Colau retreu a Podem i a Pablo Iglesias la seva “arrogància”

“Hi ha un cert estil de Pablo [Iglesias] i del nucli impulsor de Podem amb què no connectem. Em fan sentir més catalana que mai. És una diferència d'estil, personal i política. Barcelona en Comú no és Podem. No ho ha estat mai”. Ho diu l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que qüestiona d'Iglesias la seva “arrogància, la forma d'expressar-se”. Són dues de les revelacions del llibre Ada, la rebel·lió democràtica, del periodista Joan Serra. Colau posa en relleu les seves diferències amb Podem i remarca la seva intenció de ser al més autònoma possible respecte a la formació d'Iglesias, amb la qual treballa en coalició a través de Barcelona en Comú. Les entrevistes per al llibre van culminar al gener, però les paraules de Colau arriben en un moment delicat per a Podem.

Les diferències de Colau amb Iglesias s'originen en la mateixa gènesi de Podem. L'ara alcaldessa retreu al líder d'aquest partit que, en crear la formació, “actués amb tota l'arrogància” en no reconèixer com a actors polítics els moviments que existien prèviament, començant per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH, que l'alcaldessa va fundar. “Ens va molestar moltíssim” que triessin el nom de Podem, admet qui durant anys va clamar “sí que es pot” al carrer.

Colau creu que el partit d'Iglesias es va aprofitar d'una feina ja avançada sense reconèixer els mèrits dels activistes que, com ella, havien fet aflorar el malestar: “Podem va fer una anàlisi política freda i racional, va descriure una finestra d'oportunitat. En això la van encertar, ningú havia fet el pas i ells eren els primers. Hi havia un context d'oportunitat, però no l'havien generat ells, l'havia generat molta gent, com la PAH, que no van saber entendre ni respectar”, lamenta.

Colau afirma que ja ha passat pàgina d'aquesta topada inicial, però manté la seva distància respecte a la formació d'Iglesias: “Si em preguntes si em sento de Podem, et responc que no. Si em preguntes, sents que formes part d'un context polític i social que ha derivat en Podem? Llavors diria que sí. S'entén la diferència, no? Em sento partícip del 15-M. Aquí ens vam trobar, i després hem seguit”.

Els afins a Colau il·lustren les diferències entre Podem i Barcelona en Comú amb exemples cinematogràfics. A l'alcaldessa li agrada identificar-se amb Frodo, el protagonista d'El senyor dels anells, perquè si pot disposar de l'anell, símbol de poder, és perquè no li interessa tenir-lo. “Només el vull [el poder] per transformar, em sento amb aquest encàrrec”, apunta Colau. Ella i el seu entorn identifiquen Pablo Iglesias amb la seva sèrie preferida, Joc de trons, en la qual el poder ho és tot.

Les diferències també arriben en el tracte personal entre líders. “Cordial, però complicada”, la defineix l'autor del llibre. Colau concreta: “Amb en Pablo no hi parlo gairebé mai. Hi tinc una relació de simpatia, i amb Íñigo Errejón també, no hi ha cap problema personal. Però tampoc hi ha una afinitat especial, tenim diferents maneres de fer”.

Autonomia

Colau s'ha esforçat a subratllar la seva autonomia respecte a Podem en tot moment. La formació està immersa en un dur debat intern a Catalunya al marge de Barcelona en Comú, que també busca el seu rumb després de la seva victòria —en coalició amb la formació d'Iglesias i amb Iniciativa— en les darreres eleccions municipals.

Malgrat les distàncies, l'alcaldessa reconeix afinitats polítiques i una estratègia electoral que ha coincidit en les últimes conteses: Colau va disposar de l'ajuda d'Iglesias per arribar a l'alcaldia i el líder de Podem va necessitar l'alcaldessa per aconseguir la victòria a Catalunya en les eleccions generals.

Si Iglesias vol seguir tenint Catalunya com a graner de vots, haurà d'entendre's amb l'alcaldessa de Barcelona: segons l'enquesta de Metroscopia elaborada per EL PAÍS, Podem s'afebleix a les províncies on es presenta en solitari. A Barcelona, on Colau va ser bàsica per apuntalar la seva victòria el 20-D, En Comú Podem augmentaria la seva representació, de 9 a 10 escons a la província. El sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió, presentat divendres, hi coincideix: la coalició de Colau i Iglesias es tornaria a imposar en unes eleccions generals a Catalunya.

L'editorial Ara Llibres presenta el volum, escrit pel periodista del diari Ara Joan Serra, com “l'únic llibre d'aquest Sant Jordi que l'alcaldessa ha autoritzat i en el qual s'ha implicat”. En gairebé 300 pàgines, Colau repassa el seu camí des de l'activisme fins a la vara de comandament, sense pèls a la llengua.