El 96% de llars de les Corts té accés a Internet; a Torre Baró, el 62%

Barcelona és una ciutat ben connectada a Internet: el 85% dels veïns es connecta cada dia i el 84% tenen accés a la xarxa des de casa. I pel que fa a la cobertura de mòbil, n'hi ha al 99,5% del territori i el 75% de barcelonins té smartphone. Tot i això, de nou es produeix una clara bretxa digital en funció de les rendes dels barris. I qui se situa a baix de tot en connexió domèstica és el barri de Torre Baró, un dels més pobres de la ciutat.

Són dades de l'informe L'escletxa digital a la ciutat de Barcelona, un encàrrec que l'Ajuntament de Barcelona va fer a la Fundació Mobile World Capital quan el GSMA va renovar la capitalitat fins al 2026. "Fem públic l'estudi la setmana abans del Mobile perquè volem llançar el missatge que la tecnologia també és una eina per enfortir la democràcia i la cohesió social", ha afirmat el portaveu i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Gerardo Pisarello. "Si volem tenir una ciutat socialment justa i econòmicament desenvolupada, aquesta ha de garantir la inclusió digital", ha afirmat. I ha assenyalat que el repte de la ciutat "no té a veure amb la infraestructura, sinó amb les persones".

Com més nivell educatiu i renda tenen els usuaris, millor gestionen la seva seguretat a Internet

L'informe, fet a partir d'una enquesta a 5.000 persones, mostra com el nivell d'estudis, l'edat, l'ocupació i el nivell de renda són variables clau del perfil d'usuaris d'Internet. L'ha presentat el director de transformació digital de la Fundació, Oscar Pallarols, que ha subratllat que la màxima polarització en connexió de les llars a la xarxa es produeix entre les Corts (96%) i Torre Baró (62%) amb un salt de 34 punts. Torre Baró també punxa en Internet al mòbil (55%), a 40 punts de diferència respecte a l'Eixample (94%).

Pallarols ha explicat com dos de cada tres usuaris d'Internet de la ciutat són intermedis o avançats. Els intermedis són usuaris que es connecten des de dos dispositius i els fan servir per quatre coses diferents, i els avançats, des de tres dispositius i sis "activitats funcionals": funcions socials, comunicatives i xarxes; administratives i de banca electrònica; transaccions comercials; qüestions relacionades amb la salut; formació i treball o economia col·laborativa.

Una altra escletxa que es produeix a la ciutat en l'ús d'Internet és l'edat. A partir dels 65 anys només el 66% de les llars estan connectades, i tenen mòbil el 41% dels ciutadans. L'estudi mostra també els diferents usos per edats: els joves fan servir més les xarxes socials, s'informen o busquen feina; entre els 25 i 44 anys els usos són transaccionals, administratius i de compartir béns i a partir dels 45 tenen molt a veure amb la salut. La renda també determina molt la connexió de la gent gran per barris.

Més enllà de les grans xifres, l'informe fila molt prim. Per exemple, mostra com l'ús d'Internet entre els estudiants canvia en funció dels barris. Als de renda baixa el 54% dels joves es connecten per vendre o intercanviar articles, mentre que als de renda baixa només en fan aquest ús un 24%. Una altra dada rellevant que mostra l'estudi és que com més nivell educatiu i renda tenen els usuaris millor gestionen la seva seguretat a Internet. Utilitzant més contrasenyes, per exemple.

L'estudi presentat aquest dijous, centrat en una ciutat, és pioner i, per tant, no es pot comparar amb altres capitals europees. No obstant això, els autors de l'informe han comparat les dades de Barcelona amb les dels Estats europeus que han utilitzat la mateixa metodologia. Així, si Barcelona fos un Estat, estaria en setena posició, per sota dels països nòrdics i molt per sobre de la mitjana europea i espanyola.