_
_
_
_

Els mossos eviten la presó després d’admetre que van matar Benítez

Els agents accepten un pacte de dos anys de presó (que no compliran) i dos més de suspensió de feina i sou

Dos vídeos destapen els cops dels Mossos a Benítez.
Jesús García Bueno

Un pacte d'última hora permetrà als mossos d'esquadra acusats de matar Juan Andrés Benítez evitar la presó. Sis agents han reconegut aquest dilluns que el 5 d'octubre del 2013 van provocar la mort de Benítez al Raval de Barcelona durant la detenció. Han assumit per això una condemna de dos anys de presó per homicidi imprudent i tortures. El magistrat ha suspès aquest dilluns mateix l'execució de la pena, per la qual cosa els policies no ingressaran a la presó.

Aquest dilluns al matí havia de començar el judici del cas Benítez, amb l'elecció del jurat popular. La Fiscalia, la germana de la víctima i les defenses dels policies havien aconseguit un acord per evitar el judici. La Associació Catalana de Drets Humans (ACDH), no obstant això, rebutjava frontalment qualsevol pacte que no impliqués l'expulsió definitiva dels policies del cos. Aquest dilluns ha reculat i ha permès als policies una sortida molt menys dolorosa. La decisió ha estat durament criticada per amics personals de Benítez i activistes, que havien escollit l'associació per reclamar "justícia" a favor de l'empresari del Gaixample.

La sentència, dictada in voce pel magistrat José Luis Ramírez, està molt lluny de les pretensions inicials tant de la Fiscalia (que demanava 11 anys de presó per homicidi) com de l’ACDH, que reclamava, a més d'aquesta pena, l'expulsió del cos. Els sis policies que van participar en la brutal retenció de Benítez al carrer Aurora han acceptat una condemna total de dos anys de presó: un any i nou mesos per homicidi imprudent i tres mesos més per un delicte contra la integritat moral. A més, estaran dos anys suspesos de sou i feina.

La sentència de conformitat inclou tres mesures més contra els policies que l'associació de drets humans ha valorat. Durant cinc anys, els agents no podran patrullar ni apropar-se a menys d'un quilòmetre del carrer on es van produir els fets; a més, hauran de fer un curs sobre drets humans.

Dos mossos més també han acceptat condemnes menors (tres mesos de presó) per un delicte d'encobriment: es tracta d'un mosso que va intentar netejar la taca de sang que va deixar Benítez al Raval, i d'una agent femenina que va demanar a una veïna si havia gravat imatges del que havia passat i va permetre que les esborrés davant seu. Els vuit agents han abonat, a través de les asseguradores, una indemnització de 150.000 euros a Regina Benítez, germana del mort.

En acceptar la condemna, els policies han assumit un relat del que va passar aquella nit que els culpa de la mort de Benítez. Després de mantenir una disputa amb un veí d'origen magrebí, l'empresari va cridar la policia, que va intentar esbrinar què havia passat. "En un moment determinat, Benítez va abandonar el lloc on es trobava, raó per la qual se li va cridar l'alto amb la finalitat d’identificar-lo, però no va fer cas", segons l'escrit d'acusació que han acceptat les parts. Aquí va començar l'incident. Una agent femenina el va agafar pel braç perquè no marxés, Benítez va intentar desfer-se’n i va començar a forcejar. Immediatament, diversos companys de les patrulles que havien acudit al carrer de l’Aurora la van auxiliar.

La vista per ratificar l'acord amb prou feines ha durat 35 minuts i ha servit perquè l'advocada de l'administració de justícia llegís, davant d’un silenci absolut, els fets que van passar a continuació. Després d’estirar-lo al terra, els policies el van subjectar de peus i mans i li van propinar diverses puntades i cops de puny. Dos dels mossos van arribar a colpejar Benítez amb la porra, mentre ell cridava de dolor. L'actuació va ser "excessiva i desproporcionada", tant per la durada (més de 12 minuts) com "pel nombre de mossos que hi van intervenir" i "la força física que es va exercir sobre la víctima".

Els agents "van provocar a Benítez un estat d'estrès" que, "juntament amb els cops, cops de puny, cops de genoll i puntades diverses que li van propinar", el van portar "a un estat d'inconsciència i a una situació de parada cardiorespiratòria". L'escrit, no obstant això, admet que altres factors (com una malaltia cardíaca prèvia i el consum de cocaïna) també van influir en la seva mort. Tots van determinar la parada cardíaca, falta de reg al cervell i, per tant, la mort de Juan Andrés Benítez a les 3.25 hores del 6 d'octubre a l’Hospital Clínic.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_