Fent negoci a la sanitat pública

Fa només unes setmanes que el conseller de Salut, Toni Comín, va revolucionar el sector sanitari en posar dia i hora per deixar fora de la xarxa pública els hospitals amb ànim de lucre. El 22 de febrer es va formalitzar l'expulsió de la Clínica del Vallès i de l'Hospital General de Catalunya –tots dos propietat del grup Quironsalud– en no renovar els seus contractes, que finalitzen a l'agost i al desembre, respectivament. Amb aquesta decisió Comín va aplacar les suspicàcies dels actors socials, tot i que va ser prudent: la seva promesa contra l'afany de fer negoci a costa de la salut pública se centra en els operadors hospitalaris. No va esmentar els centres sociosanitaris ni els de salut mental, que també són a la xarxa pública. L'ànim de lucre en el Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública (Siscat) no s'acaba, ni molt menys, amb aquestes dues clíniques. Són uns 40 els operadors amb afany de lucre que encara presten assistència sanitària pública.

Comín va assegurar que al Siscat, que aglutina tots els operadors que donen servei públic en l'àmbit hospitalari, sociosanitari i de salut mental, només hi ha tres operadors hospitalaris amb ànim de lucre. A banda dels dos que ha tret de la llista, el conseller es va referir a l'Hospital Sagrat Cor. El centre, també de Quironsalud, és un cas més complex perquè fa activitat ordinària –les altres dues clíniques donen servei de suport per descongestionar llistes d'espera–, és un hospital de referència per a part del districte de l'Eixample i el seu contracte finalitza el 2022. Comín va assegurar que s'està estudiant el cas per veure qui i on haurà d'assumir l'activitat del Sagrat Cor. No obstant això, el conseller va obviar el cas de la Clínica Girona, també privat amb ànim de lucre, propietat d'un grup empresarial gestionat per sanitaris, segons el web del centre.

Sense ànim de lucre

Més enllà de l'àmbit hospitalari, el gruix de l'afany de lucre es concentra a l'àrea sociosanitària i de salut mental. En aquest àmbit, sota el paraigües del Siscat, una amalgama d'operadors tan àmplia com l'hospitalària –fundacions privades, ordes religiosos, grups empresarials, consorcis públics, empreses municipals– controla l'assistència sanitària en aquests dos àmbits. Apel·lant a l'“essència” del model sanitari català, Comín va confessar que no tocaria aquesta part, que la seva decisió se centrava en operadors hospitalaris, on històricament no hi havia ànim de lucre. No obstant això, va obrir la porta a debatre aquest tema. “En l'àmbit sociosanitari i de salut mental hi ha molts més proveïdors privats. Aquesta mateixa tradició fa que en aquest cas la naturalesa dels proveïdors sigui més àmplia. Però si algú ho vol, podem obrir el debat”, va apuntar.

A més dels quatre hospitals privats, l'àmbit sociosanitari suma una trentena d'operadors amb afany de lucre i el de salut mental, vuit. El grup empresarial Hestia Alliance forma bona part de l'entramat privat amb una desena de centres. També l'empresa SarQuaevitae controla unes quantes clíniques. Aquesta última entitat també es va presentar, a través de les seves filials, als controvertits concursos públics per gestionar l'atenció primària de diverses comarques catalanes.