La divisió sindical al metro complica la resolució de la vaga

Anys de desavinences entre la plantilla del metro i l'empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han provocat una desconfiança entre les parts que no ajuda a resoldre l'actual conflicte per la negociació del conveni, que ha provocat quatre vagues aquest 2016. Però no és l'únic problema. Els sis sindicats també estan dividits, un enfrontament que complica el conflicte. Amb 27 representants en total, la majoria del comitè la té CGT (9 representants), seguits d'UGT (7), CCOO (3), CPTC (Col·lectiu del Personal de Trens, 3), SU (Sindicat Unitari, 2) i CIM (Col·lectiu Independent de Metro, 2).

El passat dia 20, durant una reunió que es va interpretar com un gran avanç, tots els representants van signar una proposta de la mediadora que tant l'empresa com la plantilla es van comprometre a “sotmetre a consideració”. Diversos sindicalistes presents a la reunió en van sortir satisfets i esperançats, inclosos els de CGT, el sindicat majoritari. La proposta avançava en qüestions com la contractació d'eventuals i l'ampliació de jornada als que la tenen parcial, i millorava també l'oferta salarial. També fixava una treva d'un any en la convocatòria de vagues per seguir negociant, una qüestió que algunes fonts consideren inacceptable mentre que altres mantenen que es podia trencar si no s'avançava.

Després de la signatura de l'acta comencen les diferents versions del desenllaç. Segons algunes fonts, els sis sindicats van acordar portar la proposta a l'assemblea, sense posicionar-se, i que decidissin els treballadors. Segons d'altres, no va haver-hi tal acord. El fet és que els sindicats CPTC i CIM es van desmarcar (o no), es van posicionar públicament pel no i fins i tot van escriure a tota la plantilla. El dijous 26, les dues assemblees de treballadors van votar mantenir la convocatòria de vaga d'aquesta setmana. Durant les assemblees, a les quals va acudir un 30% de la plantilla, i a les quals es vota a mà alçada, CPTC i CIM van ser els únics sindicats que es van posicionar.

“Sobiranament, l'assemblea va decidir votar-hi en contra”, declaren diversos representants sindicals quan se'ls pregunta si se'ls pot citar amb nom i cognom. Només des de l'anonimat acusen els dos sindicats corporatius de “rebentar la proposta abans de l'assemblea”. Les mateixes fonts assenyalen que una part de la plantilla mostra posicions molt radicals, i que “qualsevol intent d'explicar detingudament les propostes és qualificat de pactisme”. “Acaba guanyant qui més crida” o “les assemblees semblen una competició a veure qui és el més radical”, asseguren dues fonts consultades.

Per part de CPTC, Martín Villanueva, considera que la proposta de la mediadora “es deixa pel camí massa reivindicacions” i assegura que durant les converses mantingudes abans de la vaga del Mobile va haver-hi esborranys damunt de la taula amb més millores que les de la proposta del dia 20. Des de CIM, David Vázquez insisteix que és l'assemblea qui decideix si es convoquen o desconvoquen les vagues. Nega que s'acordés no posicionar-se i argumenta el no del seu sindicat perquè no respon a les reivindicacions en contractació de personal eventual i per l'exigència de pau social durant un any.