Terrorisme cultural (1)

El passat dia 16 d’aquest mes, CEDRO va tenir la gentilesa i l’amabilitat de convocar els escriptors i artistes a una reunió a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona per informar-nos del problema que ens representa el Reial Decret 5/2015. Aquest decret sentencia que un creador, quan supera els 65 anys, ha de renunciar als drets d’autor generats per les obres que publiqui. Va destacar la intervenció d’Álvaro Colomer (ACEC) i, acabada la reunió, li vaig demanar permís perquè em deixés explicar, citant-lo a ell, algunes coses que va denunciar. A ell dedico aquest article i el que seguirà.

Efectivament, Espanya és l’únic país d’Europa que ha dictat la prohibició de continuar creant a escriptors i artistes, justament a l’edat de la maduresa, que és quan tenim més temps i més coses a dir. Això és típic de l’Espanya negra, representada pel Partit Popular. És obvi que volen silenciar la cultura, com també es demostra, entre altres coses, amb el 21% de l’IVA cultural. Tothom es queda horroritzat davant de la destrucció d’obres d’art que ha dut a terme el terrorisme d’Estat Islàmic, però poca gent s’adona que també és terrorisme impedir crear obres d’art, fer articles, conferències, etcètera, als intel·lectuals que superem els 65 anys.

Pel que fa als escriptors: ens hem passat tota una vida dedicada a les lletres i ara, al final de la nostra vida, ens tapen la boca segurament perquè intueixen, amb raó, que ni escriptors, ni artistes ni intel·lectuals estarem mai a favor de l’Espanya negra que representen els polítics que toleren aquest decret llei. Si ens haguéssim dedicat a comprar pisos i llogar-los, podríem tenir dret a la jubilació i guanyar els diners que volguéssim amb els lloguers. Però ens hem dedicat a la cultura, i guanyar diners amb la cultura és incompatible amb percebre la jubilació que ens correspon per haver cotitzat tants anys. L’Espanya negra funciona amb una lògica claríssima.

Entre les raons, encara mal estudiades, segons les quals el PP és el partit més votat, n’hi ha una que passa desapercebuda a molta gent. Segons un amic meu, estudiós del fenomen, els llocs on el PP té majoria coincideixen amb els llocs on la cultura és més menyspreada. Durant el franquisme,la funesta mania de pensarens va ser imposada. Durant la democràcia, és propiciada pels partits dretans, i el pitjor és que molta gent l’elegeix voluntàriament, perquè és més fàcil de seguir els clixés que se’ns proposen. He dit partits dretans? Que jo sàpiga, cap partit dels que es van presentar a les darreres eleccions ha alçat la veu per denunciar aquesta mordassa. Què s’ha de fer per acabar amb l’Espanya negra?.