El manifest del català incomoda Puigdemont

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha mostrat aquest matí la incomoditat que genera al Govern el manifest signat per 280 acadèmics en què es demana que el català sigui l'única llengua oficial en una Catalunya independent. Després d'intentar treure's de sobre el tema, ha acabat defensant amb vehemència que el Govern respecta el bilingüisme.

El líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha preguntat amb contundència a Puigdemont sobre el manifest i ha mostrat la seva "preocupació" per la reacció de Junts pel Sí. Una diputada de la formació, l'exconsellera Irene Rigau, signa el text, i el cap del grup parlamentari, Jordi Turull, va demanar "tenir-lo en compte".

Puigdemont ha intentat en la primera rèplica esquivar la pregunta. El president ha afirmat que "el Govern ha de respondre de les seves polítiques" i s'ha referit al programa electoral de Junts pel Sí, que defensa la cooficialitat de les dues llengües sempre que estigui garantida la preeminència del català. "De manifestos a la societat catalana se'n fan molts i de moltes tendències. El Govern no s'ha de posicionar cada vegada", ha reblat el president.

Rabell no s'ha conformat amb la resposta, i ha multiplicat la càrrega. Ha qualificat el manifest de "racista" i "fonamentalista cultural" per considerar la immigració espanyola com a "colontizadors involuntaris del franquisme". En un gest insòlit de complicitat parlamentària, rarament vist en una sessió de control, el president del grup socialista, Miquel Iceta, ha felicitat Rabell per la seva intervenció. 

La contundència de la rèplica ha despertat Puigdemont, que ha reprovat la qualificació de racista –"no crec que amb la lectura del manifest es pugui arribar a aquesta conclusió–, però s'ha esforçat a desmentir les afirmacions que fa el text. Puigdemont ha fet una defensa vehement del paper de la immigració espanyola en la normalització lingüística del català i del respecte pels castellanoparlants. Això sí, el president ha demanat que el paper de les dues llengües sigui definit per un debat entre els acadèmics, i no entre els polítics: "Hi pot haver un debat sociolingüístic sobre els bilingüismes, les llengües actives, les passives. Un debat acadèmic on no hem d'entrar", ha dit Puigdemont, que ha insistit que el posicionament del Parlament sobre els drets lingüístics "està perfectament definit".