Barcelona evita reprovar Garganté però fa costat a la Guàrdia Urbana

Novetats tant en el front polític com en el judicial del cas Garganté, sobre l'acusació de coaccions al regidor de la CUP Josep Garganté per suposadament haver coaccionat un metge perquè modifiqués un informe amb la intenció d'acusar la Guàrdia Urbana d'empènyer un venedor ambulant durant una persecució. En el vessant polític, l'Ajuntament de Barcelona ha evitat reprovar aquest dimarts el regidor de la formació anticapitalista. Des del punt de vista judicial, el jutge del cas ha demanat a les parts que no "introdueixin qüestions sociopolítiques" i ha insistit que s'ha de jutjar com un "delicte lleu".

En la Comissió de Presidència de l'Ajuntament, la proposta de reprovació del grup municipal de CiU no ha tirat endavant per un vot: hi han votat a favor els 19 regidors que sumen els convergents, Ciutadans i el PP; i en contra, els 18 de Barcelona en Comú, ERC i la CUP. Els quatre regidors socialistes s'han abstingut. En canvi, una proposició del PSC que demanava suport explícit a la Guàrdia Urbana pel cas sí que ha rebut el suport de tots els grups menys el dels anticapitalistes.

El grup de l'equip municipal, Barcelona en Comú, ha rebutjat la reprovació perquè considera que “hi ha fets que són confusos i molta informació contradictòria". "Nosaltres volem esperar a la veritat judicial i és el que s'ha de respectar”, ha argumentat Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde i portaveu de l'executiu. Pisarello ha defensat que no creu que s'hagi vulnerat l'honor de cap treballador del Consistori, tot i que sí que ha defensat el suport a la Guàrdia Urbana perquè “la policia local presta un servei molt important fins i tot en països on no hi ha exèrcit”. La mateixa posició ha defensat Jordi Coronas, d'ERC, en la Comissió de Presidència, en la qual s'ha debatut la proposta: “No farem un judici paral·lel encara que faríem les coses diferents de com ell [Garganté] les va fer”.

L'oposició ha desenvolupat una bateria de retrets al govern de l'alcaldessa Ada Colau pel seu qüestionament del cos policial en alguns casos. El convergent Joaquim Forn, impulsor de la proposició, ha acusat el govern de no ser “valent” i de qüestionar “tots els treballadors de l'Ajuntament”. El PP, en paraules de la seva portaveu, Àngels Esteller creu que “la CUP i BComú estan competint a veure qui criminalitza més la Guàrdia Urbana”.

Garganté, per la seva banda, ha fet referència a un informe del Síndic de Greuges de Catalunya que qüestiona que el dret de confidencialitat entre els detinguts i els metges no es compleix en moltes ocasions. “El compromís amb la Guàrdia Urbana no pot ser a cegues”, ha dit el regidor al·ludint a diversos casos de condemnes a agents municipals. “Parlem d'alguns membres, no generalitzem. La imatge de la Guàrdia Urbana no queda afectada per nosaltres, sinó per l'actuació d'alguns dels membres”, ha afegit. Segons el regidor, la proposta era un judici paral·lel, encara que ha culminat la seva primera exposició dient que “és un orgull per a nosaltres perquè vol dir que anem pel bon camí”.

Per la seva banda, el jutge que porta el cas ha rebutjat el recurs presentat per la Fiscalia i insisteix que els fets s'han de jutjar com un "delicte lleu". També rebutja l'escrit de la defensa de Garganté, que va negar haver coaccionat un metge del centre Peracamps perquè modifiqués un informe sobre la caiguda d'un manter.

El jutge resumeix els fets en la seva interlocutòria. Modou B., un venedor ambulant, va ser lesionat "en una operació de dissuasió del top manta" per part de la Guàrdia Urbana. Va ser traslladat a Peracamps, on també va acudir el regidor de la CUP acompanyat per un grup de persones. "S'entaula una discussió sobre la causa de la lesió que ha de constar en el part d'assistència", segons el jutge. El metge considera que hi ha de constar caiguda, mentre que Garganté entén que "hi ha de constar agressió".

El regidor "insisteix" perquè el metge "modifiqui" la seva versió, però no ho aconsegueix, segueix el jutge. Els fets, raona, no passen de ser una "coacció lleu", i descarta també (contra el criteri de la Fiscalia) que se li pugui atribuir el delicte de falsedat. El magistrat també destaca que el metge, presumpta víctima d'aquestes coaccions (que van ser gravades en vídeo), no ha recorregut contra la seva interlocutòria, de manera que en principi està d'acord amb el fet que sigui delicte lleu. "En el procés penal", retreu la interlocutòria del jutge, "no s'han d'introduir qüestions sociopolítiques, que per ser-ne alienes puguin comportar la seva patologia".