Reinventar l’Estat del benestar

Avui les polítiques socials estan agafant centralitat. I aquest és un element important de canvi de concepció dels serveis socials. La forta crisi social ha fet palès, i així ho demostren estudiosos, sociòlegs i economistes, que la desigualtat i la pobresa han estat el detonant de la crisi econòmica i financera. Malgrat les retallades en temes socials, hi ha consens en el fet que la falta de polítiques socials i, per tant, la desigualtat i la pobresa són elements que impedeixen el creixement econòmic i són les principals causes de la recessió econòmica. En l’època de crisi, la desigualtat social i la pobresa han estat detonants de la crisi econòmica i hi ha hagut una crisi social prèvia. L’Estat del benestar és irrenunciable però l’hem de reinventar.

Un altre element de canvi respecte a les polítiques de benestar social és la necessitat que aquestes no es basin només en els serveis públics. Hi ha d’haver responsabilitat pública, però també hem de comptar amb la participació i el compromís social de la ciutadania per assegurar-nos que el nou benestar arrela més a les ciutats, en el tercer sector i en els moviments socials de defensa dels drets. Cal diferenciar entre l’objectiu de garantir els drets socials i la forma concreta de fer-ho, l’Estat del benestar d’ahir. Els neoliberals han volgut confondre'ls per carregar-se els drets socials, i bona part dels defensors han caigut en el parany de la defensa a ultrança d’un Estat del benestar difícil de mantenir i no posar per davant la irrenunciable lluita democràtica per garantir els drets socials. La nova política de drets socials s'ha de basar en la responsabilitat pública, però també cal que hi hagi una gran incidència de la societat civil. Un compromís de la ciutadania amb els drets socials. En aquest sentit, la situació de crisi obre noves oportunitats.

El que passi en el futur dependrà de què fem i de què siguem capaços de fer entre tots i totes. I de la correlació de forces que puguem aconseguir. Per a una defensa dels drets socials i una societat civil organitzada també és important el tercer sector. Un tercer sector social que ha patit i pateix la crisi, però que ha demostrat capacitat de resistència i de resiliència adaptant-se a la situació amb professionalització, innovació i treball cooperatiu i en xarxa i enfortint la seva articulació amb la Taula del Tercer Sector Social, les federacions que la formen i les més de 3.000 entitats socials que representa. Un tercer sector que ha d’anar canviant i ha de saber combinar les seves tres funcions: prestació de serveis no lucratius amb reinversió de guanys, defensa dels drets socials de les persones i canalització del voluntariat i de compromís social. Només així podrem ser un sector emergent, eficient i referent.

Per afrontar seriosament les desigualtats creixents hem d’exigir que les polítiques socials no estiguin subordinades a les econòmiques i, d'altra banda, recuperar allò públic. És per això que necessitem que el tercer sector sigui capaç de combinar les seves tres funcions. I recuperar allò públic, que no és només de l’Administració pública que se n’apropia, plantejant com a “nova política” la municipalització dels serveis, sinó que allò públic és el que fem tots i totes i és complex però també ha de ser pluralista perquè la defensa dels drets ens incumbeix a tots. Lògicament, és l’Administració qui representa i ha de defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes, però les polítiques basades només en fons públics no són suficients. S’ha de reinventar l’Estat del benestar. La defensa dels drets socials és responsabilitat del sector públic, però també hi ha d’haver una gran incidència de la societat civil, del compromís de la ciutadania.

Aquesta és l’oportunitat i el repte de la crisi actual. La crisi ha col·locat en la centralitat la política social, que abans era marginal. La lluita contra les desigualtats requereix uns serveis socials prioritaris, ben dotats, un tercer sector social referent, i un Estat descentralitzat, a la vegada més global i més local, que assumeixi la responsabilitat pública dels serveis socials i que tingui com a prioritat donar valor a la societat civil i la dimensió social o responsabilitat pública de la ciutadania.

Àngels Guiteras és psicòloga i gestora de polítiques socials.