El comerç més liberal busca adeptes

Al comerç més liberal de Barcelona no li agrada el pla de l'Ajuntament de permetre obrir cinc diumenges entre el mes de maig i el d'octubre. Només el considera un mal menor respecte al que regia fins ara: deu dies entre juliol i setembre. És més: no li agrada gens i només el va aprovar per dues qüestions. Una, perquè el turisme de compres es concentra en aquells mesos i no durant l'estiu. I, sobretot, perquè amb la nova proposta es permet obrir més enllà de les sis de la tarda, hora que havia posat com a límit el Govern de Xavier Trias. Per als botiguers és a partir d'aquesta hora quan s'activen els compradors i les caixes enregistradores.

Però una vegada subscrit l’acord, que el sector considera de consens, Barcelona Oberta, màxim representant dels eixos comercials turístics, vol donar un nou pas. “Hem de convèncer els qui no ho volen fer”, ha defensat el seu president, Gabriel Jené, assegut en una taula amb una quinzena de directius i empresaris convençuts que el bon camí és el d’ampliar el ventall de botigues els diumenges. “No només hem de mirar què ens pot beneficiar a nosaltres, hem de demostrar que és bo per a la ciutat”, ha dit convençut Jené, qui ha posat l’exemple de nuclis comercials més enllà dels del centre (Gaixample o els Encants) com els llocs interessats on “s’ha d’obrir el meló”. La capitalitat turística de Barcelona és el seu principal argument.

“El comerç ha de canviar”, ha dit Lluís Llanas, president de l’Associació de Comerciants Creu Coberta, una de les entitats que trenca la negativa generalitzada a liberalitzar els horaris comercials existents entre les organitzacions que no estan el centre de la ciutat. Ell és una de les mostres del meló obert que preconitza Barcelona Oberta i era un dels conviodats al col·loqui.

L’únic de la taula que s’ha permès portar la contrària a la taula rodona organitzada per Barcelona Oberta i Kreab ha estat Joan Carles Calbet, el director general de Comertia, una associació que mostra la divisió existent entre empreses a favor i en contra de la liberalització d’horaris. “Obrir més dies i més hores no vol dir ampliar la demanda i quan s’obre un dia festiu es beneficien més uns que uns altres”, ha dit abans de concedir que s’ha de buscar “una solució” però tenint en compte els “efectes col·laterals”.

En Pere Chias, president del Gremi de Restauració de Barcelona, ha deixat clar el seu posicionament: “Jo no estic pel consens, estic per la llibertat”, ha dit aquest home que ha titllat la qüestió dels horaris com una “dictadura municipal”. Javier Cottet, vicepresident de BarnaCentre, ha anat més enllà: no només no defensen el comerç turístic, que aporta recursos a l’Estat del Benestar, sinó que el Govern municipal “està a favor del top manta”. “El model Barcelona el marca la demanda i som una destinació turística”, ha dit Maria Segarra, de la consultora Comtur. “Qui mana és el client”, ha subratllat Anella Alcott, la directora comercial de la marina de luxe One Ocean Port Vell, queixosa perquè els propietaris dels superiots que atraquen a Barcelona no puguin anar de compres el diumenge. “I es poden arribar a gastar un milió d’euros”, ha dit. I així han seguit les declaracions: “Qui ha de trencar el model és el propi sector; hem de batre el resistencialisme” (Joan Oliveras, Amics de la Rambla), “no podem ser covards, hem de ser valents” (David Riba, d’Apartur) o “la ciutat ha canviat i el model comercial no ho ha fet” (Anna Gener, d’Aguirre Newman).

Gené ha cridat també a ser valent i sobretot ha carregat contra aquells a qui els afavoriria més la lliure apertura en diumenge i que, així i tot, “és el gran absent en el debat” des d’una “posició insolidària i egoista”. “Només volen aprofitar-se de la imatge de ciutat”. A qui es referia? A les grans cadenes de moda que ocupen els principals bulevards comercials de Barcelona.