La Generalitat dissenya una Seguretat Social per gestionar 32.400 milions
El Govern pretén que una de les seves "estructures d'Estat" agrupi 169 prestacions econòmiques i de serveis
El Govern català està ultimant una de les anomenades “estructures d’Estat”: l’Agència Catalana de Protecció Social, l'equivalent de la Seguretat Social. Després d'uns mesos d'aturada en les tasques, el Govern català ha reprès la idea de crear un ens per gestionar les 169 prestacions econòmiques i de serveis que hi ha a Catalunya i que sumen un pressupost anual de 32.466 milions. L'agència podria entrar en funcionament amb les ajudes que ja estan transferides, encara que s'està preparant perquè en un futur incorpori la gestió de les pensions, que suposarien el 93% de la despesa.
El disseny de dues de les estructures d’Estat previstes —la Hisenda pròpia i la Protecció Social— depenen de la vicepresidència econòmica, que ostenta Oriol Junqueras. L'equip del líder republicà ha modificat l'organigrama del Departament de Treball i Afers Socials per donar rellevància a la futura Seguretat Social catalana. De la consellera Dolors Bassa en depèn directament la Direcció general de Protecció Social, capitanejada per Joan Ramon Ruiz, exdirector de diverses administracions de la Tresoreria General de la Seguretat Social a Catalunya.
“L'objectiu del Govern en matèria de protecció social és unificar en un únic òrgan especialitzat la gestió de totes les prestacions socials del país”, ha explicat Bassa en una intervenció recent al Parlament català. L'agència no només s'ocuparia de la gestió de les pensions o la prestació de la desocupació, sinó també, per exemple, de les ajudes a la dependència o de les afectades per violència de gènere.
Les tasques per dissenyar la Hisenda pròpia han posat de manifest que Catalunya no havia esgotat el recorregut de les competències que li atorga l’Estatut en aquesta matèria. Per exemple, no s'havia avançat gens en recaptació executiva, és a dir, de deutes amb l’Administració. El mateix passa amb la Protecció Social. La llei catalana de Serveis Socials del 2007, en una disposició transitòria, ja preveia la creació d'una agència que aglutinés la gestió de totes les prestacions sobre les quals té competències Catalunya. Li encarregava aquesta tasca a l'Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), hereu al seu torn del que es va transferir per part de l’Estat en matèria social.
169 prestacions
El juliol de l'any passat, la llavors consellera de Benestar Social Neus Munté va presentar el mapa de les prestacions de Catalunya, després d'anys d'insistència per part de l'oposició. Convergència parlava llavors de desenvolupar una llei de Protecció Social. Aquest mapa tenia com a finalitat posar de relleu el nombre i abast de les ajudes a Catalunya i obrir el meló per redissenyar la cartera. Era el pas previ per crear l'òrgan únic de gestió que, segons els objectius del Govern català, havia de “tenir capacitat per gestionar les prestacions d'altres administracions”. L'agència va quedar aparcada després de l'últim pacte pressupostari entre ERC i Convergència, que va liquidar l’ICASS.
El mapa, no obstant això, dibuixa els àmbits de l’Agència de Protecció Social. El document mostra que hi ha 169 prestacions. D'aquestes, 90 són de servei (per exemple, l'atenció sanitària i l'educació obligatòria) i les altres 79, de caràcter econòmic (com la renda mínima d'inserció).
El 2014, les últimes xifres disponibles, fer front a aquestes ajudes va implicar un pressupost de 41.907 milions d'euros.
L'agència es quedaria amb totes les prestacions econòmiques i en podria retenir algunes de les de serveis, encara que descartaria les sanitàries i educatives. Una cosa que, accepta l'equip de Bassa, implicaria canviar la cultura de gestió dels departaments que gestionaven des d'un principi les ajudes. Així, el pressupost que tindria la nova agència seria de 32.466 milions. En el cas de les prestacions econòmiques, el 39% corresponen a l'àmbit competencial de l’Estat. El 83% dels diners totals, de fet, correspon a les pensions i a la prestació per desocupació (27.195 milions).
“L'agència ens ha de permetre gestionar a cada moment, de present i futur, segons les competències que tingui la Generalitat”, ha acceptat Bassa. Un tema sensible, per exemple, en el que fa referència a pensions i altres prestacions contributives. El Govern català, d'entrada, considera que amb la llei actual els que ja són pensionistes de l’Estat ho seguiran sent sigui quina sigui la seva nacionalitat.
Uns 3.400 empleats i 190 oficines per a la nova agència
Un dels informes monogràfics del Consell Assessor per a la Transició Nacional, publicat el juliol del 2014, ja va quantificar quant personal hauria de tenir la Seguretat Social catalana: els experts ho van xifrar llavors en 3.466 empleats. La despesa de sosteniment d'aquesta plantilla ascendiria a 130 milions d'euros anuals, segons càlculs del 2011.
Els autors de l'informe van obtenir aquest nombre en sumar les plantilles que ja tenen l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a Catalunya. Es tracta de 1.479 i 1.687 empleats, respectivament. Els experts creuen que també seria necessari sumar unes 300 persones addicionals que assumirien les funcions que ara es fan als serveis centrals de Madrid.
A Catalunya hi havia el 2012 un total de 98 oficines de l’INSS i 76 centres de la TGSS, la meitat dels quals eren unitats de recaptació executiva, explica l'informe. La posada en marxa de la Hisenda pròpia, no obstant això, posa sobre la taula la possibilitat de fusionar les oficines de recaptació de totes dues entitats.
També caldria mesurar l'impacte en els diferents departaments que actualment gestionen les 190 prestacions de caràcter econòmic i de serveis que hi ha a Catalunya i com es reordenarien. La despesa en programari també seria considerable.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.