catalans estan convençuts d’haver tocat fons amb els vuit diputats que van aconseguir al desembre. Per aquest motiu, només els serveix un resultat millor, especialment després d’haver canviat de candidata a última hora i haver ajustat el seu discurs per fer-lo més digerible per a votants socialdemòcrates temptats per En Comú Podem. El resultat d’avui també marcarà el to del congrés que el PSC té previst per a la tardor.

Els escàndols del PP. El resultat pèssim de Jorge Fernández Díaz el desembre passat no sembla tenir aspectes de millora, avui, segons les enquestes. Els cinc escons que va aconseguir davant dels 11 del 2011 podrien anar fins i tot a menys si l’independentisme s’activa com a resposta a l’escàndol protagonitzat precisament pel candidat del PP amb les seves maniobres contra dirigents nacionalistes. Amb tot, el PP espera mantenir els seus votants més fidels i sumar alguns desencantats de Ciutadans, contraris a qualsevol pacte amb el PSOE.

Cs posa a prova el seu nou discurs. Ciutadans veurà avui els resultats de la seva primera campanya electoral amb un discurs diferenciat per a Catalunya. La formació ha evitat en aquesta comunitat missatges com el d’Albert Rivera a Sevilla, on va dir que a Catalunya havia de “partir-se la cara” per parlar en castellà. La basa que Cs espera explotar a Catalunya és la debilitat del PP i la situació d’orfandat política de molts antics votants de CDC.