“Sóc feliç, estava en deute amb els urbans que em van salvar la vida”

El Garry O’Brien viu a Dublín, té 49 anys, i aquest matí s’ha empassat amb dos glops una cervesa. La tenia pendent des del 19 de març del 2015 en una taula de la terrassa d’un restaurant de la Rambla de Barcelona. Aquell dia, mitja dotzena d’urbans li van salvar la vida i avui ha tornat a la ciutat per veure les cares dels agents.

El Garry i la seva esposa, la Lorraine, tenen tres fills i el 16 de març del 2015 van decidir posar fi a una solteria fingida i es van casar. Tres dies després van volar fins a Barcelona, on pretenien passar quatre dies inoblidables de lluna de mel. El matrimoni va invertir els primers minuts a la capital catalana per fer un tomb per la Rambla i degustar unes tapes en un restaurant de la principal artèria turística catalana. Feia dues hores que havien trepitjat per primera vegada la ciutat quan els va canviar la vida per sempre.

El Garry i la Lorraine dinaven al restaurant Top Tapa quan l’irlandès es va trobar malament. “Vaig avisar l’Enrique, el cambrer, que el Garry no atenia cap estímul”, recordava aquest matí la Lorraine. L’Enrique va veure passar uns agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els va alertar. Eren el cap Andrés i un agent, també anomenat Andrés. “Tenia la cara totalment lila i ens temíem el pitjor”, recordava aquest matí el cap. Els agents li van practicar la maniobra de Heimlich, aquella amb què s’intenta extreure els aliments que obstrueixen les vies respiratòries. Van anar extraient restes d’aliments dels conductes respiratoris, però el Garry no recuperava la consciència.

Els agents José i Estefanía sortien de fer classes d’educació viària a l’Escola Drassanes quan van rebre l’alerta que dos companys estaven socorrent una persona. Van córrer fins al lloc dels fets. Un dels agents va començar a fer-li el boca a boca. L’Estefanía va intentar tranquil·litzar la Lorraine mentre els agents Daniel i Carlos arribaven fins al lloc dels fets. Un d’ells va anar fins a la farmàcia del carrer de Ferran, on li van deixar un desfibril·lador. Tenien el Garry amb la camisa oberta i l’aparell a punt de fer-li una descàrrega quan va arribar l’ambulància del sistema d’emergències mèdiques. Van aconseguir estabilitzar l’irlandès i traslladar-lo fins a l’Hospital del Mar, on va estar-se quatre dies en coma i dues setmanes ingressat. A l’hospital del barri de la Barceloneta li van instal·lar un petit aparell perquè no se li aturi el cor. El Garry va tornar a Dublín sa i estalvi després d’haver passat tota la lluna de mel ingressat en un hospital amb vista a la Mediterrània.

Des d’Irlanda va enviar un missatge electrònic en què demanava poder donar les gràcies personalment als agents que li van salvar la vida. Aquest matí ha posat nom i cara als seus àngels de la guarda.

L’irlandès ha tornat avui, un any després que una aturada cardiorespiratòria li arruïnés la lluna de mel, a Barcelona. Els seus àngels de la guarda l’esperaven al Saló de la Ciutat de l’Ajuntament. “No recordo res del que va passar, només l’hospital, però sé que gràcies a vosaltres vaig poder continuar vivint; tinc tres fills i no us ho podré agrair mai prou”, assegurava visiblement emocionat el Garry.

Ha passat un any, els agents han canviat. Continuen pendents del dia a dia i preocupats per l’actualitat. Un dels policies, el Daniel, és ara el cap de la policia local de Sant Sadurní d’Anoia. Per un moment, totes les preocupacions personals i laborals dels agents han quedat en un segon pla. Els urbans s’han fos en una abraçada amb aquell desconegut a qui van salvar la vida un dia de març. El Garry ha regalat als policies unes samarretes d’Irlanda i Dublín.

“Avui és un dia molt feliç per a mi, he pogut donar les gràcies als metges però tenia un deute amb els agents que em van salvar la vida”, ha recordat l’irlandès. La història del Garry, la Lorraine i els seus àngels de la guarda de la policia local barcelonina ha emocionat tant el consistori que fins i tot l’alcaldessa, Ada Colau, i el comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, han volgut saludar l’irlandès.

La Lorraine, que recordava perfectament les cares dels agents, ha fet mil i una abraçades als uniformats. “Vull recordar l’Andrea, l’Angela, la Jesica i el Trian, de l’hotel on ens allotgem, s’han portat molt bé amb nosaltres”, plorava la Lorraine. El dia ha començat amb la cervesa que li va quedar entravessada al Garry i amb la visita als seus àngels de la guarda. El matrimoni té per davant quatre dies per gaudir de la ciutat on l’irlandès va tornar a néixer.