Temer, el polític discret que va voler arribar a dalt de tot

Un diputat de Bahia l'ha descrit amb una frase que ha fet fortuna: “És el típic majordom d'una pel·lícula de terror”. Amb un aire distant, trets afilats, tibat, amb els cabells platejats que es pentina cap enrere, Michel Temer té, és veritat, una pinta una mica sinistra. També és encertat perquè el nou president del Brasil amaga trets de caràcter que casen amb aquesta peculiar aparença. És reservat, educat, cerimoniós, callat, atent i culte. Ara, després d'una vida en una còmoda però insatisfactòria segona fila, el líder del Partit Democràtic del Moviment Brasiler (PMDB), d'ideologia liberal de centre dreta, es convertirà en el nou cap d'Estat del Brasil. Ho farà d'una manera especial, una vegada que Dilma Rousseff hagi estat apartada del poder pel Senat.

Rousseff i Temer, malgrat tenir ideologies diferents i per allò de la governabilitat, han estat aliats polítics durant sis anys. Ella, com a presidenta totpoderosa i una mica autista, i ell, com a vicepresident “decoratiu”, segons les seves pròpies paraules. L'imparable procés d'impeachment – i la marxa calamitosa del país– ha afeblit progressivament Rousseff i ha enfortit al mateix temps Temer. Va començar a veure's que si una queia, l'altre triomfava. I Temer també ho va veure. Així, aquest polític de 73 anys, nascut a São Paulo, advocat expert en Dret Constitucional, amic d'escriure poesies i aforismes en tovallons de paper i que acumula càrrecs institucionals des del 1980, se'n va començar a distanciar. De vegades, de maneres retorçades. Al desembre es va divulgar –Temer assegura que per error– una carta privada que va adreçar a la presidenta. Hi deia que se sentia menystingut i esmentava allò del “vice decoratiu”. Després afegia, amb un dubtós gust poètic: “Les paraules volen; els escrits romanen”. Rousseff aleshores ja començava a caure i el seu aliat marcava distàncies per primera vegada en un intent d'apartar-se d'algú que començava a fer pudor de cadàver polític.

Personifica com ningú l'esperit fluctuant i ideològicament ambigu del seu partit, una formació única i pròpia del Brasil, especialista a estar sempre prop del poder sense constituir el poder mateix (fins ara). Però els mercats hi confien: cada vegada que una caiguda de Rousseff el catapultava a ell, la borsa brasilera pujava i el dòlar baixava respecte al real. Ell també vol ser amic dels mercats: ja prepara un gabinet ortodox des del punt de vista econòmic. Des de fa setmanes, el seu palau de vicepresident a Brasília o la seva casa de São Paulo acullen un anar i venir de polítics i futurs ministres. Els seus partidaris el defineixen com l'esperança del país. Rousseff el descriu, amb ràbia, com a traïdor.

Temer assumirà el poder immens d'una nació interminable amb l'aparença de no haver fet mai un pas equivocat. Un col·laborador seu va assegurar fa temps a la revista Piaui: “En Michel en política és molt equilibrat, molt prudent. Només és atrevit en les conquestes amoroses”. Temer s'ha casat tres vegades. L'última, amb una dona 42 anys més jove que es va fer tatuar al coll el nom i el cognom del seu il·lustre marit.