Els tres mosqueters de la policia de Lleida

En Rafael, en Jaime i l'Ismael van unir els seus destins el dia en què van posar per escrit que havien estat víctimes d'una agressió en una benzinera de Lleida. Poc importa que aquella acusació s'hagi demostrat fictícia i que avui siguin ells els que seguin a la banqueta per falsedat. Poc importa, també, l'allau de proves en contra seva: un vídeo que mostra com van passar realment els fets, un testimoni favorable més que sospitós que al final no ha aparegut, una versió exculpatoria farcida de contradiccions… Malgrat tot això, han mantingut la seva versió, un per a tots i tots per a un, fins a les últimes conseqüències.

L'Audiència de Lleida ha jutjat avui un cap i dos agents de la policia local per haver recollit en un atestat una agressió que, segons la Fiscalia, mai va existir i que va justificar la detenció de Víctor Colomé i el seu fill, del mateix nom, propietaris d'una gasolinera a Lleida. Els policies, amb en Rafael al capdavant –el cap també està imputat en un altre procediment per possessió de pornografia infantil– han insistit que el fill del propietari els va agafar dues vegades pel coll. Això malgrat que les càmeres de l'establiment mostren que van ser els agents els qui, durant una discussió per un dispositiu policial, es van abraonar sobre el jove.

Els fets van passar el 20 d'abril del 2012. En Rafael dirigia un dispositiu antidroga –que va acabar sense detinguts i amb l'aprehensió d'una minúscula quantitat de cocaïna– a la gasolinera de l'avinguda de l'Exèrcit. Ningú n'havia informat el propietari, que va demanar explicacions. “Hi serem el temps que faci falta”, li va contestar un dels agents. El fill, en veure que els cotxes patrulla obstaculitzaven l'entrada a la gasolinera, va treure un telèfon mòbil per gravar el dispositiu, la qual cosa va originar un forcejament amb el cap per quedar-se l'aparell.

La versió dels policies, que la Fiscalia creu que es va fabricar posteriorment de forma artificial, és que van creure que Víctor Colomé fill volia agredir-los. “Em sembla que em llança un objecte a la cara i repel·leixo l'agressió agafant-lo pel braç… Després va resultar que l'objecte que tenia era un telèfon mòbil. Llavors, em va agafar pel coll amb totes les seves forces mentre el pare em sacsejava per treure'm el mòbil”, ha explicat en Rafael. La seva versió va ser corroborada pels altres dos acusats i per dos agents d'uniforme que, suposadament, “van acudir en el seu auxili”.

Aquesta primera part del succés no s'aprecia amb claredat a les imatges, difoses per EL PAÍS. Però el que sí que es veu és com, just després, els guàrdies urbans caminen tranquil·lament al costat de pare i fill per “identificar-los”. Fins i tot el president del tribunal, Francesc Segura, va mostrar la seva “sorpresa” pel fet que, davant una acció “greu” com és agafar pel coll un agent, no només no els detinguessin immediatament, sinó que caminessin amigablement al seu costat. Cap dels policies va poder donar una explicació satisfactòria.

El pare, el fill i dues empleades de la gasolinera han donat una versió diametralment oposada. "Quan el meu fill treu el mòbil, una persona m'agafa del braç i em diu que estic destorbant una actuació policial", ha explicat amb serenitat el pare, que segueix molt afectat pel que va succeir a continuació. "El disgust més gran que tinc és que s'hagin inventat el que vaig dir", ha dit en al·lusió als insults i amenaces que recull l'atestat presumptament fals.

Reacció al TIP

Quan es van retirar a parlar a un lloc més apartat, la situació era tranquil·la. "Només esperava que em donessin alguna explicació, res més". Però la conversa no va anar bé. "Vaig veure una actitud molt desagradable, de perdonavides, que no duia enlloc". El propietari els va demanar el número d'identificació (TIP) i els va demanar permís per anar a buscar paper i bolígraf dins de l'establiment. Els policies li van preguntar per a què. "Els vaig dir que volia presentar una queixa. I aquí va començar el merder".

Als policies no els va agradar aquesta actitud. Mentre un d'ells agafava el pare pel braç, l'altre va reduir violentament el fill a terra. Així ho demostren les imatges i així creuen que va passar la Fiscalia i l'acusació particular, representada per l'advocada Judit Gené. Les acusacions demanen quatre anys i mig de presó per falsedat documental per als policies locals.

La versió dels agents en aquest punt crida l'atenció, especialment perquè no coincideix en absolut amb el que diuen les càmeres de videovigilància. Jaime Jesús C., el policia que va detenir el fill, al·lega que aquest, de sobte, el va agafar pel coll i el va aixecar "un pam de terra", després de la qual cosa el "va encastar contra el vidre" de la botiga de la gasolinera. Un conte, segons la Fiscalia, que cap dels testimonis –ni tan sols els altres policies, citats per la defensa– ha pogut ratificar.

Testimoni a canvi de papers

La defensa dels policies pretenia comptar, a més, amb un testimoni que, fins al febrer passat, no havia aparegut en el procediment. El tribunal l'ha rebutjat perquè, ara com ara, no se l'ha pogut localitzar. Es tracta d'Amandeep D., un home de nacionalitat índia que el dia dels fets estava fent benzina a la gasolinera. La seva aparició en el procés ha estat sorprenent: algú (no se sap qui) el va cridar a declarar davant notari (no davant el jutge) per explicar la seva versió dels fets, que coincideix fins a un punt extrem amb la dels policies.

Per bé que no ha formulat cap acusació concreta, la Fiscalia sospita que aquest testimoni podia haver estat instigat a canvi d'una gratificació. "Potser el van convèncer de personar-se a canvi d'aconseguir papers, ja que es troba en situació irregular (...) No sabem com va arribar al notari, ni qui el va acompanyar".

Les sospites les ha compartit fins i tot el magistrat quan ha pres declaració, com a testimoni, a un agent de la Guàrdia Urbana que, presumptament, el va trobar per casualitat al carrer el novembre de l'any passat. Segons ha explicat, estava realitzant un servei per un atropellament quan Amandeep D. se li va apropar. "Volia parlar en privat. Deia que havia estat a la gasolinera, que ho havia vist tot i que creia que era injust [per als policies] perquè no era veritat. Vaig informar els meus superiors", ha dit el guàrdia urbà, que ha insistit que "desconeixia" el cas, encara que ha admès que sabia que els seus companys estaven acusats. "És un fet realment insòlit. Li havia passat abans?", ha ironitzat el magistrat.