El deliri continua

Ara pot semblar que el nucli dels esdeveniments polítics sigui l’esforç d’Albert Rivera i Ciutadans per contenir la voluntat titànica de Pedro Sánchez per sobreviure al fracàs de ser president d’Espanya, però no es pot perdre de vista que a Catalunya el deliri continua. Més enllà de l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la moció impulsada per la CUP reivindicant la vigència de la declaració independentista del 9 de novembre, l’altre dia Benet Salellas ja feia servir la primera persona del plural en femení, un regidor de l’Ajuntament de Barcelona ja sumava la segona denúncia en els jutjats per intentar que un metge alterés l’informe de les lesions d’un manter —que no havia sigut agredit per la Guàrdia Urbana sinó que havia caigut quan fugia de la seva presència—, i l’alcaldessa de Berga té el propòsit de convertir-se en la capdavantera de la desobediència civil. D’altra banda, Raül Romeva es passeja pel món amb l’orgull d’ensenyar una targeta de visita on se li atribueix el càrrec inexistent de ministre d’Assumptes Exteriors de Catalunya, i, en un rampell didàctic, el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, recordava al poble que, al segle VIII, Damasc era el centre de la catalanitat. Mentrestant, el president Puigdemont continua amb les seves interpretacions futbolístiques de la realitat i sap concedir a Johan Cruyff un paper preponderant en la gestació del Procés.

D’altra banda, el Grup Koiné, a part de recordar que encara que sembli mentida estem vivint el procés constituent de la república catalana, assegura que el català és una llengua minoritària, sense drets, i que s’està morint irremeiablement; tot i així, sempre hi ha marge per a l’esperança i creure que el dia que els Països Catalans no siguin una entelèquia, a Alcoi també parlaran l’altra llengua del territori, l’aranès: ara els telespectadors ja en poden fer el primer tast seguint a TV-3 el Telenotícies d’havent dinat.

Un bon complement per a aquests desvaris és la lectura de Perles catalanes, un catàleg dels catalans que han tingut la gosadia de no seguir els passos “dels nostres herois, Guifré el Pilós, Macià, Pep Guardiola…” i no combregar amb el nacionalisme de Jordi Pujol o Fèlix Millet. Es trist tenir la certesa que serà un dels èxits de venda del pròxim dia de Sant Jordi, per més que la literatura hagiogràfica també reclami amb tossuderia el seu lloc als taulells de les novetats: hi ha cinc interpretacions de la vida de Carles Puigdemont, qui vulgui saber què pensa Ada Colau pot disfrutar de la profunditat de les seves opinions en un llibre d’entrevistes, i els que persegueixin atrapar el moll de l’os de l’enigma Rufián tenen a l’abast un llibre-entrevista a manera de biografia.