El pes de dir-se Messi

A l'escola de futbol del club Abanderado Grandoli, al barri de Las Heras de Rosario, és normal veure els pares, aplegats a un lateral del camp, animar (o renyar) els seus fills, qüestionar (o insultar) àrbitres i entrenadors, i somiar (o exigir) que els seus nens es converteixin en el proper Leo Messi. Allà, on el 10 del Barça va celebrar els seus primers gols, Jorge Horacio Messi cridava l'atenció per la seva discreció. Expliquen que quan Leo jugava amb el Grandoli, Jorge es col·locava darrere d'una de les porteries i no obria la boca. “De petit feia quatre gols i el meu pare, igualment, sempre tenia alguna cosa per criticar. Això feia que em volgués superar en el següent partit. Poques vegades em va dir ‘has jugat bé”, explica el davanter del Barça.

“El dia que vam sortir de l'Argentina amb un equipatge de somnis i il·lusions, però també amb moltes pors, al Lionel semblava que li agradés el viatge. Segurament, pel cap només li rondava la idea de conèixer, arribar i quedar-se a Barcelona. Però suposo que també començava a forjar-se la idea de triomfar en el que més estimava: el futbol”, li va escriure Jorge a Leo, després que guanyés la seva cinquena Pilota d'Or. “A la família ens en sentim molt orgullosos perquè tot ho ha aconseguit fent un gran esforç, deixant enrere coses de moltíssim valor”, assenyalava Messi pare. Uns anys abans que la família Messi prengués la decisió de volar cap a Barcelona, Jorge i la seva dona, Celia Cuccittini, es plantejaven la possibilitat d'anar a viure a Austràlia, calia buscar-se la vida fora d'una Argentina en què ja es podia intuir una de les pitjors crisis econòmiques de la seva història.

L'any 2000 va aparèixer el Barça i una doble possibilitat de creixement: per a un Lionel escanyolit -que tenia un problema hormonal i el club català es va oferir a pagar-li el tractament-, i també per a tots els Messi. No obstant això, l'adaptació a Barcelona va resultar complexa i la família es va dividir: Celia va tornar a Rosario amb la resta dels seus fills (Rodrigo, Matías i Sol) i Jorge es va quedar, amb Leo, a la capital catalana. El pis de 120 metres quadrats al barri de les Corts, que pagava el Barça, es va omplir de dubtes i, sobretot, de silencis entre pare i fill, dos homes de poques paraules. “El més dur d'aquells anys no va ser la medicació, sinó estar tant de temps amb la família separada”, recorda Leo, que es tancava a plorar a l'habitació perquè el seu pare no s'adonés que trobava a faltar casa seva, al barri de Las Heras.

Rosario és la ciutat de l'Argentina amb més immigració italiana. I la família Messi-Cuccittini respon a les velles tradicions d'Itàlia: la mare (la mamma) és el pilar emocional i el veritable poder a l'ombra de la família. També ho era l'àvia Celia, a qui la Pulga li ha dedicat cadascun dels més de 500 gols que ha marcat, i ho és la mama Celia, que Messi porta tatuada a l'esquena. Sobre les espatlles de Jorge sempre va recaure el pes administratiu i econòmic de la família. Primer, com a supervisor a la metal·lúrgica Acindar (una de les empreses més importants de l'Argentina), després com a president d'una marca mundial: Leo Messi. El davanter blaugrana figura, segons la revista Forbes, en el lloc número 13 de les celebrities amb més facturació anual el 2015 (74 milions de dòlars), quart si només es tenen en compte els esportistes.

“Qui està preparat per tot això?”, afirma Jorge Messi. “Potser ningú ho està. Jo vaig intentar veure com s'ho feien la resta dels futbolistes. Tampoc és tan difícil”, completa Jorge. Avui Messi pare ha declarat com a imputat per frau fiscal a l'Audiència Provincial de Barcelona. De vegades, en converses per mòbil, Jorge, des de Barcelona, i Celia, des de Rosario, s'han preguntat si ha valgut la pena tot el sacrifici que han hagut de fer durant aquests anys. Sempre troben la mateixa resposta: “El Leo és feliç”. “Per al Leo és fàcil ser Messi; per al Jorge, no”, asseguren des de l'entorn de la família.