_
_
_
_

Visita al claustre de Palamós, fuet i copa de vi per 20 euros

La localitat obre al públic el polèmic monument de Mas del Vent, gairebé quatre anys després de descobrir-ne l’existència

José Ángel Montañés
Els primers visitants al claustre, aquest dissabte.
Els primers visitants al claustre, aquest dissabte.AGUSTÍ ENSESA

Aquest dissabte, després de gairebé quatre anys de saltar a la llum pública el juny de 2012, el polèmic claustre d'estil romànic situat a la finca de Mas del Vent de Palamós va obrir les portes al públic per primera vegada. Els afortunats van ser un grup de professors i directors dels quatre centres docents de primària, els dos instituts i una escola d'educació especial d'aquesta localitat del Baix Empordà.

Más información
El debat sobre l’autenticitat del claustre de Palamós porta cua
El claustre de Palamós es podrà visitar a partir del gener
ANÀLISI: Un claustre, per fi, per a tothom

A l'hora convinguda d'un matí assolellat però fred esperaven amb una gran curiositat sense deixar d'observar els detalls d'aquesta construcció que ha passat de l'anonimat a ser una de les més singulars de tot Catalunya.

La quinzena de docents van buscar els rajos de sol que s’escolaven entre els pins mentre escoltaven atentament les explicacions de Sílvia Burjachs, de l'empresa Àgora. Burjachs va guiar una ruta pel claustre, la masia i la torre de defensa medieval separades per amb prou feines uns metres, mentre explicava les principals característiques de cada edifici i les seves circumstàncies. Les del claustre, basades, sobretot, en les dades de l'informe coordinat per l'historiador Eduard Carbonell (que ahir no va voler perdre's la presentació al públic) i un equip d'investigadors després de l'encàrrec de la Generalitat, en el qual es concloïa que la construcció era falsa malgrat la contundent aparença romànica; una obra historicista creada al segle XX. Un informe que va comportar que la Generalitat decidís arxivar el gener de 2015 l'expedient que havia obert per protegir-lo i que fa que, ara com ara, el claustre no estigui sota la tutela de cap administració i al lliure albir del que disposi el seu actual propietari Kurt Engelhorn i l'empresa Brugarol, que explota la finca on se situa.

Després d'explicar el context en el qual es va produir, “una Espanya en la qual era normal crear edifici historicistes com la Universitat de Barcelona o l’Almudena de Madrid”, mostrar imatges dels paral·lels que “van copiar els que ho van fer a Ciudad Lineal a partir del 1931”, com Sant Joan de la Penya o Silos, o veure amb detall alguns dels impressionants capitells farcits d'animals i flors, l'explicació sí que cita de passada, que l'informe de la Generalitat es va produir “després del debat entre els especialistes sobre la seva autenticitat o falsedat”, obviant Gerardo Boto, el professor de la Universitat de Girona que va donar a conèixer l'existència de l'edifici a la comunitat científica i que segueix mantenint, malgrat la contundència de l'informe de Carbonell, que la construcció és del segle XII i que va pertànyer a la catedral de Salamanca.

L'obertura al públic es produeix després del conveni entre l'Ajuntament de Palamós i la fundació Focus Engelhorn que obre al públic i relaciona patrimoni, art i naturalesa de totes les propietats dels Engelhorn a Palamós. L'alcalde de la localitat, Lluís Puig (ERC), va confirmar que el professor Boto ha demanat poder visitar l'edifici. També va explicar que la comissió de patrimoni municipal estudia incloure el claustre al catàleg com a Bé Cultural d’Interès Local.

"Des dels 13 anys tinc una gran relació amb el claustre, em vaig casar aquí. Sempre he volgut que s'obri", va assegurar Victoria Engelhorn, filla de Kurl i cap visible de la família ahir. "Som estrangers, però hem estat aquí des de sempre i sempre hem volgut compartir-lo amb Palamós", va prosseguir sota l'atenta mirada del conseller de Brugarol, Carlos Merino. Com el seu pare, va explicar que l'important "no és que sigui fals o veritable", sinó que és un "exemple d'amor a l'art". També que estan oberts "per descomptat" a nous estudis sobre l'edifici.

Lluís Colàs, director de l’Escola la Vila i la seva dona, també professora del centre, no van dubtar a portar els seus dos fills. "No volíem desaprofitar l'oportunitat. Estem molt contents amb la possibilitat d'oferir aquesta joia als alumnes i que grups de 50 nens puguin córrer per aquí, sense perill", va explicar Colàs, que manté, de forma entusiasta, que per ell "no hi ha dubte que és autèntic".

Després de tres quarts d'hora, els visitants van poder acabar el passeig degustant productes que es conreen a la finca, com ametlles, fuet i una copa de vi. El mateix que podran fer tots els que visitin aquest lloc a partir del dissabte i que paguin els 20 euros de l'entrada.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_