Profecia aquàtica

Al llibre Viatge a Espanya, l’escriptor i periodista txec Karel Kapek (1890-1938) explica la impressió que a Barcelona li van fer uns quants monuments de l’Exposició de 1929. Es pot fer un paral·lelisme entre l’aire futurista que aquells dies mostrava l’avinguda Reina Maria Cristina —amb la visionària font lluminosa de Carles Buïgas al bell mig— i un dels moments àlgids de la seva novel·la La guerra de les salamandres, que ara torna a publicar-se a Catalunya.

Em refereixo al moment en què les salamandres celebren el seu vistós ritual religiós: “El temple al culte està il·luminat des del fons amb uns llums màgics que canvien de color. De cop s’encén un reflector blau i una pedra de marbre gegantina emergeix de l’aigua, i sobre ella reposa una gran salamandra vella i negra que respira amb dificultat, se l’anomena Mestre Salamandra. Els creients-salamandra, tot cantant la seva lletania, entren a la irisada piscina baixant despullats unes escales de marbre”.

És aquesta obra publicada el 1936 una novel·la distòpica potser no tan coneguda com 1984, Un món feliç o Fahrenheit 451, però sens dubte amb prou mèrits per ser-ho. La guerra de les salamandres és un clàssic de les lletres txeques; Kapek, un autor de primera fila que sempre que va conrear el fantàstic va depassar la mera tramoia del gènere, i que en redescobrir-se mundialment cap als anys cinquanta i seixanta va mostrar les mancances i les simplicitats de bona part de la ciència-ficció nord-americana que precisament l’acabava de descobrir. A Kapek cal adjudicar-li la invenció del terme robot (esclau, en txec), aparegut a la seva obra teatral R.U.R., per cert estrenada a Barcelona l’any 1928. Kapek, autor generalment antirealista, va escriure una sèrie de novel·les utòpiques i d’especulació tecnològica que són de referència.

L’inici és de novel·la d’aventures. Tot seguit, com qui no vol la cosa, un vaixell mercant fa un descobriment curiós: uns éssers simpàtics i peculiars. A poc a poc, aquests éssers aquàtics (el seu aspecte entre repulsiu i juganer fa pensar en els citauques de La pell freda d’Albert Sánchez Piñol) s’aniran estenent per tot el món, i l’autor s’ocupa d’anar-los donant, també com qui no vol la cosa, atributs humans pintorescos. Les salamandres seran la mà d’obra que construirà ciutats submarines per tot el planeta, i això provocarà una lluita entre les potències mundials, alhora que s’esdevé un cisma entre els que consideren les salamandres una mena d’humans i els que només hi veuen un mitjà de progrés.

Hi ha força virtuts, en aquesta novel·la. L’humor satíric que despunta amb naturalitat. La capacitat d’aliar símbol amb verisme. La focalització entre personatges concrets i mirades panoràmiques, a més d’un calibrat perspectivisme intertextual (difícil de traduir per mor de la varietat de registres). La història ens parla tant del colonialisme com de la psicologia de les masses, del progrés desfermat i de l’explotació de les classes populars. Les últimes cent pàgines (la guerra de les salamandres pròpiament dita) és una profecia solvent de la Segona Guerra Mundial. La novel·la va publicar-se el 1936...

Aquesta obra encaixa perfectament en la línia editorial de caire fantàstic del segell Males Herbes. Així ho revela la introducció, molt documentada, que n’ha fet l’editor Ramon Mas. Aquesta traducció de La guerra de les salamandres, novel·la molt recomanable —per si no ho havia dit clarament—, ja es va publicar als anys noranta. La revisió que n’ha fet la traductora Núria Mirabet ha millorat encara l’obra.