_
_
_
_

Trias pagava als ‘okupes’ 5.550 euros al mes de lloguer pel Banc Expropiat

L'ordre de desallotjament que s'ha fet efectiva aquest dilluns pesava sobre el local des del novembre del 2014

Clara Blanchar
Protesta, aquest dilluns, contra el desallotjament.
Protesta, aquest dilluns, contra el desallotjament.El País

El govern municipal de l’exalcalde Xavier Trias va estar pagant durant mesos 5.500 euros de lloguer del Banc Expropiat, l'antiga oficina bancària de Gràcia que va ser ocupada l’octubre del 2011 i sobre la qual pesava una ordre de desallotjament des del novembre del 2014. Així ho va publicar EL PAÍS el passat 7 de juliol del 2015, segons va revelar la mateixa assemblea del col·lectiu okupa, que entenia que pagant el lloguer l’Ajuntament buscava evitar incidents si es produïa el desallotjament en vigílies de les eleccions. El desallotjament, finalment, s'ha produït aquest dilluns i, tal com vaticinaven els okupes, hi va haver incidents greus.

Fonts de CiU van confirmar que el seu executiu havia assumit el cost del lloguer des de finals de l’any passat “davant la imminència del desallotjament”. L’objectiu, afegeixen, era continuar pagant-lo fins a finals del 2015 i mentrestant “buscar una solució que conciliï el dret del propietari i el manteniment de l’activitat del local”. El contracte signat pel govern anterior [el de Jordi Hereu] era per un any i ascendia a 66.500 euros, segons el govern convergent.

El Banc Expropiat està ubicat en el que havia estat una oficina de la Caixa Tarragona, a la travessera de Gràcia, davant del mercat, i és propietat d'un privat. Un local d’uns 100 metres quadrats on es reunien o feien activitats diversos col·lectius, entre ells l’Assemblea de la Vila de Gràcia, la xarxa d'intercanvi Xaingra, la Xarxa d'Aliments o el Grup d’Habitatge i Espai Públic. A l’antiga oficina, que fa cantonada, hi ha un mercat d’intercanvi de roba i un espai infantil que funcionava a les tardes entre setmana.

L'assemblea explicava en un comunicat que el dia 12 de juny del 2015 va rebre la visita de la llavors regidora del districte, Maite Fandos, i que els va explicar que l’Ajuntament estava pagant el lloguer durant tot aquell any. "Segons ella, ho ha fet perquè considera que el projecte val la pena a causa del treball social que fa al barri", afirmava el comunicat, que mantenia que el que havia volgut comprar era "la pau social en un any delicat d’eleccions en què ni ella ni el seu partit estaven disposats a enfrontar-se a un altre desallotjament conflictiu, com va passar amb Can Vies".

L’assemblea es mostrava en desacord amb aquest pagament i es preguntava d’on sortia la partida per pagar el lloguer i qui havia pres la decisió.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_