Els 10 moments clau de De Alfonso a la comissió del Parlament

El director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, ha intervingut avui al Parlament per les converses publicades pel diari Público que rebel·len una conxorxa per posar fi al procés. Amb una posada en escena dura, sense acceptar cap més error que el llenguatge utilitzat a la reunió amb el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha defensat el seu paper i s’ha negat a dimitir. Aquests són els 10 moments clau de la compareixença.

1. «Doncs miri, el senyor Albert Rivera a mi em va venir a visitar al despatx, a la meva oficina, em va demanar àrnica, em va dir que no em preocupés, que no tindríem problemes, que em donarien suport en tot, quan havíem tingut discussions aquí, però que jo havia d’entendre que també els havia de donar alguna cosa».

2. «L’única cosa que aquí hauria de valdre la pena ser estudiat és la violació que ha existit del dret a la intimitat i de la inviolabilitat del secret de les comunicacions. I algú haurà de respondre tard o d’hora per això».

3. «Quan mantinc reunions de treball, privades o institucionals, confio en els interlocutors. No desconfio del ministre, amb aquestes paraules, però sí que els garanteixo que aquest director ni ha gravat, ni sabia, ni ha permès..., i entendran vostès –perquè, si no, hauríem de pensar que som tots subnormals perduts– que tampoc les he posat en circulació».

4. «El que sí que els haig de dir és que no siguin hipòcrites: tots i cadascun de vostès, excepte abans a qui he esmentat, tots, en aquest grup, i alguns d’ells es troben aquí, s’han reunit amb mi, i és normal, i és de naturalesa democràtica. I s’han reunit entre vostès, i vostès s’han reunit amb periodistes, i deixem la hipocresia per a la guerra electoral, no la utilitzem amb l’Oficina Antifrau».

5. «I si jo en aquestes reunions utilitzo, i per això m’he disculpat i he demanat perdó i ho torno a fer, utilitzo expressions o no expressions per generar empaties, guanyar credibilitats, això és el meu problema».

6. «Quan vaig començar en això i vaig començar a tenir les primeres trucades, a la meva dona un dia li vaig dir: “Sóc gai”, no per res, perquè que ella ja sap que no ho sóc, “cocaïnòman, borratxo o capfluix” La meva dona, estranyada, em va dir: “Què dius?” Dic: “No, que és el que algun dia llegiràs, no ho sé”. Han passat gairebé tres anys i mig des que l’hi vaig dir i ahir ella m’ho recordava. Dic: “Bé, doncs mira, ara el que sóc és un “prevaricador”, un “agressor a l’estat català”, un “traïdor”».

7. «L’oficina no és un òrgan judicial. Si vostès volen que la informació l’obtingui a través d’escoltes telefòniques, els diré el mateix: “No puc obtenir-les, no sóc cap jutge, no les puc utilitzar”. Si vostès volen que jo l’obtingui a través de seguiments a persones, doncs, els diré el mateix: “Jo no sóc un òrgan policial”. Jo, les notícies, les denúncies, les haig de rebre, i les rebo o dels mitjans de comunicació o les rebo de vostès, perquè el 90 per cent de les denúncies vénen de grups polítics».

8. «A casa meva s’ha entrat; ahir. L’alarma que tots els matins es connecta ahir estava desconnectada a casa meva, i m’ha passat una altra vegada fa dues setmanes. He hagut de demanar, perquè ja no confio en ningú, que es faci escombratges del meu domicili, i es van fer. He hagut de demanar que es fessin escombratges del meu vehicle, i es van fer. He hagut de canviar tres vegades de mòbil en un any i mig. He hagut de canviar dues vegades de mòdem en un any i mig».

9. «I al senyor [David] Bonvehí... Vostè m’ha acusat de crear corrupció, això és molt greu, això és molt greu. M’ho prendré com l’exercici de l’ús de la paraula en tràmit parlamentari, perquè, si això vostè m’ho diu al carrer, vostè demà sí que està querellat».

10. «Són vostès els que sense haver-me ni tan sols escoltat ja decideixen engegar el mecanisme del meu cessament amb la finalitat d’apartar de la gestió de l’Oficina Antifrau amb un director incomodíssim i, d’aquesta manera, evitar que se segueixi posant en ordre tot allò relatiu a la corrupció».