Un Sant Jordi sota el sol venç per golejada els mals auguris

L'astre sol s’ha aliat amb Sant Jordi i la que estava destinada a ser una de les festivitats del llibre més incertes a Catalunya en els últims anys per la nefasta suma de caure en dissabte i la suposada pluja garantida al llarg de tot el dia a punt ha estat, si no ha estat així (les dades oficials se sabran dijous), de convertir-se en una de les més reeixides de l'última dècada. Així, a l'actitud previsora tan catalana que va fer que les dues setmanes anteriors a la diada les vendes s'incrementessin un 40% en relació a l'any passat, segons xifres del Gremi de Llibreters de Catalunya, s’hi han sumat les vendes de l'espectacular dia. El que havia de compensar, doncs, la baixada de Sant Jordi, ha acabat sumant. I només el canvi brusc de temps i l'anunciada pluja que ha tingut lloc només al final de la jornada ha impedit, potser, xifres de rècord. En aquesta línia, se superaran els 20,3 milions d'euros de recaptació de l'any passat. La festa cívica ho ha estat més que mai perquè també ha estat gairebé invisible el component polític, que en algun moment va enterbolir la festa els últims anys. La jornada s’ha saldat sense incidents ni tensions i, fins i tot, amb un notable descens de la simbologia independentista.

Des del primer minut les previsions, meteorològiques i humanes, s’han trencat. No eren ni les 10.30 i les dues grans rutes de peregrinació ‘santjordiesques’ per antonomàsia de Barcelona, el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, que enllaça amb la Rambla, estaven gairebé a vessar, fins a col·lapsar-se al migdia: no s'estarà així gaire lluny de l'1,2 milions de persones que van acudir-hi l'any passat. Ja fos pel temor que la meteorologia es compliqués o que molts volien fer els deures a primera hora per marxar de la ciutat, les paradetes no paraven.

El sector del llibre, més que castigar-los, hauria d'agrair als meteoròlegs la seva falta d'encert a pronosticar pluges: potser va fer que molts no abandonessin la ciutat; a aquests s’hi han unit els que han vingut de localitats properes a la recerca de la signatura del seu autor favorit aprofitant el dissabte i compensant la possible fugida dels de la capital. El resultat: la jornada ha donat a les llibreries un bon respir, més que en un dia laborable, complint amb escreix la funció de recaptar, en un sol dia, entre un 6% i un 8% de la facturació de tot l'any.

Gimferrer, Mendoza…

“Deu estar anant molt bé perquè fins i tot ens estan robant llibres”, ironitzava Antonio Ramírez, responsable de la llibreria La Central. “Feia temps que no vèiem gent sortint amb piles de quatre i cinc títols”, comentava, per la seva banda, Lluís Morral, de Laie. La jornada és tan excepcional que ha permès veure entre els signants personatges tan poc inclinats a l'exposició pública com el poeta i acadèmic Pere Gimferrer. “És la segona vegada en tota la meva vida: l'anterior va ser el 1983, per la novel·la Fortuny, amb Isabel-Clara Simó i Montserrat Roig”, ha recordat. La segona va morir fa ja 25 anys i la llibreria, la històrica Catalònia, avui és un McDonald’s… “N’he signat més dels previstos”, reconeixia, mentre s'unia a la llarga cua de lectors que aplaudien l'arribada d’Eduardo Mendoza, de nou un dels triomfadors de la jornada.

La diada ha deixat espai per a algunes reflexions paraliteràries, com la tendència que els llibres que van funcionar al final de la temporada anterior s'arrosseguin cada vegada més fins a Sant Jordi i s’imposin a les novetats específiques. Així ha estat amb, sobretot, el thriller psicològic La noia del tren, de Paula Hawkins. “En vaig fer imprimir per a la campanya 10.000 i hauré fet curt”, admetia Isabel Martí, la seva editora en català. El segon fenomen és la sedentarització, en pocs espais i durant lapses més llargs d'una hora, que eviten el tràfec per moltes llibreries dels autors que suposadament vendran molt. Acostuma a ser el cas d'autors mediàtics, com ha passat amb Risto Mejide i Mario Vaquerizo (han estat tres hores... i junts); però s'ha estès a escriptors com Eduardo Mendoza (dues hores). La resta, millor no tocar res: sol i roses.