El desafiament d’Apple

La batalla que mantenen la tecnològica Apple i el Govern nord-americà—a través de l’FBI— sobre protecció de dades de telèfons mòbils té unes implicacions enormes i s’hi dirimeix fins on poden arribar les autoritats governatives en l'accés a les dades privades. L’FBI reclama la col·laboració d’Apple per accedir al contingut d'un iPhone del terrorista Sayed Farook, que el desembre de 2015 va cometre un atemptat a San Bernardino (Califòrnia) en el qual van morir 14 persones.

Una jutgessa ha ordenat a Apple que presti a l’FBI “assistència tècnica raonable” per completar aquesta investigació. Però el que la policia federal reclama sembla anar més enllà d'un cas concret: el que demana és que Apple canviï el sistema operatiu dels seus iPhone i tauletes i posi a la seva disposició un programari que permeti burlar el sistema d'encriptament i seguretat que tenen per defecte els aparells. La companyia s'ha negat a crear aquesta eina i en la seva resistència ha trobat el suport d'altres grans operadores que utilitzen sistemes semblants. Els últims models inclouen mecanismes de bloqueig de l'accés que destrueixen les dades quan es produeixen intents successius d'introduir un codi fals. Aquests sistemes impedeixen l'aplicació de programes automàtics de tempteig de codis.

Encara que l’FBI assegura que només utilitzarà el sistema d'accés amb autorització judicial, Apple creu que modificar el sistema operatiu i crear una espècie de clau mestra que permeti entrar en qualsevol aparell implica la destrucció dels criteris de seguretat: una vegada creada i lliurada a tercers, ningú pot garantir l'ús que es farà d'aquesta clau. Apple ha ressaltat la seva cooperació en 70 ocasions per facilitar l'accés a les dades d'un aparell concret, i ha assegurat que seguirà col·laborant amb l'actual tecnologia. Sembla raonable aquesta via: cas per cas i sota estricte control judicial.