Junqueras no fa cas de la CUP i torna a la banca la taxa sobre els dipòsits

La negociació dels pressupostos està posant a prova les costures del pacte entre Junts pel Sí (JpS) i la CUP. El partit anticapitalista ha condicionat el suport als comptes a una pujada de l’IPRF a les rendes més altes i a aplicar impostos com el que grava els dipòsits bancaris, cosa que suposa desobeir el Constitucional. No obstant això, l’Executiu català ha tornat en el primer trimestre d’aquest any una part dels 2,4 milions d’euros que van pagar algunes entitats financeres a la Generalitat pel tribut anul·lat per l’Alt Tribunal.

La taxa autonòmica que s’aplicava a la banca, amb la qual la Generalitat esperava recaptar 635 milions d’euros, va ser anul·lada pel Constitucional l’any passat. El Tribunal ho va fer després que el Govern central imposés un gravamen idèntic però amb un tipus més baix, del 0,03%, que després repartiria entre les comunitats, i recorregués contra el tribut català. Per evitar retallades i finançar noves mesures de despesa social, la CUP va reclamar al vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, que desobeís l’Alt Tribunal i apliqués aquest impost, a banda d’uns altres de tipus ambiental contra els quals també ha recorregut el Govern de Mariano Rajoy.

La demanda de la CUP va rebre de seguida la negativa de Junqueras, que va avisar que això suposava “maquillar” els comptes que el Parlament començarà a debatre el 8 de juny si finalment el vicepresident porta els comptes a la cambra la setmana que ve. “Si no tenim la capacitat efectiva de fer pagar els bancs, incloure això seria maquillatge”, va assegurar el vicepresident.

De fet, l’Executiu català ja ha començat a tornar les quantitats que van ingressar les entitats abans que l’impost fos anul·lat. Segons l’últim informe d’execució pressupostària, la Generalitat ha tornat en el primer trimestre de l’any 0,7 dels 2,6 milions d’euros recaptats. Fonts del Govern català van recordar que aquesta quantitat va ser ingressada sobretot per entitats petites, ja que la gran banca va decidir aportar un aval en espera de la decisió del Tribunal Constitucional.

Però la demanda de la CUP d’una reforma fiscal del tram autonòmic de l’IRPF que redueixi la pressió sobre les rendes més baixes i la traslladi a les més elevades tampoc no està quallant a l’Executiu català. Junqueras és partidari d’analitzar la fiscalitat sobre la renda després de constatar que Catalunya és la comunitat que més penalitza la classe baixa i mitjana-baixa i, en canvi, no és una de les autonomies que més graven les classes altes.

No obstant això, aquesta reforma ha posat de manifest les diferències entre CDC i ERC. Els convergents rebutgen aquesta pretensió i recorden que la pujada d’impostos no era en el seu programa electoral. Ahir la portaveu de l’Executiu català, Neus Munté, va assegurar que el debat no és damunt de la taula del Govern i va sostenir que el problema de la Generalitat és de finançament.

El que va ser número 2 d’Andreu Mas-Colell al Govern d’Artur Mas, Albert Carreras, va considerar “electoralista” la pretensió dels republicans i va recordar que la Generalitat va criticar el Govern de Mariano Rajoy quan va fer el mateix. També el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va voler tranquil·litzar els empresaris després que el president de la Fundació per la Indústria, Josep Bombardó, li digués que una pujada de l’IRPF “no assegura un augment de la recaptació d’impostos, però sí que suposa un element desmotivador i frenador de l’activitat”.