Cervera declara persona ‘non grata’ Felip VI i tota la família reial

El ple de l’Ajuntament de Cervera (Segarra) ha declarat aquest dijous persona non grata el rei Felip VI i tot el conjunt de la monarquia espanyola. La proposta va sorgir de l’únic regidor de la CUP al Consistori, a la qual es van afegir els quatre regidors de CiU, inclosos l’alcalde Ramon Royes, els dos regidors d’ERC i el regidor d’Independents de la Segarra. Els representants del PSC i del PP van votar en contra de la declaració i els dos regidors de MÉS-ICV-E i el de Solucions i Futurs es van abstenir. En definitiva, des d’ahir, Felip VI i la resta de membres de la Casa Reial són persones non grates a la capital de la Segarra. Així ho van decidir vuit regidors dels 13 que composen la Paeria.

Curiosament, la successora a la corona, la princesa Elionor de Borbó, té el títol de comtessa de Cervera, com ho va fer el seu pare quan encara era hereu al tron d’Espanya.

El paer en cap de Cervera –tal com es denomina l’alcalde a la capital de la Segarra–, Ramon Royes, ha explicat que “la monarquia és una institució anacrònica i desfasada. No té cap sentit que una persona tingui privilegis per l’únic fet de pertànyer a una família determinada”. Royes ha carregat contra el cap de l’Estat denunciant que “la seva actitud vers Catalunya fa que no ens sentim identificats amb la Corona, ens menyspreen constantment, i tampoc han buscat cap solució al patiment de les persones en catàstrofes com la crisi econòmica o la crisi dels refugiats”.

El paer en cap ha fet saber en dues ocasions a la Casa Reial que Cervera no vol tenir “cap vincle amb la monarquia”. “Els hem demanat que renunciïn al títol de comte de Cervera sense èxit; i ens han respost que llueixen la distinció amb molt d’orgull; vull que tinguin constància que la ciutat de Cervera no ho vol així i la Paeria, que és el màxim òrgan del municipi, ho ha deixat molt clar”, ha assegurat.

Cervera no és l’única ciutat on es debat si el Rei ha de ser persona non grata al municipi. Breda ho va fer el passat mes de gener i Arenys de Munt, al febrer. Els plens de la Seu d’Urgell i de Lleida també van debatre la proposta, però no va prosperar.