Les drogues atien el conflicte de la Mina després d’un assassinat

La guerra a la Mina no és una guerra fàcil. El conflicte pel control de les drogues i la mort d’un home el 23 de gener passat han enfervorit la situació. Aparentment, en l’actualitat regna la calma al barri després que 500 persones, dels clans dels Chatos, els Peluos, els Cascabel, els Zorros i els Manuel, s’hagin vist obligades a abandonar el barri per la pressió, la por i les amenaces del clan dels Baltasares, al qual pertanyia la víctima. No s’havia viscut mai abans una dispersió com aquesta.

L’Operació Titan, duta a terme en dues fases pels Mossos d’Esquadra contra la venda de droga al barri, va generar una situació de buit de poder. Un context que els Baltasares, juntament amb els Alunda, van saber aprofitar per apropiar-se dels punts de venda, sobretot pisos alliberats després de l’actuació policial, i van expulsar-ne tots els altres amb l’excusa, en part, de l’assassinat. “La droga que es ven ara al barri és pràcticament tota dels Baltasares”, concreten fonts policials.

Els Mossos segueixen molt de prop el que passa, i tenen identificades cinc persones que atemoreixen la resta i que infonen la por a la comunitat: Julián, Joaquina i Miguel Ugal, oncles de la víctima; Luis Miguel Antimasveres, també dels Baltasares, i Miguela Amaya, del clan dels Alunda, que s’hi han associat i s’han beneficiat de la fugida massiva del barri.

Fonts policials destaquen l’agressivitat i la violència d’alguns dels Baltasares. En concret de Miguel Ugal, que fa poc ha sortit de la presó, on complia condemna per un dels crims més acarnissats que es recorden a la Mina: l’assassinat a punyalades de Francisco Lacera al parc del Besòs. A més, segons aquestes mateixes fonts, un altre dels familiars ha comprat sis armes, entre les quals hi ha dues metralladores, per advertir i tensar encara més l’ambient.

Aquestes mateixes fonts parlen d’extorsions a petits comerciants, als quals els demanen que els paguin a partir d’ara els lloguers de locals o pisos que abans eren propietat de les famílies que han fugit. La pressió ha afectat cinc generacions relacionades amb els Peluos, que s’han instal·lat a localitats del Maresme i el Vallès.

També clans tradicionals, amb autoritat al barri, que ja s’han desvinculat de les drogues, com els Chatos, i que ara viuen d’un negoci de ferralla de manera legal s’han vist obligats a anar-se’n, amb el drama que això suposa per a les famílies. “Van ocupant pisos com poden, però quan els localitzen els en fan fora, ningú no els hi vol”, asseguren fonts policials.

Els Jodorovich

Oficialment, l’àrea de mediació dels Mossos treballa per apaivagar el conflicte i evitar que pugi de to. Però en realitat la negociació recau en un altre clan, molt més prestigiós que la resta, i allunyat de la Mina: els Jodorovich, de la Zona Franca. A través d’un pastor evangèlic de la família estan decidint qui pot tornar i en quines condicions. Tot i que el retorn està sent a comptagotes.

I per què els Jodorovich? Algunes fonts policials apunten, en primer lloc, que són una família neutral, que no està viciada pel conflicte. A més, és una de les famílies més poderoses de Catalunya, sospitosa de proporcionar la droga a la resta de clans, que després es ven als pisos. Els Jodorovich han estat objectiu de diverses investigacions policials, de les quals fins ara han aconseguit sortir de manera més o menys airosa.

La Mina és un barri on conviuen històricament diversos clans de la droga barrejats amb persones que no tenen res a veure amb aquest món, i els conflictes que hi tenen lloc no acostumen a esquitxar més enllà de les seves fronteres. La seva pròpia naturalesa fa que molts dels problemes se solucionin a casa, al marge de les vies legals. S’hi afegeix també l’anomenada llei gitana, de qui la fa la paga, que s’enarbora des del 23 de gener i que possiblement no cessarà fins que els altres sis implicats en la mort (els Mossos ja n’han detingut dos) no siguin arrestats.