El Senat obre el procés d’‘impeachment’ contra Rousseff i l’aparta del poder

El que els senadors brasilers han decidit aquest dijous, de facto, és l'obertura formal de l'impeachment, el procés de destitució, el judici polític que discorrerà al Senat, com a màxim i a partir d'avui, durant 180 dies. En aquests sis mesos els 81 senadors discutiran si Rousseff va cometre un crim de responsabilitat cap a la República en alterar els comptes públics per equilibrar els balanços pressupostaris d'un any per l'altre a força de demanar diners a grans bancs públics. Una votació posterior, que es farà probablement a l'octubre, decidirà el destí final de Rousseff. Aleshores no servirà només la majoria simple. Però això encara queda lluny. I el determinant és que durant tot aquest temps la presidenta deixa de ser presidenta real. El poder, automàticament i plenament, passa a les mans del vicepresident, Michel Temer, fins fa un mes i mig aliat polític de Rousseff i ara el seu pitjor enemic i, en paraules d'ella mateixa, "un traïdor i el pare dels conspiradors".

A la tribuna, els defensors de l'impeachment , la majoria de partits de centre i de dreta, han parlat d'aquestes maniobres fiscals. Però per justificar la seva decisió s'han referit més a la catastròfica marxa de l'economia (que retrocedeix a raó d'un 3% del PIB l'any), a les successives rebaixes de les agències de qualificació, que ja han col·locat els bons brasilers al nivell de bo escombraries i, en general, a la necessitat de canviar de Govern perquè la perspectiva canviï. Els defensors de Rousseff han replicat majoritàriament amb un argument simple: no es pot fer fora una presidenta escollida pel poble, amb 54 milions de vots de suport, argumentant unes maniobres fiscals que no constitueixen al seu parer un delicte greu ni tampoc la situació econòmica, perquè per això hi ha les urnes.

Sessió maratoniana

La sessió plenària, més enllà de la seva extensió maratoniana (tots els senadors que han volgut han tingut el dret de parlar 15 minuts), ha transcorregut sense els excessos xocants i una mica ridículs de la votació germana al Congrés, que es va fer fa unes setmanes. Llavors, els diputats van fer crits, càntics, llançaments de confeti i invocacions que o no venien al cas ("voto per la meva tia que em va cuidar de petit") o eren senzillament repugnants, com la del parlamentari Emir Bolsonaro, que va dedicar el seu vot (contrari a Rousseff) a un torturador del temps de la dictadura.

El president del Senat, Renan Calheiros, ha procurat que el ple no se li anés de les mans. De fet, en un moment encès en què els assistents s’han posat a parlar impedint que se sentís l'orador de torn, ha cridat a l'ordre: "No deixaré que això acabi com al Congrés".

Mentrestant, a fora, a Brasília i São Paulo se celebraven manifestacions a favor i en contra de Rousseff, a Brasília separades per un mur metàl·lic i a l’Avenida Paulista per la policia. En qualsevol cas, han estat molt menys nombroses que les organitzades el dia de la votació del Congrés, la qual cosa indica que la població, d'alguna manera, ha assumit el resultat de la votació, sentenciat des de feia dies, ja que totes les enquestes així ho anunciaven.

Al mateix temps que els senadors parlaven un darrere l'altre, al Palau de Jaburu,el vicepresident Temer, sabent-se cap de l’Estat, s’ha reunit amb la plana major del que serà el seu proper gabinet. Amb un ull posat en l'economia i un altre en les mesures d'austeritat al seu parer necessàries per redreçar el rumb financer del país, el flamant nou president es dirigirà al país aquest dijous a les tres de la tarda (cinc hores més a l'Espanya peninsular). A aquesta hora, Rousseff ja haurà ingressat en la seva estranya condició de presidenta sense presidència. A Fernando Collor de Melo, fins ara l'únic president democràtic del Brasil apartat del poder per un impeachment, el 1992, li van rebaixar el sou i li van suprimir les prerrogatives. En una televisió brasilera va explicar que li van reduir fins i tot el combustible de l'avió que utilitzava per als seus desplaçaments, de manera que no es podia desviar ni un mil·límetre de la ruta prefixada. Collor va renunciar un dia abans del judici definitiu, vivint durant dos mesos en aquesta mena de llimb presidencial. Rousseff ha assegurat que no renunciarà mai, que només l’apartaran del càrrec que va guanyar a les urnes per la força.