_
_
_
_
_

La bretxa social s’eixampla a Barcelona

El barri més ric, Pedralbes, multiplica per set la renda del més pobre, Trinitat Vella

Clara Blanchar
Un carrer a Trinitat Vella.
Un carrer a Trinitat Vella.Juan Barbosa

Quan al govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, li retreuen que no té model per la ciutat, contesta que sí. Que el seu objectiu és reduir la bretxa social, la diferència que hi ha entre els veïns més rics i els més pobres. Doncs amb les dades a la mà, a Colau i els seus se'ls gira molta feina: les dades de renda familiar disponible que acaba de publicar el departament d'Estadística, del 2014, indiquen que la bretxa social s'eixampla.

El barri més ric, Pedralbes, ho és encara més que l'any anterior. Té una renda de 251,7 sobre una mitjana de 100. I la renda al barri més pobre, Trinitat Vella, cau: de 38,5 a 34,7. És a dir, si fa un any la riquesa dels veïns més rics multiplicava per 6,3 la dels més pobres, ara la multiplica per 7,2.

Durant l'any 2014 hi va haver més barris que es van empobrir (38) que zones que van millorar (35)

En total, dels 73 barris de la ciutat, 53 estan per sota de la mitjana i només 20 per sobre. El mapa de la renda dibuixa un any més una Barcelona on les rendes baixes es concentren a les zones oest (Zona Franca) i nord-est (Nou Barris i els barris que miren al Besòs); i les més altes als barris que es coneixen popularment així: la zona alta. Hi ha excepcions de barris que contrasten amb els del seu entorn, com l'elevada renda de Diagonal Mar o la Vila Olímpica; o la baixa del Carmel.

A més de Pedralbes, liderant el rànquing de rics hi ha les Tres Torres, la Bonanova, Galvany i Sarrià. A la banda baixa en renda, a més de Trinitat Nova hi figuren Ciutat Meridiana, La Marina del Prat Vermell, Vallbona i Torre Baró. Al mig de la taula entre els valors de 95 i 105 hi ha El Fort Pienc, el Gòtic, Sant Antoni, Vallcarca, Camp d'en Grassot, Font d'en Fargas i el Poblenou.

Les dades també mostren amb cruesa com la bretxa social ha fet un salt negatiu durant la crisi. L'any 2007 només hi havia sis barris molt pobres i cinc de molt rics. Set anys més tard, els barris molt pobres són 19 i els molt rics, vuit.

Dels 73 barris de la capital, n'hi ha 53 que estan per sota la mitjana en renda

El Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament explica que la renda familiar disponible és "la mesura teòrica de la capacitat econòmica dels habitants de cada barri en relació amb la mitjana de la ciutat". L'indicador s'obté "a partir de la combinació amb diverses variables relacionades amb la situació laboral, el nivell educatiu, la capacitat de consum i la situació patrimonial". De mitjana, l'any 2014 la renda va augmentar un 1,1%.

Les dades de renda són una eina molt valuosa per contrastar-la amb altres indicadors. Si es comparen amb les de la salut de la població, per exemple, el resultat és tan cru com que als barris humils l'esperança de vida és menor. També tenen traducció en els comportaments electorals: tant de participació com de suport a uns o altres partits de l'eix esquerra-dreta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_