Els altres ‘bancs expropiats’

Una de les qüestions que més es van assenyalar arran de la crisi del desallotjament de l’anomenat Banc Expropiat és la gran diferència d’aquest centre amb Can Vies. Mentre que el local de Gràcia és de propietat privada, el veterà centre de Sants és en sòl municipal. Aquesta circumstància, i la voluntat de no enderrocar-lo ni fer fora els seus ocupants, dóna marge al govern de Barcelona que presideix Ada Colau per negociar i buscar alternatives al desallotjament. Can Vies no és l’únic cas. N’hi ha mitja dotzena més. El PP va anunciar que els portarà a l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques per alertar de “males praxis” com la “desatenció de les denúncies dels veïns per molèsties, que no hi hagi obert expedients administratius o sancionat activitats com festes”, segons el regidor Alberto Fernández Díaz.

Can Vies, buscant una alternativa a la passarel·la. El Consistori explora alternatives per evitar el seu enderrocament, que l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias (CDC) volia portar endavant però l’indici del qual va provocar cinc nits de disturbis greus al maig del 2014. La clau de l’indult de Can Vies està, a més de la voluntat política i la negociació amb tots els agents de l’entorn, a trobar una fórmula que permeti construir la passarel·la d’accés al calaix de les vies de tren sense enderrocar l’edifici.

Tres Lliris, l’antiga comissaria de Gràcia que havia de ser un equipament. El Casal Popular Tres Lliris era originàriament a la Travessera de Gràcia, en una antiga oficina de Caixa Catalunya. Va ser desallotjat al novembre del 2015 i després d’una manifestació de protestes es va ocupar l’antiga comissaria de la Policia Nacional a Gràcia, al carrer de Torrent de l’Olla. L’edifici (planta baixa, primera i el soterrani on eren els calabossos) feia temps que estava buit. Pertanyent al Patronat Municipal d’Habitatge, estava destinat a ser un equipament. El districte es va acostar als joves que el van ocupar i, en 48 hores, expliquen fonts municipals, es van pactar tres condicions que, fins ara, s’han complert.

De les tres condicions pactades, la primera era que es realitzaria una inspecció i un informe sobre la seguretat de l’immoble. Dos, garantir la convivència amb els veïns: res de festes fins a les mil. I tres, que hi hagi un retorn social, una graella d’activitats obertes, la pota que més està costant. Mentrestant, s’ha començat a negociar quin podria ser en el futur l’acord entre el consistori i el col·lectiu, un pacte que podria acabar amb una fórmula en la línia de Can Batlló o Flor de Maig, on les entitats gestionen espais ocupats.

Antiga Casa de l’Oficial, a Sant Andreu. En aquest cas, al carrer de Pont de Sant Andreu, tocant a la de Segre, es tracta d’un conjunt de finques molt antigues, del segle XVII. L’Ajuntament preveu conservar-ne dues, que no estan ocupades, per destinar-les a equipaments. La que sí que té ocupants il·legals és la Casa de l’Oficial (on dormia l’oficial quan els sometents de la Guerra dels Segadors, que va començar a Sant Andreu el 1640, paraven al poble i la resta de la tropa dormia al ras). Aquesta caseta, que va ser protagonista d’un altre desallotjament el 2013, està afectada pel PGM i en el seu lloc hi ha prevista una zona verda, reivindicada pels veïns. El districte manté converses amb els okupes, que la utilitzen d’habitatge, expliquen fonts municipals.

Residència d’Estudiants Autogestionada (i provisional) al Raval. L’assemblea llibertària del campus del Raval de la Universitat de Barcelona va ocupar al març un edifici municipal del carrer de Sant Bernat. L’immoble, buit des del 2008, estava destinat a acollir un projecte d’una entitat sociocultural que treballa amb joves, expliquen fonts de l’Ajuntament. El districte va començar a parlar amb els okupes quan el van ocupar i els ha imposat les mateixes condicions que al Casal Tres Lliris. A més, s’han compromès a permetre l’accés per arrencar el projecte de l’entitat i a abandonar-lo quan comencin les obres.

Taller de Torres-García al carrer de l’Hort de la Vila, a Sarrià. Al desembre un grup de joves va ocupar una caseta al carrer Hort de la Vila, a Sarrià, un edifici que havia acollit un taller de l’artista Torres-García i que després d’estar molts anys buit l’Ajuntament el va comprar el mandat passat. El regidor del districte, Gerardo Pisarello, defensa el procés de diàleg que ha iniciat amb el col·lectiu i entitats del districte per recuperar l’espai amb “fórmules innovadores de gestió comunitària” que facin compatibles les demandes de veïns i okupes.