Què s’ha de veure al Sónar 2016

Va ser un 2 de juny del 1994 quan es va inaugurar la primera edició del Sónar. El lloc, l'aforament i el nombre d'artistes no tenien res a veure amb les xifres que el festival mou avui dia. No obstant això, l'esperit contínua inalterable. Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero cada any se les enginyen per plantejar un estat de la qüestió sobre el present i el futur de la música electrònica. El Sónar s'ha convertit, per dret propi, en un dels principals aparadors mundials per veure i ser vist, malgrat la seva experiència i d'un cert cansament en algunes de les propostes.

El festival serveix per fer un tast del que està passant en l'àmbit global en aquest ens abstracte que anomenem electrònica. Aquest any reclamen poderosament l'atenció aquells projectes que s'aproximen o vénen d'altres latituds. Àfrica és, una vegada més, el principal pol d'influència. Però també hi ha lloc per a producte emergent, talent nacional, subversió política, experimentació accessible, new age alterat o ball, en el sentit més primitiu del terme.

Des d'aquí plantegem una selecció imprevisible, tal com el festival sembla que vol definir-se, començant per la imatge i acabant per la selecció d'artistes. Aquest és només un dels molts recorreguts possibles:

01. James Rhodes (18.30 - dijous - SonarComplex)

Què fa un pianista de música clàssica al Sónar? Bona pregunta. El festival fuig d'estudi i presenta en concert James Rhodes, un dels artistes més esperats de l'actualitat cultural. El seu llibre, Instrumental, s'ha convertit des de la seva publicació fa uns mesos en la sensació de l'any. A mig camí entre la literatura d'autoajuda i el relat més visceral, l'intèrpret anglès fa de les seves aparicions alguna cosa més que simples representacions. Veurem de què és capaç en un context com aquest.

02. Underground Resistance (19.10 - divendres - SonarDôme)

Història viva del tecno dels últims 20 anys. El col·lectiu de Detroit visita Barcelona amb un projecte diferent sota el braç, Timeline, que acull antics i nous membres: Mad Mike Banks i De’Sean Jones als teclats, John Dixon de Galaxy 2 Galaxy al saxo, i Mark Flash als plats. Caracteritzats per un fort component polític i influències manifestes de la música negra, és probable que no perdin l'ocasió de mostrar alguns d'aquests aspectes.

03. Jean Michel Jarre (22.30 - divendres - SonarClub)

Representant del millor i el pitjor, el músic dels sintetitzadors i dels concerts multitudinaris torna per la porta gran després d'un silenci de vuit anys. El seu nou treball inclou col·laboradors tan dispars com Julia Holter, Armin van Buuren o Lang Iang, però això no ha tret importància a aquesta estrena mundial. Al show mediàtic s'ha sumat Edward Snowden, de qui s'espera algun gest en aquest inici de gira.

04. Zero vs Chelis (21.45 - divendres - SonarPub)

Són dos dels discjòqueis més respectats i versàtils del panorama nacional. Per aquest mateix motiu resulta estrany que només els hagin donat una hora per desenvolupar el seu set, una durada que es preveu curta pel seu potencial. Malgrat tot, s'espera un collage sonor digne d'uns selectors com aquests, una sessió plena de sorolls còsmics, beats tancats i sintonies esbojarrades. Seran una bona sorpresa, això segur. Són molts anys darrere d'una cabina acompanyant la nit i el dia de molts addictes al ball.

05. ANOHNI (22.50 - divendres - SonarPub)

Antony Hegarty ara és Anohni. La diva novaiorquesa, d'origen anglès, s'ha llançat a l'electrònica experimental i trencadissa de Hudson Mohawke i Oneohtrix Point Never. Els dos productors l'estaran acompanyant sobre l'escenari, marcant els nous paisatges i textures del seu nou disc, Hopelessness. Més polític i radical que mai, aquest treball l'apropa a terrenys com l'ambient dron, la música industrial i el dubstep més fosc.

06. Ben UFO b2b Helena Hauff (03.00 - divendres - SonarLab)

Tant Ben UFO com Helena Hauff poden presumir de talent. L'anglès ha aconseguit superar el qualificatiu d'emergent i convertir-se en un dels principals valors del nou tecno. Les seves sessions són veritables enciclopèdies de la música del nostre temps, sense abandonar en cap moment l'esperit hedonista que exigeix la cita. D'altra banda, Hauff s'ha consolidat aquest últim any com una ferma defensora del new beat i dels ritmes foscos, apropant-se a propostes més dures i experimentals. Els dos punxaran plegats.

07. Four Tet (00.00 - divendres - SonarCar)

Músic, productor, remixer, digger confés… Aquestes són algunes de les facetes reconegudes de Kieran Hebden aka Four Tet. El músic serà partícip d'una de les apostes més decidides del festival: sessions de set hores realitzades per un únic artista al SonarCar. D'aquesta manera, s'atén una de les peticions del públic, que sol·licitava sets mes llargs. És probable que molts tinguin en el record les sis hores que el mateix Hebden va protagonitzar junt amb Floating Points, fa un any i mig, amb motiu del tancament del club Plastic People. Allà van sonar soul, blues, bossa nova, rock, psicodèlia, house… Meravellós.

08. Lafawndah (17.30 - dissabte - SonarDôme)

El SonarDôme, l'espai que la Red Bull Music Academy utilitza com a camp de difusió de tots els seus èxits, permet gaudir d'una de les sensacions de l'any, Lafawndah. Amb només un EP, publicat a Warp, aquesta iraniana que ha recorregut mig món –va estudiar a Paris i viu a Mèxic– s'apropa al pop i r’n’b d'una manera que recorda altres artistes, com és el cas de la força de Grace Jones. A tot això cal sumar-hi influències de músiques tan exòtiques com el zouk antillà o la kizomba angolesa.

09. Oneohtrix Point Never (18.30 - dissabte - SonarHall)

La cultura del reciclatge ha propiciat una falta d'identitat dins de la música actual que, segons Simon Reynolds, ha minat la creativitat d'aquesta última dècada. Daniel Lopatin es troba entre aquells artistes que no donen la raó al periodista anglès. La seva trajectòria és un anar i venir constant, on ha sabut adaptar-se àgilment als nous temps, oferint una reelaboració molt encertada d'aquell passat tan perillós. Aquest any torna al Sónar amb Garden of delete, un dels discos més excel·lents del 2015.

10. Mura Masa (22.30 - dissabte - SonarLab)

Va fer els 20 anys fa tot just dos mesos i ja suma mes de 10 milions de visionats a Youtube. L'imberbe beatmaker ha obert joc en l'efervescent i concorreguda escena del UK Bass. Les seves melodies recorden les de grups d'èxit com Disclosure o AlunaGeorge. És a dir, r’n’b filtrat per una mirada sense prejudicis de l'electrònica contemporània (trap, dubstep, garage), la qual cosa li atorga una frescor i una lleugeresa idònies. Ara només queda saber si el directe està a l'altura i si el seu missatge aconsegueix consolidar-se.