Barcelona ja té la seva plaça de la República

La República, com ja va fer fa 85 anys en una de les manifestacions populars més grans que recorda la història contemporània de la ciutat, torna a prendre els carrers de Barcelona. En concret, una plaça. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i la tinent d'alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, han participat aquest diumenge en l'acte d'homenatge a la proclamació de la II República, que s'ha traduït, davant d’un bon nombre de veïns que portaven banderes tricolors, amb el bateig de plaça de la República a la que fins ara es coneixia com la plaça de Llucmajor, a Nou Barris.

Sanz ha recordat la història republicana de la ciutat i ha afirmat que fa molts anys que els veïns de Barcelona "esperaven dir ben alt que tenim República", mentre Pisarello ha reivindicat un nou republicanisme ciutadà que sigui “un projecte col·lectiu de Barcelona”.

Sota el lema republicà per antonomàsia, Llibertat, igualtat i fraternitat, la celebració ha consistit en una ofrena floral i s'ha descobert una placa que detalla la història de l'estàtua del centre de la plaça i el medalló dedicat a Francesc Pi i Margall que hi ha al monument que la presideix.

El diputat d’En Comú Podem Xavier Domènech ha afirmat que “hi haurà República” sense especificar si espanyola o catalana, "haurem de veure si federada o confederada, encara no ho hem discutit, però és clar que la nostra tradició i patrimoni ve d'on ve". El sentiment republicà és, sens dubte, fort i la mateixa història de l'escultura el corrobora: Va ser pensada per ser dedicada a Pi i Margall, primer president de la I República espanyola el 1873. En realitat, i després de diverses vicissituds i alguna oposició, no es va inaugurar fins al 12 d'abril del 1936, en plena II República. Consistia en un conjunt format per una escultura de bronze de quatre metres i mig, obra de Josep Viladomat, en la qual una jove, nua però amb el capell frigi, aixecava un llorer amb el braç esquerre. Al costat d’això, hi havia un medalló amb un bust de Pi i Margall, obra de Joan Pié, i es completava amb un obelisc fet pels arquitectes municipals.

Tant l'escultura com el medalló van ser desmuntats per les autoritats franquistes el 1939, quan van ordenar la seva destrucció, si bé els mateixos arquitectes municipals la van camuflar en uns magatzems públics fins que van ser recuperats el 1990 per culminar la remodelació de la plaça de Llucmajor. Conquerir la memòria mai és fàcil.