_
_
_
_

“Cap classe política és tan negativa amb els musulmans com la catalana”

El periodista Ignacio Cembrero revela en el llibre ‘La España de Alá’ que Catalunya té 9.800 llocs proclius a la radicalització

Rebeca Carranco
Ignacio Cembrero
Ignacio CembreroULY MARTÍN

A Ignacio Cembrero (Madrid, 1955), periodista expert en el Magrib, el preocupa que no s’hagi pogut construir un islam espanyol. O europeu. “On aprenen la seva religió els musulmans?”, es pregunta. En el llibre La España de Alá (La Esfera de los Libros) radiografia la situació d’aquesta gran comunitat a Espanya (1,88 milions de persones). I apunta a un lloc crític, per sobre dels altres, pel que fa a terrorisme islàmic: Catalunya.

Pregunta. Per què Catalunya té més risc que altres territoris?

Resposta. Hi ha més població [510.481 persones, el 7% del total], i hi van arribar abans que en altres llocs. A Catalunya hi ha guetos, cosa que no existeix enlloc més, tot i que Terrassa no és Molenbeek. I després hi ha un factor més secundari: la contradicció constant en el discurs oficial de les autoritats catalanes, en molts aspectes a favor de la multiculturalitat, i unes pràctiques que queden molt lluny d’aquest discurs. L’exemple més evident és que Barcelona és l’única gran ciutat europea en què no hi ha cap gran mesquita. La seva religió no forma part del paisatge urbà.

P. I com és això?

R. Per la preocupació i la por que creen els musulmans.

Más información
Els gihadistes retornats de Síria desafien la seguretat a Europa
Tots som Brussel·les, per Lluís BASSETS
Detinguts set presumptes gihadistes a Ceuta, Alacant i València

P. Aquesta actitud institucional afavoreix la radicalització?

R. No afavoreix la integració. Hi ha 75.000 alumnes musulmans que no tenen l’opció d’estudiar la seva religió. On l’aprendran? A la mesquita, o en llocs pitjors, a Internet. Hi ha moltes classes d’islam per als nanos en què els professors no estan acreditats, són imams mig analfabets que tenen dificultat per comunicar-s’hi. I a Catalunya no hi ha aquests professors perquè no es vol, igual que en molts altres llocs. Això ho paga el Ministeri d’Educació. No hi ha cap classe política a Espanya ni enlloc més que hagi estat tan negativa amb els musulmans com la catalana, en concret, em refereixo a Convergència, Unió i el PP. I ni a ERC ni al PSC no els he vist aquestes actituds.

P. I per què a Catalunya és pitjor que en altres llocs?

R. Es té més por aquí perquè se’ls veu més, perquè estan bastant més concentrats. Joan Babeli Shawa, musulmà d’origen sirià, resident a Catalunya des de fa més de 30 anys, assenyala que Catalunya és una identitat en reconstrucció i que l’aparició dels musulmans és un factor de pertorbació en aquesta identitat.

P. Comparteix aquesta idea?

R. Els nacionalistes, siguin d’on siguin, mostren hostilitat cap a les minories musulmanes. Flandes, a Bèlgica, no es pot comparar amb Valònia o Brussel·les, però el grau d’islamofòbia que hi ha a Flandes, que està en construcció, és molt més alt. Fernando Reinares [director del Programa sobre Terrorisme Global al Real Instituto Elcano] diu que un problema addicional és que no hi ha cap identitat nacional alternativa clara: no saben si han de ser espanyols o catalans.

P. Quin és el paper de la fundació de Convergència Nous Catalans en aquest context?

“A Catalunya hi ha guetos, cosa que no existeix enlloc més, tot i que Terrassa no és Molenbeek”

R. Nous Catalans és un instrument de seducció de la immigració al projecte independentista. Els fan la declaració de la renda, els ajuden a fer els tràmits de l’atur. El president, Àngel Colom, va fer una cosa que no té nom: va recórrer les mesquites, fins i tot les salafistes, per demanar el vot per Convergència. Se’ls vol per al projecte, però després no volen que es pugui accedir als seus drets.

P. Per què la comunitat musulmana no s’organitza pel seu compte?

R. Perquè dediquen molt de temps a barallar-se entre ells. I, en part, també perquè pertanyen a estrats baixos, tenen por de ficar-se en embolics i acabar tenint més problemes.

P. Periòdicament, es difon la notícia que algun gran xeic vol comprar Les Arenes o la Monumental i construir-hi una mesquita. Li sembla creïble?

R. En aquest cas, hi hauria una cua de xeics del golf Pèrsic amb feixos de bitllets sota el braç. Per ells no és el mateix sufragar una mesquita a Barcelona que a Hèlsinki: Barcelona ha estat Al-Andalus. Però evidentment no hi ha lloc per a això.

P. En el llibre recull un mapa de Catalunya en vermell, amb 9.836 punts de radicalització. Què volen dir aquests punts?

R. Són llocs, com una cafeteria o una mesquita, on hi ha un caldo de cultiu que pot degenerar en un procés de radicalització. Barcelona està, de lluny, al capdavant d’Espanya; Girona i Tarragona no van malament...

P. Quin risc d’atemptat té Barcelona?

R. Les ciutats espanyoles són a la cua, però la primera en aquest grup és Barcelona. En l’àmbit europeu, les tres primeres són sempre París, Londres i Brussel·les. Després continua havent-hi moltes ciutats per davant de Barcelona: Viena, Roma, Milà, Frankfurt, Berlín.

P. Aquestes llistes haurien de ser públiques?

“Hi ha una histèria per part del Ministeri de l’Interior, és desproporcionat”

R. No, es pot crear una alarma excessiva i innecessària.

P. Exagerem amb el problema del terrorisme?

R. Hi ha una histèria per part del Ministeri de l’Interior, és desproporcionat. No crec que haguem d’estar en el nivell 4 d’alerta, amb el nivell 3 en tindríem més que prou. Cal estar-hi a sobre, però aquí no ha passat res des de fa 11 anys.

P. La policia té un mapa real del que passa?

R. El 2004 no en tenien ni idea, avui dia se sap força cosa, tenen una xarxa important de confidents. Però hi ha una hiperactivitat de les forces de seguretat que no es correspon amb el nivell d’amenaça. Espanya, fins al novembre de l’any passat, era on més operacions antiterroristes s’havien dut a terme.

P. Com ens afecta la guerra entre cossos policials?

R. L’he vista en alguns llocs, com en l’operació Caronte [els Mossos van acusar la Policia Nacional d’haver avisat uns presumptes terroristes]. M’he trobat amb un parell de policies que consideren que perquè fos eficaç hauria d’haver-hi només un cos de seguretat per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat. A més, hi ha el CNI, amb el qual et topes constantment quan parles amb els musulmans amb certa representació; tots et parlen del CNI, des de Girona fins a Algesires.

P. Com es materialitzen aquestes tensions policials?

R. T’expliquen que no hi ha intercanvis de dades per vies oficials, ni a Barcelona ni al CITCO [Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat] perquè els Mossos no poden accedir a la base de dades. Quan volen informació, es truquen entre ells, es demanen favors entre amics.

P. Des d’Espanya, què podem fer per prevenir la radicalització?

R. Fomentar l’educació dels musulmans. El qui és educat no es radicalitza amb la mateixa facilitat. Cal fomentar un islam europeu o un islam espanyol. Creure’s que els musulmans passin per seminaris, que tinguin una formació acreditada per l’Estat i per una institució religiosa; posar fi a l’islam de les potències estrangeres, com l’Aràbia Saudita, i també en certa mesura el Marroc.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_