New Order exhibeix el seu classicisme en l’última nit del Sónar

Puntuals com el te. A les 22:30h d'ahir a la nit, New Order es van retrobar amb el Sónar i van obrir l'última nit a l'escenari més gran. Només sortir a escena ja van saludar el personal i immediatament van començar el seu recital amb Ceremony per seguir amb Crystal, inici d'un repertori que estava previst que es nodrís en bona mesura del seu últim disc, Complete Music. Amb un espectacle eficient encara que no va ser enlluernador, la banda va continuar amb Restless, i va donar vida a un festival que ahir a la tarda va fer el seu balanç.

I els números han avalat el projecte, que aquest any ha aconseguit les 115.000 visites, la qual cosa suposa que cada dia han visitat el tram diürn 45.000 persones i 69.000 el nocturn. El festival es va felicitar per la marxa del seu projecte Sonar+D, que aquest any aconseguia la seva quarta edició. Plantejat com a lloc de trobada entre empresa, tecnologia i creació, la direcció del festival va manifestar haver aconseguit el format idoni per al +D, que també ha estat avalat per xifres notables, com 4.700 acreditats de 2.600 empreses procedents d'uns 60 països. Tot sembla indicar que la via oberta pel Sonar més enllà dels escenaris s'ha confirmat com una aposta tan nova com original, tal com en el seu moment ho va ser el mateix festival. Per cert, aquesta edició ha mantingut la majoria de visitants estrangers, que sumen un 53% de l'assistència, provenint de 101 països. A tot això, el Sónar va anunciar que aquest any comptarà amb dues noves ciutats, concretament Istanbul i Hong Kong, cosa sosté el creixement internacional de la marca.

Els anglesos segueixen sent els estrangers més presents al festival, que acull visitants de 101 països que suposen un 53% del total

Pel que fa a ahir a la tarda, dos van ser els aspectes destacables: la pluja i el soroll. Sent el Sónar un festival que amb prou feines s'ha mullat en 23 anys, l'aiguat que va caure a mitja tarda va resultar noticiós. No va passar res, ja que amb la gespa artificial i el terra de pedra no va aparèixer el fang tan característic de Glastonbury. El públic es va limitar a aixoplugar-se a les carpes del Village i altres espais coberts del festival i la pluja, quan ja havia amainat, va servir perquè els càmeres que serveixen el senyal a les pantalles, realitzessin estètics desenfocats amb el plugim com a motiu estètic. Cap concert es va cancel·lar a causa de la tempesta.

Pel que fa al soroll, aquest es va articular de diferents maneres. Amb Oneothrix Point Never, que va realitzar un directe arrasador per agressiu, es va articular entorn del death metal creuat amb l'electrònica. Daniel Lopatin (Oneothrix) usava la veu a través d'un micro que la distorsionava, i juntament amb un guitarrista va organitzar un caos letal. Molt més matemàtic i ordenat va resultar Alva Noto, artífex d'una electrònica quirúrgica, neta, caracteritzada per les textures dels seus sons. Més tard va actuar amb Ryoji Ikeda, amb qui signa el projecte Cyclo, i allà, gràcies al japonès, la quadratura electrònica d'Alva Noto es va fondre amb el soroll. Sonar i soroll, uns clàssics anuals.