Adif va detectar a la Sagrera obres de pitjor qualitat que les projectades
L'ens va portar a la fiscalia les obres de l'estació en trobar certificacions d'obra falses
Les empreses que han treballat en l'estació de tren de La Sagrera, a Barcelona, van utilitzar tècniques i materials de pitjor qualitat que els previstos. També van deixar sense executar obres que havien estat projectades. Així consta a l'auditoria que Adif, l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries, va presentar a la Fiscalia Anticorrupció fa gairebé dos anys. Des d'aleshores, les obres estan aturades. Adif va revisar els treballs a La Sagrera després del cas Yogui, que va destapar una trama de funcionaris corruptes. A canvi de viatges de plaer a pistes d'esquí, càrrecs d'Adif falsejaven mesuraments d'obres per beneficiar empreses privades.
La Guàrdia Civil va detenir, ara fa dos anys, una desena de persones —càrrecs d'Adif a Catalunya, empresaris i tècnics— per malversació de fons en la construcció del tram de l'AVE entre Trinitat i la Sagrera. Segons van revelar les converses telefòniques ordenades per la jutgessa d'instrucció, els responsables de la línia nord-est de l'alta velocitat (Rafael Rodríguez i Jaime García) van donar el vistiplau a obres que, en realitat, no s'havien executat. En falsificar els mesuraments, van beneficiar amb diversos milions d'euros l'empresa adjudicatària (Corsán), que els va pagar viatges de plaer a pistes d'esquí de Suïssa, Canadà o EUA.
Un director general d'Adif, Antonio Gutiérrez, va arribar a declarar davant de la Guàrdia Civil acompanyat d'un advocat, encara que no va ser imputat per la jutgessa del cas Yogui. Des d'aquest moment, l'ens públic es va posar les piles i va col·laborar amb la justícia. D'entrada, va elaborar una extensa auditoria que va detallar les irregularitats en aquest tram, d'amb prou feines dos quilòmetres. Els tècnics van descobrir que Adif havia pagat 83 milions d'euros per obres que, en realitat, haurien d'haver costat un 40% menys perquè o bé no es van executar o bé es van fer amb materials i tècniques més econòmics. El desfasament (i la quantitat que els investigadors creuen malversada) és de més de 31 milions.
La cúpula d'Adif va pensar que les anomalies podien aparèixer en altres obres de l'AVE. Entre altres coses, perquè els dos principals implicats en la trama eren responsables de tota la línia que va cap a França. Van encertar. Una anàlisi detallada de les obres en els accessos i el subsòl de l'estació de la Sagrera del 2014 —quan estaven completades amb prou feines al 20%— van deixar proves que s'havia repetit el mateix mecanisme que en el cas Yogui.
Reprendre les obres
La tasca no ha estat fàcil. “És complex fer mesuraments, sobretot amb obra enterrada”, expliquen fonts de l'ens. La complexitat augmenta en no estar l'obra acabada, ja que és difícil saber si aquests treballs certificats s'executarien més endavant. Els imports, en qualsevol cas, són milionaris, apunten les mateixes fonts.
L'auditoria va portar Adif a paralitzar la major part de treballs, com va anunciar dimarts el secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar, que va sortir així del pas de les crítiques pels retards que acumula la Sagrera. “Teníem els diners per fer l'obra, però hi ha un procediment en marxa que s'ha d'aclarir”, assenyalen fonts d'Adif. Una idea que no comparteixen ni la Generalitat ni l'Ajuntament, que critiquen que fa un any la ministra Ana Pastor anunciés la licitació de l'estació de Sant Andreu Comtal, cosa que no ha succeït encara. Fa dos mesos, l'ens va demanar a la Fiscalia permís per reprendre les obres, encara que la veritat és que el ministeri públic mai va ordenar que s'aturessin.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.