Brussel·les limita el nombre de sirians que acollirà la UE des de Turquia

S'apropa la cimera de l'ansietat. La Comissió Europea va presentar dimecres una bateria de mesures per trobar un encaix legal al preacord amb Turquia del passat 7 de març, que obria la porta a les devolucions massives de refugiats des de Grècia cap a Turquia. La proposta limita enormement el compromís anunciat per la UE de readmetre al seu territori tants sirians com retorni a Turquia. Com a xifra orientativa, ofereix tot just 72.000 places, independentment de quants sirians siguin retornats. Això sí: la Comissió espera que el fre de les arribades incentivi els Estats membres a acollir voluntàriament més refugiats.

L'enrenou creat per la proposta europea i turca, que va rebre les crítiques de l'agència de l'ONU per als refugiats, ACNUR, d'organitzacions no governamentals i també l'escepticisme d'alguns governs europeus, ha portat les institucions comunitàries a polir el marc legal. Brussel·les confia que no calgui efectuar més reassentaments perquè la nova política desincentiva les sortides des de Turquia i, per tant, es tancaria aquesta via. Però resulta poc probable que hi hagi un canvi tan brusc de tendència. Des que va començar l'any, 143.634 persones han arribat per mar a la UE, segons dades d'ACNUR. La xifra duplica la minsa oferta de la UE.

Per calmar els ànims, Brussel·les rebutja de manera contundent que hi pugui haver "devolucions massives o en calent", segons ha explicat el vicepresident Frans Timmermans. Però avala jurídicament el principi general: veu possible que els sirians i altres estrangers que tinguin dret a asil siguin retornats a Turquia, respectant els seus drets a la sol·licitud d'asil a Europa i a recórrer, sempre sota la premissa del "tracte individualitzat" i en correspondència "a les directives europees i al dret internacional". El Consell Europeu, que presideix Donald Tusk, admet que segellar l'acord definitiu amb els turcs serà "difícil" davant la gran quantitat d'esculls –fins a mitja dotzena– que han sorgit des de les dues parts.

El principal obstacle són els dubtes legals relatius al pacte. Brussel·les admet que és viable enviar refugiats sirians de Grècia de tornada a Turquia, amb l'objectiu declarat de "posar fi a les màfies de traficants de persones". Però imposa una sèrie de limitacions al tracte aconseguit –per unanimitat– la setmana passada entre el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, i els caps d'Estat i de Govern dels Vint-i-vuit.

Brussel·les ha acordat una sèrie de "salvaguardes legals" només uns dies després que tant el Consell com la Comissió avalessin aquesta proposta, patrocinada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, davant la proximitat de tres eleccions regionals (en les quals el seu partit no està sortint gaire ben parat). En resum: retornar sirians amb dret a l'asil a Turquia és legal perquè Europa considera que allà tenen una protecció equivalent a la comunitària. Però les "devolucions massives" no són admissibles. I la UE ha de garantir que els migrants puguin presentar la sol·licitud d'asil, i el recurs si fos necessari.

Tot i així, la UE vol dotar les autoritats gregues dels mitjans suficients perquè això es pugui fer amb la màxima rapidesa (en pocs dies). I, encara que mereixin protecció, els grecs podran retornar els sirians –i els migrants d'altres nacionalitats amb els mateixos problemes, com els eritreus– a Turquia. Per fer-ho, tant Grècia com Turquia s'han de comprometre a aprovar modificacions legals. En el cas de Turquia aquests canvis seran molt substancials: Ankara ha de donar la mateixa protecció que als europeus als refugiats sirians i a altres, una cosa que ara no passa. Això pot retardar uns mesos l'aplicació del pacte.

A més, Brussel·les imposa límits al nombre d'asilats que acceptarà amb aquest model, que defineix com a "extraordinari i temporal",  consistent a readmetre un refugiat sirià des de Turquia per cadascun reexpedit al país veí. Aquest esquema amb prou feines durarà  "setmanes o com a màxim mesos", segons una alta font europea. La Comissió apunta que només 72.000 persones podran beneficiar-se de l'acord: 18.000 de les 22.500 reubicacions acordades el juliol de l'any passat, més 54.000 places addicionals corresponents a l'esquema de reubicació de refugiats dins de la UE. Aquesta és la dotació per al programa que permet a Turquia enviar a la UE un sirià per cada sirià que sigui retornat des de Grècia. "No es tracta d'un programa il·limitat", segons fonts europees. És a dir, encara que la UE acabi reexpedint centenars de milers, només en reassentarà des de Turquia 72.000. El Consell Europeu espera, això sí, que una vegada cessin els fluxos els països s'animin –sempre de forma voluntària– a acollir més persones.

Dubtes legals

Tot i això, l'acord no està gens clar. Diverses delegacions –entre elles, l'espanyola– han expressat els seus dubtes sobre aquest tema. Els principals segueixen sent els legals, que Brussel·les intenta esquivar dient que consisteix en el "tractament individualitzat" dels refugiats i descartant les devolucions massives. Però hi ha més reserves. Diversos socis mostren la seva preocupació per la possibilitat que el tancament de la ruta balcànica reobri altres vies (a través de Líbia o del Marroc, per exemple). Les capitals tampoc veuen clares moltes de les concessions a Turquia, en particular l'acceleració de la liberalització de visats: els turcs podran viatjar a Europa sense visats des del juny, segons el preacord de la setmana passada, però al seu parer haurien de complir amb 72 requisits que ara mateix estan lluny de satisfer. Ankara "hauria de complir-los a finals d'abril", segons la Comissió. "No hi haurà dreceres", subratlla Timmermans.

Diverses delegacions mostren també dubtes amb els 3.000 milions d'euros addicionals per millorar les condicions dels sirians refugiats a Turquia. Aquests fons només s'alliberaran quan s'esgotin els 3.000 milions ja aprovats. Brussel·les avala també l'acceleració de les negociacions d'accés de Turquia a la Unió Europea –amb l'obertura de cinc nous capítols, malgrat el veto de Xipre sobre aquest tema.

"Estem d'acord que els sirians, els eritreus, els afganesos o els iraquians tinguin protecció internacional. Però intentem enviar un missatge clar: si aquests migrants, que tenen dret a asil, estan disposats a esperar una solució legal, podran entrar a Europa. Si utilitzen les màfies per arribar a Grècia seran retornats a Turquia", ha assegurat Timmermans.

Més enllà dels tractes amb Turquia, el repartiment de refugiats dins d'Europa marxa a un ritme exasperadament lent. Dels 160.000 que es va acordar ressituar des de Grècia i Itàlia a la resta de socis, el setembre passat, només se n'han trasllat 937. La Comissió demana que s'accelerin els procediments fins a arribar a 5.600 al mes, una xifra de moment molt llunyana.